CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Es compleixen 24 anys dels pitjors incendis de la història a Catalunya

El foc va causar 5 morts, 40 ferits i va cremar 45.000 hectàrees, amb el Bages i el Berguedà com les comarques més afectades
Imatge del gran incendi del 1994 des de Berga | Cedida

 

Aquest juliol fa 24 anys que Catalunya va viure un autèntic infern a causa dels incendis que van arrasar molts punts del país. Concretament, el 4 de juliol de 1994 es van declarar 80 incendis, 60 dels quals simultanis, deixant un rastre desolador a moltes comarques, especialment al Bages i al Berguedà.

 

El resultat van ser 5 morts, 40 ferits i fins a 45.000 hectàrees de zona forestal cremades. Unes xifres espantoses que converteixen aquells incendis en els pitjors mai viscuts al nostre país i dels més importants registrats a tot el Mediterrani. Una tragèdia que segueix ben viva a la memòria de la gent de la zona que mai ho podrà oblidar.

Cronologia d’uns dies d’insomni

Els incendis de 1994 van ser els pitjors que ha viscut mai Catalunya | Arxiu

 

A principis de juliol d’aquell fatídic 1994, Catalunya va patir l’arribada d’una massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica. Va ser llavors quan els problemes van començar, ja que els dies 1 i 2 d’aquell mes es van declarar els primers incendis greus a diversos punts, principalment a la demarcació de Barcelona, la més afectada per les flames.

 

El Baix Llobregat, el Vallès o Collserola van patir aquells primers focs devastadors, i el dia 3 van haver més incendis importants a Puigcerdà, Camarasa o Tordera. No va ser fins el dia 4 quan el país va entrar en el caos a causa de les flames i els serveis d’emergència es van veure desbordats.

 

Només aquell dia, es van declarar prop de 80 incendis, 60 dels quals alhora, amb un balanç de 5 persones mortes i més de 6.500 persones evacuades. El pitjor foc va ser, sens dubte, el de la Catalunya Central.

 

Dels pitjors focs viscuts mai al Mediterrani

Mapa de l'afectació del greu incendi de 1994 entre el Bages i el Berguedà | Agents Rurals

 

En aquella ocasió, les flames van començar en dos punts diferents: a Sant Mateu de Bages, al Bages, i a Gargallà, al Berguedà. Els dos focs, molt violents, es van acabar unint i van causar un autèntic desastre a les dues comarques, on prop del 50% del boscos van quedar devastats per les flames.

 

Els seus habitants encara recorden aquell terror que va canviar per sempre el paisatge i la manera de viure a la zona. Boscos, camps, cases, masies i bestiar devastats, amb una vida que començava de 0 per a moltes persones. I és que no hi ha per menys, ja que aquells incendis van ser dels pitjors viscuts mai al Mediterrani.

 

El 8 de juliol, els Bombers van donar per controlats els focs, però, posteriorment, una segona onada d’incendis va cremar amb violència les comarques del Priorat, la Segarra i l’Alt Camp els dies 17 i 18 de juliol d’aquell mateix any.

Per què es van produir aquests incendis?

La intensa onada de calor va propiciar els incendis | Arxiu

 

Aquells dies, Catalunya va viure l’entrada de fins a dues masses d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica. Una situació que va fer que a gran part de l’interior es voltessin els 40º amb ràfegues de fins a 50 quilòmetres per hora de vent del sud-oest molt càlid i sec i una humitat baixíssima.

 

Si a això li sumem que la primavera havia estat seca i que els boscos, majoritàriament de pins, arbres molt inflamables, es trobaven molt bruts a nivell de vegetació, tot plegat era una combinació explosiva si saltava qualsevol guspira o espurna. Un cop el foc es declarava, es propagava a una gran velocitat arrasant amb tot el que trobava en el seu camí.

 

Més de 20.000 voluntaris i canvi de paradigma en la prevenció d’incendis

Milers de voluntaris van ajudar a apagar les flames | Arxiu

 

Les flames van mobilitzar a més de 3.000 Bombers i 1.400 agents dels cossos de seguretat. Uns mitjans insuficients davant de la magnitud de la tragèdia, que va desbordar els serveis d’emergència.

 

Va ser en aquell moment quan va sortir la solidaritat dels catalans i fins a 20.000 voluntaris van ajudar a apagar les flames, mentre que la Generalitat també va demanar ajuda a helicòpters francesos.

 

Aquell drama va servir per iniciar un canvi en la percepció dels incendis i millorar les condicions, els mitjans i la preparació per fer front a les flames. Avui dia, no tenen res a veure les campanyes i els plans antiincendis amb els d’aquell fatídic 1994.

 

Fecsa, el blanc de totes les crítiques

Imatge dels propietaris d'una masia lluitant contra les flames el 1994 | Arxiu

 

Encara ara dura la polèmica per aquells incendis, ja que es demanen responsabilitats per aquella tragèdia. Al Berguedà, tothom coincideix que les flames es van originar sona la línia elèctrica que passava per Gargalla, propietat de Fecsa, ja que la gent va veure com queia foc i espurnes de la instal·lació fins els camps.

 

Tot plegat va arribar a judici, que es va allargar fins el 2007. L’Audiència de Barcelona va absoldre el cap de manteniment de Fecsa, que era l’únic acusat. No obstant, l’Audiència va considerar que l’incendi va començar per les espurnes d’aquesta línia, que no estava prou protegida. Els afectats reclamen a l’empresa 36 milions d’euros d’indemnització, però la companyia nega qualsevol responsabilitat.  

 

 

 

❗Notícia en ampliació. La redacció de CatalunyaDiari.cat està treballant per ampliar aquesta informació. S'anirà actualitzant quan hi hagi més informació.

Podeu enviar imatges, vídeos o més informació d'aquesta notícia en curs al correu info@catalunyadiari.cat, per Facebook a catalunyadiari, per Twitter a @catalunyadiari o per WhatsApp o Telegram al : +34 629 74 76 77.