Avui dia ens trobem amb canvis constants als supermercats. Desapareixen productes que ens agradaven, apareixen opcions més saludables, guanyen terreny els productes ecològics... Vivim en una època de constant canvi on tot influeix.
Els canvis d'hàbits dels clients i les noves investigacions ajuden a tenir més coneixement sobre l'alimentació que hem de seguir. Moltes vegades, ens preguntem com pot un mateix producte del supermercat tenir preus molt diferents, en funció d'on es compri. Segur que més d'una vegada has vist dos productes que semblen idèntics, però amb una diferència de preu molt marcada.
L'engany dels súpers en què has caigut més d'una vegada
Sense adonar-nos-en, acabem caient en una gran quantitat d'enganys quan fem la compra. Ofertes que en realitat no ho són, descomptes amb lletra petita i, fins i tot, productes que no són el que semblen. Precisament això últim és una de les estafes més grans a què ens arrisquem quan ens disposem a comprar.
Segons destaca Javier Sánchez Perona a 'Los alimentos ultraprocesados', només el 10 % del pressupost d'un producte és per als ingredients. Les grans empreses d'alimentació dediquen el 50 % dels seus diners a l'envasat i el 40 % restant al màrqueting. Un cop conegudes aquestes xifres, és molt fàcil imaginar-se que darrere del preu que tenen alguns productes s'hi amaga un gran secret: són ultraprocessats.
«Els aliments ultraprocessats són formulacions elaborades a partir de substàncies derivades d'aliments i additius. No es poden identificar altres aliments en la seva forma original, ja que són rics en greixos, sal i sucre. A més, tenen poca fibra dietètica, proteïnes, vitamines i minerals», explica Sánchez Perona.
Moltes vegades no s'entenen certs preus quan acudim al supermercat. Javier Sánchez Perona es va preguntar: «Per què els palets de lluç són tan cars, tenint en compte que no arriben al 50 % de peix?». I sí, el cert és que «et venen l'arrebossat com si fos peix», si ens posem a analitzar el contingut del producte detingudament.
Això també passa amb els sucs, el percentatge real dels quals de fruita espremuda, en la majoria de casos, no sobrepassa el 20 %. És per situacions com aquesta que, cada cop més, els experts parlen d'autèntiques «estafes» de les marques. Acabem pagant més per l'embalatge que pel mateix producte i ens colen més additius que mai, si no parem atenció.
Els ultraprocessats, el veritable verí per al nostre cos
Els aliments ultraprocessats, per desgràcia, segueixen ocupant gran part de les prestatgeries dels supermercats. Si bé és cert que en els darrers anys podem trobar amb facilitat opcions saludables, segueixen sense ser suficients.
Els passadissos de les grans superfícies estan plens de productes amb ingredients de baixa i dubtosa qualitat. En la majoria dels casos, aquests ingredients provenen de països en vies de desenvolupament. Gràcies als sous baixos, els països més desenvolupats compren a molt baix preu aquests ingredients.
Davant d'aquesta situació, algunes persones, com el nutricionista Carlos Ríos, han decidit moure fitxa. Ríos va crear un moviment que recolzava el consum de «menjar real» en lloc dels nocius ultraprocessats, amb la intenció de provocar un canvi a les grans empreses d'alimentació. Vol que el mercat d'alimentació eviti els additius perjudicials per a la salut i comenci a invertir més en la qualitat dels ingredients.
Tipus d'additius, per què són tan addictius?
Els additius són substàncies que s'afegeixen a les begudes i als aliments per atorgar-los certes característiques. En alguns casos, aquests poden tornar addictius i perjudicials per a la salut, arribant a crear fins i tot certa addicció.
Es tracta, a més, de substàncies molt econòmiques, que afavoreixen l'abaratiment del producte, però amb el preu de perdre també qualitat. A continuació, veurem alguns dels més habituals i per quins són els seus efectes:
1. Colorants
Solen interferir en la imatge final dels productes i atreuen més els nens. És més, des del 2010 hi ha un seguit de colorants que han de portar un etiquetatge especial. Poden afectar greument la hiperactivitat infantil i no se'n recomana el consum habitual.
Aquests colorants són: E-102, E-104, E-110, E-122, E-124, E-127. També hi ha un colorant, usat majoritàriament en gelats i dolços, que a Suïssa està completament prohibit. Un estudi va demostrar que pot afavorir els atacs d'asma.
2. Conservants i antioxidants
Generalment es fan servir per allargar el període de putrefacció dels aliments. Hi ha molts conservants naturals molt bons, encara que n'hi ha d'altres que estan sota sospita.
- Nitrats i nitrits (E-249 a E-252) es fan servir per als productes carnis, però moltes vegades han arribat a ser tòxics.
- Sulfits (E-220 a E-228) poden arribar a provocar marejos o atacs d'asma. Els productes que el contenen han de tenir un etiquetatge especial.
3. Espessidors i emulgents
Aquests additius s'usen principalment per tenir «millor sensació a la boca» quan mengem o bevem algun aliment. Des de fa uns anys estan molt relacionats amb l'obesitat, la diabetis i la inflamació intestinal.
4. Potenciadors del sabor
Intensifiquen el sabor i augmenten la capacitat addictiva. Els més comuns són els glutamats (E-620 a E-625), que poden arribar a provocar pressió a les temples, mal de cap i rigidesa. De totes maneres, és més conegut per la relació que té amb el sobrepès i l'obesitat.
5. Sucres i Edulcorants
El sucre és el més addictiu, atès que el sabor dolç provoca un major consum i, per tant, més obesitat en els consumidors. Per contrarestar, moltes vegades se substitueixen per edulcorants, encara que no totes les opcions són saludables. Sempre serà millor fer servir edulcorants naturals i no artificials.
Encara que també es pot endolcir amb productes que siguin menjar real. Per exemple, a les receptes de rebosteria, es pot substituir els sucres o edulcorants per dàtils.