Una dona decideix tenir un fill del seu difunt marit

Va succeir sis mesos després de la mort de l'home

Imatge de la parella. Foto: Upsocl.com

 

El càncer va ser la causa de la mort del Sam, el marit de Kristen Tripson. Però sis mesos després de la tragèdia, la dona va revelar a les xarxes socials una bona notícia: estava embarassada. I qui era el pare? Doncs ni més ni menys que el seu difunt marit. En aquesta emotiva publicació d'Instagram, recollida per Upsocl, explica la seva història:

Bé, estic embarassada. I sí, és del Sam. Per poder tenir més fills biològics després del tractament contra el càncer, el Sam i jo vam optar per la fecundació in vitro (FIV). Va ser salvatgement emocional, físicament esgotador i serà una publicació per a un altre dia. Però ens va deixar 4 embrions congelats. L'Alice Ann va ser el nostre primer. Ho vam intentar de nou l'estiu passat però el vaig perdre molt ràpid. Dues setmanes després d'això, el Sam va recaure i tres setmanes després va perdre la vida. Encara que mai  parlàvem gaire sobre «el final», sí que ho fèiem sobre els nostres embrions. Sé que és un tema molt personal i privat però per a nosaltres eren els nostres potencials fills. Congelats. Va estar sempre en els nostres plans, sense importar el que succeís, ells tindrien l'oportunitat de viure. Després dels últims 6 mesos no vaig tenir cap dubte del que anava a fer. Fins i tot a la UCI durant les seves últimes hores, sabia que ho anava a fer. Després que se n'anés, em vaig ficar al llit al seu costat durant una estona llarga. Vaig resar per tenir la força necessària per aixecar-me i anar-me'n de l'hospital, i quan estigués llesta seguir endavant amb els nostres plans. Van ser mesos de preparació, treball i avaluació. Tant física com mental. El meu doctor no s’ho va prendre a la lleugera sinó que ens coneixia bé i no estava sorprès de la meva decisió. Llavors el 9 de febrer, amb la meva mare i la mare del Sam al meu costat, em vaig implantar els nostres dos últims embrions. Va haver-hi moltes llàgrimes i amor en aquella habitació. Em vaig assabentar un parell de setmanes després que estava esperant un bebè sa. Segons ho veig jo, em vaig quedar amb un i el Sam amb l'altre. Per descomptat és un sentiment agredolç. I sí, poc convencional. Però va ser nostra decisió i el que jo considero una de les més belles benediccions de la vida. Així que estic molt feliç i excitada d'anunciar-vos que el nostre nou integrant naixerà a octubre. El Jack diu que vol una germana. Ja veurem. Com en els meus embarassos anteriors, ho descobriré a la sala de parts. O com ho anomenava el Sam: «La Revelació del Gènere Original».

 

Well. I'm pregnant. And, yes. It's Sam's. To make a very long story sort of short... In order to have more biological children after cancer treatment, Sam and I had to go through IVF. It was wildly emotional, physically taxing and truly a post for another day. But it left us with 4 frozen embryos. Alice Ann was our first. We tried again this past summer with another, but I lost it very early. Two weeks after that, Sam relapsed and three weeks after that, he was gone. Though we never talked much about "the end", we did talk about our embryos. I know it's a very personal, private subject, but to us, they were our potential children. On ice. It was always our plan, regardless of what happened, that they would have a chance at life. Over the past 6 months, there has never been a doubt as to what I was going to do. Even in the ICU during his final hours, I knew what I was going to do. After he was gone, I laid next to him for a long time. I prayed for the strength I would need to get up and leave the hospital and eventually, when I was ready, to move forward with our plans. It took months of prep work and evaluation. Both physically and mentally. My doctor didn't take this lightly, but he also knew us very well and wasn't surprised by my decision. So on February 9th, with both my mom and Sam's mom next to me, I had our final two embryos transferred. There were a lot of tears and so much love in that room. I found out a few weeks later that I was carrying one strong baby. And that's ok. The way I see it, I get one and Sam gets one. Of course, it's bittersweet. And yes, a bit unconventional. But it was our decision and what I consider to be one of life's most beautiful blessings. So I'm beyond happy and excited to announce our new addition is due in October. Jack claims he wants a sister. We'll see. Like with my previous pregnancies, I'll find out what it is in the delivery room. Or as Sam used to call it, "The Original Gender Reveal". ❤️ #MovingForwardNotMovingOn #ivf #ivfflorida

Una foto publicada por Kristen Tripson (@ktripson) el


Comentaris

envia el comentari