Foto d'una dona estirada al llit i tapant-se els ulls amb les mans.

Atacs de pànic (o crisis d'ansietat): símptomes, causes i tractament

Aquests episodis no comporten cap risc per l'organisme, però afavoreixen l'aparició de l'agorafòbia

Cada vegada és més comú sentir gent comentar que ha patit un atac de pànic o una crisi d'ansietat. Aquestes persones solen descriure unes sensacions horribles i afegeixen que van començar de manera sobtada i inesperada.


Les situacions estressants, portar un ritme de vida frenètic i tenir una predisposició genètica fan que les persones siguem vulnerables a patir en algun moment de les nostres vides aquest conjunt de reaccions fisiològiques i sensacions tan desagradables.

A continuació descriurem què són els atacs de pànic, quins símptomes tenen, què els causa i com tractar-los.

Què són els atacs de pànic? En què consisteixen?

Els atacs de pànic o les crisis d'ansietat són períodes en els quals de manera sobtada apareix un temor o una por intensa sense una raó aparent o evident. La durada és variable, però poden aconseguir arribar al seu punt àlgid en 10 minuts.


Es desenvolupen una sèrie de símptomes físics molt intensos relacionats amb l'activació del sistema nerviós simpàtic, com ara taquicàrdia, dificultats per a respirar, hiperventilació, tremolors, sudoració, visió borrosa i, fins i tot, una sensació d'irrealitat.

Moltes de les persones que pateixen atacs de pànic tenen pensaments molt catastrofistes sobre el que passa en aquests moments. A causa d'aquestes fortes reaccions fisiològiques, la persona pot arribar a sentir que està en perill de mort i buscarà una sortida de manera incessant. No trobar-la accentua l'ansietat i n'incrementa els símptomes.

Malgrat que, a priori, els atacs de pànic tenen una durada breu, les persones que els pateixen els viuen com una cosa prolongada en el temps, molt desagradable i amb una sensació que mai s'acabaran. Cal esmentar que s'han descrit casos de crisis d'ansietat nocturnes.

Foto d'una persona patint un atac d'ansietat.
Els símptomes més comuns de l'ansietat són palpitacions, taquicàrdia i hiperventilació, entre altres. | Canva


Símptomes de les crisis d'ansietat

Segons el manual diagnòstic DSM-5, els atacs de pànic poden començar de manera aïllada o dins del que es denomina Trastorn de pànic. Els símptomes més comuns són les palpitacions, la taquicàrdia, la hiperventilació, la sensació de pèrdua de control, la por a la mort o la despersonalització.


La hiperventilació genera símptomes com a marejos, adormiment de les mans i dels peus, nàusees i confusió. Això és pel fet que s'exhala més aire del que s'inhala i provoca una reducció de diòxid de carboni en el cos.

En l'àmbit conductual es pot produir un canvi en el comportament després d'haver viscut el primer atac de pànic. Moltes persones restringeixen les seves activitats per evitar una nova crisi després de patir la primera; això pot desembocar en un cas d'agorafòbia si no es tracten les conductes d'evitació.


Quines són les causes dels atacs d'ansietat?

Abans de passar a les causes dels atacs de pànic, és interessant comentar la seva prevalença. Al voltant d'un 10% de la població adulta ha patit en alguna ocasió un atac d'ansietat. Malgrat que l'edat d'inici sol rondar els 15 anys, també existeixen casos d'atacs de pànic en nens.


Els atacs de pànic o crisis d'ansietat poden ser explicats des de diferents perspectives psicològiques. A cadascuna d'elles se'ls atribueix a una sèrie de causes determinades que no són excloents entre elles i que convergeixen en la mateixa reacció fisiològica.

Foto d'una dona patint un atac d'ansietat.
Aproximadament un 10% de la població adulta ha patit alguna vegada un atac d'ansietat. | Canva

Causes biològiques

Algunes persones són més vulnerables genèticament a patir crisis d'ansietat. La presència de trastorns d'ansietat com l'obsessivocompulsiu (TOC), el d'estrès posttraumàtic (TEPT), la hipoglucèmia, l'hipertiroïdisme o la síndrome de la taquicàrdia postural afavoreix l'aparició d'atacs de pànic.


Això és degut a una desregulació del sistema de norepinefrina, que s'encarrega de la producció de noradrenalina en el locus coeruleus, una zona del tronc cerebral que s'ha relacionat amb els atacs de pànic.
 

Segons la teoria cognitivoconductual

La perspectiva dominant en la psicologia actual és la cognitivoconductual, que afirma que el detonant d'un atac d'ansietat sol ser una interpretació errònia d'una imatge mental. Això provocaria una reacció excessiva d'ansietat que causaria forts símptomes fisiològics que augmentarien les percepcions mentals de la por.

D'aquesta manera, s'entra en un cercle de por-reacció en el qual s'accentuen encara més les sensacions corporals; la persona se sent incapaç de sortir d'aquest bucle i es produeix l'atac de pànic.
 

Com controlar els símptomes de l'atac de pànic?

Una vegada s'està produint l'atac de pànic, alguns consells ràpids i senzills per a controlar els símptomes i evitar entrar en el cercle de por-reacció fisiològica són els següents.
 

1. Respirar de manera lenta i profunda

Aquesta tècnica consisteix a respirar mantenint l'aire durant uns 5 segons i després deixar-lo anar. D'aquesta manera s'evitarà la hiperventilació i els símptomes associats, com l'adormiment de les extremitats, els marejos o la confusió.
 

2. Tenir pensaments menys catastrofistes i tranquil·litzadors

Dir-se a un mateix que, malgrat que els símptomes siguin molt intensos, són només una reacció d'ansietat que passarà en qüestió de minuts pot ser molt efectiu si ja s'ha viscut algun atac de pànic i es té clar que això és així.

3. Acceptar les emocions que s'estan experimentant

És important no lluitar contra les sensacions que s'estan experimentant, ja que això és contraproduent: fomenta la por i la necessitat de fugir, la qual cosa accentua i incrementa la reacció fisiològica. Per contra, és recomanable acceptar les emocions perquè l'ansietat es redueixi de manera natural.

Foto d'una dona patint un atac d'ansietat.
Algunes persones són genèticament més vulnerables a patir crisis d'ansietat. | Canva
 

Tractament per a les crisis d'ansietat

La crisi d'ansietat en si mateixes no tenen un tractament establert, sinó que aquest en general s'orienta al trastorn de pànic. En aquest cas els atacs d'ansietat són recurrents i poden derivar en conductes que interfereixin en el funcionament normal.


El trastorn de pànic és susceptible de ser abordat mitjançant diferents tècniques; de fet, un tractament basat en la teràpia cognitivoconductual que inclogui tècniques de relaxació i, a vegades, medicaments, pot ser realment efectiu.

Tractament cognitivoconductual

Aquest tipus de tractament és un dels més utilitzats i eficaços per controlar els atacs d'ansietat. Es compon de quatre fases en les quals es fan servir diferents tècniques. Aquest programa té com a objectiu principal modificar l'avaluació disfuncional i catastrofista de les sensacions viscudes.


1. Psicoeducació: aportar informació

És molt important explicar-li a la persona que pateix el trastorn de pànic en què consisteix la resposta d'atac-fugida que produeix l'organisme i genera la gran majoria de símptomes. Es fa èmfasi en el fet que aquests símptomes no comporten cap perill i passaran en qüestió de minuts.


2. Reestructuració cognitiva

En aquesta fase s'identifiquen les creences errònies i els pensaments catastrofistes associats als atacs de pànic i es qüestionen amb arguments racionals fins que el pacient es convenci que les noves hipòtesis són les correctes.

3. Tècniques de relaxació

A més de recordar la informació sobre els efectes de la hiperventilació i a què es deu, s'entrena a la persona afectada en tècniques de control respiratori que resultaran molt útils i aportaran seguretat en cas que es produeixi un nou atac de pànic.


4. Exposició interoceptiva i en directe

Finalment, i després d'haver treballat les fases anteriors, és el moment de posar-les a prova. Així, la persona s'exposa a sensacions internes com la d'ofec, la taquicàrdia o el mareig amb la finalitat de reduir la por. Ens referim a aquest procediment com a exposició interoceptiva, ja que es dirigeix al mateix cos i no a esdeveniments externs.

Foto d'una dona patint un atac d'ansietat.
Quan patim un atac d'ansietat hem d'acceptar les emocions que estem sentint. | Canva


Com a mètode final, s'exposa a l'individu a situacions en directe que siguin temudes o evitades i que abans de la teràpia disparaven els atacs de pànic. D'aquesta manera, la persona posarà a prova de manera real totes les tècniques entrenades i corroborarà les hipòtesis adequades sobre les causes i el funcionament de les crisis d'angoixa.

Tractament farmacològic

A vegades, amb la finalitat de reduir els símptomes fisiològics de manera immediata es recorre a l'ús de fàrmacs. De fet, la recomanació des de l'Associació de Psicologia Americana (APA) és combinar el tractament farmacològic juntament amb el psicològic; no obstant això, sempre és preferible evitar la medicació si el problema es pot solucionar mitjançant mètodes menys invasius.


Els medicaments recomanats com a primera línia de tractament són els ISRS (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina). Malgrat que les benzodiazepines com el lorazepam també són eficaços, és millor evitar-los pel seu elevat potencial addictiu.

Referències bibliogràfiques:

  • American Psychiatric Association (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders, 5th ed. Arlington, Virginia: American Psychiatric Association.
  • Sadlon, A. & Chaitow, L. (2013). Hyperventilation syndrome/breathing pattern disorders. En J. E. Pizzorno y M. T. Murray (Eds.), “Textbook of Natural Medicine. 4th ed.”. St Louis, Missouri: Elsevier Churchill Livingstone.
  • Samuels, E. R. & Szabadi E. (2008). Functional neuroanatomy of the noradrenergic locus coeruleus: its roles in the regulation of arousal and autonomic function part I: principles of functional organisation. Current Neuropharmacology, 6: 235–253.

(*) Aquesta notícia s'ha traduït originalment del castellà de la pàgina 'EspañaDiario.tips'.