Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge d'unes fulles semblants a les del julivert

Compte amb el 'julivert tòxic' que creix a prop de Catalunya i que et pot matar en poc temps

Quines característiques presenta i per què n'és tan perillós el consum?

La natura ens ofereix uns paisatges increïbles, d'això no hi ha cap dubte. Però moltes vegades, la curiositat de l'ésser humà va més enllà i fa que tinguem interès a descobrir coses noves. I aquest mateix dubte va ser el possible detonant d'una tragèdia que va passar el passat mes de desembre.

Un home de 37 anys va morir a Galícia després d'haver ingerit un tubercle tòxic, molt comú a Espanya, anomenat 'Nap del Diable'. És una planta letal, però que la majoria de vegades passa desapercebuda. Tot i això, la seva alta toxicitat, capaç de provocar una ràpida mort, fa que sigui molt important conèixer-la i témer-la.

Què és el 'Nap del Diable' i on creix?

El 'Nap del Diable' és una planta que pertany a la família de les opiàcies, molt similar a la famosa cicuta. Aquesta sol créixer a la vora dels rius i és molt comú a les zones humides, com a Cantàbria o Astúries, i també a la conca del Mediterrani.

El seu nom científic és 'Oenanthe crocata', i etimològicament vol dir 'vi flor', un terme que fa referència als efectes que pot arribar a produir, ja que s'assemblaria a un estat mental alterat, com ara l'embriaguesa.

Imatge del nab del diable
El tubercle d'aquesta planta es pot confondre amb el rave o la mandioca | Cedida

Sota terra, compta amb un tubercle que es pot confondre amb alguna altra espècie com amb el rave o la mandioca. De fet, es creu que va ser aquest últim aliment el que va pensar que s'estava menjant el mort de 37 anys. El seu consum, però, pot provocar una mort ràpida, per la seva alta toxicitat.

Es pot confondre amb el rave o el julivert

Després de la mort del veí de la localitat corunyesa de Bergondo, les autoritats alertat sobre la perillositat d'aquesta planta. El 'Nap del Diable' es caracteritza també per la seva flor de tonalitat blanquinosa, molt fàcil de veure a simple vista. A més a més, té unes fulles molt semblants a les del julivert, cosa que fa que costi més poder diferenciar-la.

No obstant això, el perill real es troba definitivament a la seva arrel, que és on està més concentrat el tòxic. Segons algunes declaracions a 'Voces de la Coruña', la professora titular del Grup de Recerca en Biologia Evolutiva de la UDC, Elvira Sahuquillo Balbuena, ha advertit de la importància de no consumir res del que no estiguem segurs. Afortunadament, es tracta d'un consell que la immensa majoria de les persones segueixen rigorosament.

El gran perill: una neurotoxina que paralitza els músculs

L'agent tòxic present a 'El Nap del Diable' és una neurotoxina que ataca directament el sistema nerviós i causa paràlisi muscular al sistema respiratori. Sí no s'actua ràpidament, pot provocar una ràpida falta d'oxigen que afecta tant el cor com el cervell.

Imatge de la planta verinosa
Aquesta planta és fàcil de trobar a moltes zones d'Espanya | Cedida

Una cosa semblant passa amb la cicuta o amb el consum de camamilla blava, ja que també s'han registrat casos similars. En el cas de la cicuta, per exemple, es produeix una paràlisi que acaba atacant l'estómac, la vista i, en els pitjors casos, indueix la mort.

No obstant això, és important tenir present quins símptomes ens poden fer sospitar i posar-nos en alerta. Si ingerim per error aquesta planta, el primer que notarem seran molèsties digestives, dilatació de pupil·les i, poc després, convulsions. Cal actuar ràpidament, perquè la seva alta toxicitat és capaç de provocar una mort ràpida.

La importància de ser prudents amb la natura

Quan anem al camp, és normal que ens vingui de gust estar en contacte amb la natura i que n'explorem la vegetació. Siguem sincers, qui no ha agafat mai un fruit d'un arbre i se l'ha menjat?

I la veritat és que aquesta pràctica, per molt temptadora que sigui, pot resultar perillosa. Però és important ser conscients que no tot allò que trobem al nostre pas és comestible. El millor de tot és no arriscar mai, i no menjar res del que no estiguem segurs .