L’obesitat no és simplement el resultat d’un estil de vida inadequat: és un problema complex i multifactorial. Les seves causes estan relacionades amb la biologia i el comportament, però també amb canvis fisiològics, malalties, estrès… I tots aquests canvis s'emmarquen dins d’un context cultural, mediambiental, econòmic i social concret.
Això implica que l’obesitat no és una qüestió de responsabilitat individual, sinó de la població en general. I hauria d’abordar-se com a tal. De fet, l’OMS ha subratllat recentment que la prevenció i la gestió efectives del sobrepès requereixen un enfocament integrat, que impliqui accions en tots els sectors de la societat.
A més dels efectes negatius a la salut de les persones afectades, moltes vegades també són víctimes d’estigma o gordofòbia, que causen la seva exclusió i marginació, i dona lloc a desigualtats.
La gordofòbia està alimentada per la creença que les persones que es perceben amb excés de pes són mandroses i golafres, i que no tenen força de voluntat ni autodisciplina per mantenir-se primes. Segons aquesta opinió, l’obesitat seria senzillament una elecció dels qui la pateixen, i és únicament responsabilitat seva evitar-la.
Una nova narrativa de l’obesitat
Coincidint amb el Dia Mundial de l’Obesitat del 2020, es va publicar un estudi sobre les causes i conseqüències de l’estigma de pes i la importància d’abordar-lo no només com un tema de salut pública, sinó també en relació amb els drets humans i socials. Els autors tenien l’objectiu innovador d’abordar l’esquerda existent entre les narratives estigmatitzants al voltant de l’obesitat i els coneixements científics actuals entorn dels mecanismes de regulació del pes corporal.
Segons l’estudi citat, les proves científiques demostren que regular el pes no depèn únicament de la voluntat personal, sinó que existeixen factors biològics, genètics i ambientals que contribueixen de forma decisiva. No obstant això, a les campanyes de salut pública, al discurs polític, als mitjans de comunicació i fins i tot a la literatura científica es continua assenyalant la responsabilitat individual com la principal causa de l’obesitat. Aquesta narrativa exerceix un paper important en l’expressió de l’estigma social i reforça els estereotips basats en el pes.
Per aquest motiu, és necessari un esforç conjunt de totes les parts interessades –inclosos professionals sanitaris, investigadors, responsables polítics, pacients i mitjans de comunicació– per tal d’establir una nova narrativa que canviï el paper de les persones amb obesitat de malvats a víctimes i elimini l’estigma i la discriminació pel pes.
La influència dels mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicació ocupen una posició privilegiada per accedir a la majoria de la població i tenen la capacitat d’influir i condicionar la percepció del públic entorn la gravetat de les malalties.
S’ha demostrat que informar de manera més objectiva i pedagògica al voltant de les afeccions contribueix a una millor comprensió entorn com tractar-les. D’altra banda, si les informacions són deficients, poden confondre, crear ansietat i propiciar que la població prengui decisions equivocades. La forma en la qual els medis representen l’obesitat és, per tant, significativa per tal d’augmentar o reduir l’estigma cap a les persones amb sobrepès.
Aquesta influència mediàtica s’emmarca dins del procés de construcció social de la realitat, segons el qual els mitjans no només informen, sinó que construeixen realitat i influeixen en les opinions i actituds del públic. D’aquesta manera, els mitjans modelen la nostra percepció del món i ens fan partícips de la seva manera d’entendre’l.
Contra la gordofòbia als mitjans
La imatge de l’obesitat que ofereixen els mitjans de comunicació sovint transmet prejudicis que perpetuen l’estigma. Ho fan mitjançant l’ús d’enquadraments, imatges i llenguatge que tracta el sobrepès com a problema de responsabilitat personal més que causat per factors socials.
Un tractament correcte de les informacions pot contribuir a l’eliminació de la gordofòbia. En aquesta línia, són útils les guies que han elaborat diverses organitzacions i col·lectius.
L’OAC (Obesity Action Coalition) ha editat una publicació que recull diverses pautes i ofereix una galeria d’imatges lliures de prejudicis que poden utilitzar els periodistes.
Una altra de les guies de referència és la que ha publicat a l’Argentina l’Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme.
En tercer lloc, a l’estudi del 2020 mencionat més amunt s’inclou una declaració conjunta de consens, elaborada per 36 experts internacionals, amb recomanacions per eliminar els prejudicis relacionats amb el pes.
Entre les recomanacions recollides en aquestes guies, destaca la de no reproduir estereotips que associen estar gras amb la manca d’exercici, malnutrició i absència de voluntat, ni els que l’associen amb malaltia en oposició a la d’estar prim amb una bona salut.
També cal evitar tota ridiculització de les persones en relació amb les seves característiques físiques i evitar descriure el pes corporal amb una terminologia i llenguatge que puguin resultar ofensius. Es tracta de situar a les persones abans que a la malaltia i no etiquetar-les.
En definitiva, donat el paper fonamental dels mitjans de comunicació en la percepció del públic, el seu compromís és necessari per a oferir una imatge justa, precisa i no estigmatitzant de l’obesitat.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.