TENS TELEGRAM?

🔴Rep cada dia la previsió del temps, CLICA AQUÍ!

Descobreix les 10 classes principals de dinosaures

Un recull de diferents espècies que van viure al nostre planeta en èpoques passades
Abans d'extingir-se, els dinosaures vivien al nostre planeta | phandroid.com

 

Per descobrir els noms que reben i de quina manera s'organitzen les classes diferents de dinosaures aquàtics, voladors i terrestres que s'han pogut descobrir a la natura a través dels fòssils que s'han trobat, farem un viatge carregat d'història, de més de 65 milions d'anys cap al passat.

 

 

Els ornitisquis i els saurisquis, les dues grans varietats de dinosaure

Abans de posar-nos a categoritzar les classes de dinosaure més representatives de cadascuna de les subfamílies existents, hauríem d'explicar el primer tàxon que ajudarà a organitzar aquestes criatures en subordres diferents, tal com ha mostrat 'Carácter Urbano'.

 

En aquest sentit, hem de destacar que els dinosaures es poden distingir en dos principals ordres segons la forma que té el seu maluc.

 

Els ornitisquis, amb un maluc d'au 

Els ornitisquis són els dinosaures que consten d'un maluc que s'assembla molt al de les actuals aus, amb els ossos del pubis mirant cap enrere. Ara bé, aquesta característica els vincula d'una forma indirecta, perquè les aus que coneixem actualment i que conviuen amb nosaltres a la Terra no descendeixen d'aquest gran grup, sinó del següent.

 

Aquesta mena de dinosaures es caracteritzaven per ser herbívors i per tenir uns molars molt forts, que els ajudaven a triturar les fulles que menjaven dels arbres i les falgueres. El seu comportament era pacífic i normalment anaven en grup, per tal de protegir-se mútuament dels depredadors. Per això, aquesta tipologia de dinosaures era més abundant i tenia més espècies que no pas el grup dels saurisquis.

 

A l'interior d'aquesta família tan nombrosa hi havia dinosaures quadrúpeds amb un pes molt considerable, tot i que també s'hi poden trobar diverses espècies amb les potes de davant funcionals. Això feia que puguessin desplaçar-se sobre dues potes. 

 

Els saurisquis, amb un maluc de llangardaix

D'altra banda, els saurisquis es caracteritzaven per ser una classe de dinosaures amb un maluc similar al dels llangardaixos que repten i que conviuen amb nosaltres avui en dia perquè, contràriament als ornitisquis, tenien uns ossos púbics que estaven situats mirant cap endavant. 

 

Tal com hem indicat, alguns dels saurisquis existents, els que reben la denominació d'aviars, van deixar una petjada important al llarg de l'evolució: els ocells que viuen al planeta tenen un parentesc directe amb ells. Cal subratllar, a banda, que alguns saurisquis eren herbívors amb una mida molt important, i que també hi havia carnívors de mida petita i gran.

 

Descobreix 6 classes diferents de dinosaures terrestres, així com diversos noms

Els dinosaures terrestres, dins d'aquestes dues grans tipologies que hem vist, es van organitzar en famílies diferents, en funció de les característiques físiques de cadascuna. Així, podem distingir:

 

1. Sauròpodes

Es tracta dels animals amb unes dimensions més grans que mai hagin viscut a la Terra. Formen part del grup dels saurisquis i són aquells dinosaures que, de manera col·loquial, reben la denominació de dinosaures de coll llarg, perquè els reconeixem a partir de la llargada del seu coll, al damunt del qual hi ha un cap ben petit. Hi ha moltes espècies de sauròpodes que tenien una cua molt llarga, perfecta per fer-la servir com un fuet en totes aquelles situacions en què s'haguessin de defensar.

 

Aquesta mena de dinosaures anaven normalment en grup, per tal de quedar protegits si es produïa un atac. 

 

 

1.1. Braquiosaure 

Segurament és una de les denominacions més conegudes dels dinosaures, en part gràcies a la seva presència a les conegudes pel·lícules de ‘Jurassic Park’. Aquest sauròpode de grans dimensions del període Juràssic mesurava ni més ni menys que entre 10 i 15 metres de llargada i uns 23 metres d’amplada.

 

1.2. Apatosaure

Es tracta d’un altre dinosaure d’enormes dimensions i de coll ben llarg, que podia arribar a mesurar 25 metres d’amplada, tot i que no era gaire més alt de 5 metres. Contràriament al tipus de dinosaure que acabem d’explicar, gairebé no era capaç d’aixecar el seu coll i, per això, el mantenia paral·lel al terra, conservant l’alineació amb la cua i el llom.

 

1.3. Diplodoc

El diplodoc, anomenat també «brontosaure», és un altre dels dinosaures més coneguts. Un fet curiós que envolta aquesta classe de criatures és que els experts en el tema van adonar-se que, per tal de fer la digestió de les fulles que anaven a parar a l’interior del seu estómac, el diplodoc s’empassava pedres amb l’objectiu de triturar-les.

 

Hi va haver una varietat específica de diplodoc que es va trobar i que s’ha denominat ‘hallorum’, que tenia una sorprenent i inusual llargada de 40 metres. La seva llargada habitual, però, era d’entre 25 a 27 metres.

 

 

2. Teròpodes

Es tractava d’una mena de saurisquis bípedes, amb unes peculiars extremitats davanteres que havien anat evolucionant en arpes curtes. Les potes del darrere, en canvi, tenien molta força i agilitat per tal de perseguir les preses. De fet, la denominació d’aquesta mena de dinosaures terrestres vol dir «peu de tres dits», cosa que es refereix a les petjades delatores i singulars que deixaven les seves potes del darrere, formades per tres apèndixs dactilars i per unes ungles d’allò més llargues.

 

L’alimentació dels teròpodes era carnívora, tot i que es va iniciar un debat al voltant del fet que podrien haver-se alimentat de carronya quan no tenien preses a la vora. D’una naturalesa caçadora, aquests dinosaures eren solitaris i podien cooperar en grups de pocs exemplars per tal d’aconseguir abatre un dinosaure de dimensions més importants.

 

2.1. Tiranosaure - Rex

Tot i que mesurava gairebé 6 metres d’alçada i uns 12 o 14 metres de llargada, el temut Tiranosaure Rex no era el supercarnívor més gran. Això no obstant, la mossegada que feia el T-Rex era la més poderosa de totes les del seu tipus, cosa que s’explica pels seus excepcionals músculs de la mandíbula.

 

2.2. Al·losaures

Es tracta d’una mena de versió lleugera del T-Rex, tot i que les seves urpes eren molt funcionals i l’ajudaven a atrapar les seves preses. El seu coll era ben allargat i, a banda, constava d’una protuberància molt distintiva al damunt del morro que podria haver fet la funció de reclam per tal d’atraure les femelles de l’espècie. Tenia una altura d’uns 3 metres, i una longitud d’aproximadament 12 metres.

 

2.3. Espinosaures

Va ser el carnívor més gran de tot el planeta. Amb una sorprenent llargada de 15 metres, aquesta criatura constava d’una vela de grans dimensions al llom, que segurament li servia per exhibir-se i per fer por als seus rivals. El seu musell, ben llarg, disposava de dents còniques, un tret que els paleontòlegs pensen que l’ajudava a pescar.

 

Al contrari d’allò que passava a la pel·lícula ‘Jurassic Park III’, aquest dinosaure s’estava més temps a l’interior de l’aigua que no pas a la superfície terrestre i, quan en sortia, s’ajudava de les seves quatre potes per tal de caminar. Per això, no es redreçava de manera habitual.

 

3. Tireòfors

S’inclouen dins del gènere dels ornitisquis, i alhora es divideixen en tres classes diferents de dinosaures terrestres —estegosàurids, anquilosàurids i escelidosaures—, que tenen el llom ple de plaques. Aquestes dues primeres subclasses, de fet, van evolucionar d’uns avantpassats bípedes que, a causa de l’important pes de la seva carcanada, van anar-se inclinant cap a una postura quadrúpeda.

 

Els estegosàurids, d’una banda, van rebre el nom de «dinosaures amb plaques», perquè tenien dues fileres de plaques des de la punta de la cua i fins al coll. Aquestes plaques els anaven molt bé per tal de regular la temperatura del seu cos, així com per fer una exhibició davant de parelles potencials.

 

3.1. Estegosaures

Dins d'aquest ordre, va ser el dinosaure més representatiu. Tenien una cua molt útil per defensar-se, que comptava amb pues afilades que podien fer mal a qui els ataqués, i fins i tot podien arribar a ser mortals. Els experts de l'àmbit estimen que el seu cervell era un dels més petits a nivell proporcional entre els dinosaures: tenia una longitud de 7 metres, però el cervell era de la mida d'una nou.

 

 

Per altra banda, els anquilosàurids eren lents i robustos, tot i que anaven ben armats. Abans d'atacar-los, els predadors ho havien de reflexionar molt: eren herbívors cuirassats i, a banda d'això, tenien una cua amb una porra ben pesada al final. 

 

3.2. Anquilosaures

Un veritable tanc de quatre potes, que podia arribar mesurar 10 metres de llargada. Tant l'esquena com el cap estaven coberts de plaques d'ossos que l'ajudaven a protegir-se de les criatures que volien caçar-lo.

 

3.3. Euoplocephalus

Es tracta d'una criatura molt semblant a l'anquilosaure, tot i que la seva mida és inferior: mesurava uns 6 metres.

 

4. Ornitòpodes, ceratops i paquicefalosaures

Són tres tipus diferents que fan referència a tres classes de dinosaures que tenen un parentesc i s'engloben dins del grup dels ornitisquis.

 

Primer de tot, els ornitòpodes amb una mida més petita eren els que formaven part de les tipologies 'Hypsylophodontidae' i també 'Heterodontidae', que es definien en funció de la seva dentadura. Eren herbívors bípedes amb una gran agilitat i uns ulls d'una mida considerable per poder vigilar els perills que podien suposar els seus depredadors.

 

Els ornitòpodes més petits van evolucionar cap a una varietat d'una mida molt més important, els iguanodonts. Eren formes de vida ubicades entre l'anterior categoria i la següent. El seu exemplar més representatiu és aquest:

 

4.1. Iguanodont

Un herbívor de dimensions considerables —10 metres— i quadrúpede, que era capaç de posar-se dret sobre les potes del darrere i que tenia uns polzes que constituïen urpes afilades i potents per tal de protegir-se contra els atacs.

 

 

A banda, dins del grup dels ornitòpodes hi trobem els hadrosàurids, dinosaures amb un bec com el dels ànecs. Alguns dels més representatius eren:

 

4.2. Parasaurolophus

Amb els seus 10 metres de llargada, era impossible de confondre gràcies a la seva cresta llarga cap enrere. Alguns altres, com ara el coritosaure o bé el lambeosaure, constaven d'un crani que estava decorat amb crestes que tenien formes variades.

 

D'altra banda, l'evolució dels ceràpodes es va produir a partir d'una ramificació escindida dels ornitòpodes. Els dinosaures d'aquesta subfamília eren quadrúpedes, tenien un bec punxegut, banyes a la zona del musell i del cap i, finalment, una placa òssia de dimensions considerables al crani, concretament a la zona occipital.

 

4.3. Triceratop

El triceratop és un molt bon exemple d'aquesta categoria de dinosaures: tenia una llargada de 9 metres i unes banyes que li ocupaven la part frontal del cap. Alguns dinosaures similars a aquest, tot i que amb plaques del crani diferents, eren el torosaure, el pentaceratop o el casmosaure.

 

Per últim, els darrers dins de la categoria dels ornitisquis són els paquicefalosaures, una classe de dinosaures herbívors, bípedes i amb un crani ben reforçat que recordava a un casc i que els servia per defensar-se de les amenaces i els perills externs.

 

4.4. Paquicefalosaures

Feien al voltant de 3 metres d'alçada i uns 8 metres de longitud, i tenien una singular preparació a l'hora d'atacar: baixaven el cap ben avall i es disposaven a envestir els enemics, després de propulsar-se a gran velocitat.

 

4.5. Stygimoloch

Eren més petits que molts altres: amb prou feines arribaven a fer 1 metre d'alt i 3 de llargada. Ara bé, tenien un crani singular amb una forma que recorda a les cúpules, que feien servir per causar impressió en la resta de dinosaures de la seva espècie i que estava decorat amb una corona d'ossos ben punxeguts.

 

Els 3 dinosaures voladors més representatius

Els dinosaures no només eren terrestres, sinó que també n'hi havia que volaven.

 

5. Pterosaures

Tot i que no és del tot encertat referir-nos als dinosaures voladors —seria molt més adequat parlar de «rèptils voladors», tot i que tampoc no és cert del tot perquè realment, més que volar, planejaven—, la gran família d'aquesta mena d'espècies estava formada pels pterosaures, unes espècies amb ossos buits que els permetien ser més lleugeres per tal de volar.

 

Els pterosaures menjaven peixos però no s'oposaven a rapinyar i, a banda, cal destacar que tenien unes ales de tipus membranós enganxades als braços que els ajudaven a volar i que, quan eren a terra, podien plegar còmodament i fer servir els braços per tal d'ajudar-se a caminar.

 

5.1. Pteranòdon

Si estenia les ales, podia arribar a mesurar ni més ni menys que 7 metres. Estava dotat d'una cresta allargada al darrere del crani, així com d'un bec molt útil per tal de pescar.

 

5.2. Dimorphodon

Era un pterosaure de mida petita, que tenia un cos que mesurava 1 metre i un total de 2 metres d'envergadura. A diferència d'altres criatures alades similars, el dimorphodon destacava especialment perquè tenia dents.

 

5.3. Ornithocheirus

Un dinosaure volador de grans dimensions que, de fet, era un dels més grans entre els voladors, i que tenia un cos que mesurava gairebé 5 metres, així com al voltant de 12 metres d'envergadura. 

 

 

Els 3 dinosaures aquàtics més representatius

A banda, hi va haver diverses espècies de dinosaures que, abans que els continents estiguessin separats, van adaptar-se per tal de viure a l'aigua.

 

6. Plesiosaures

Eren una de les classes existents de dinosaures aquàtics, que es podien reconèixer fàcilment gràcies al seu coll de llargues dimensions i al seu petit cos, que tenia 4 aletes per tal de poder-se propulsar al medi aquàtic, així com una cua curta.

 

6.1. Elasmosaure

Era el dinosaure marí més representatiu d'aquesta subfamília, amb una llargada aproximada de 6 metres. Un tret curiós d'aquesta espècie és que alguns el vinculen amb en Nessie, la criatura mitològica que es diu que viu al Llac Ness, que seria una baula perduda d'aquesta classe de dinosaures.

 

7. Ictiosaures

Tot i que s'assemblaven als dofins actuals, n'hi ha molts que no tenen clar del tot aquest parentesc. Un tret ben curiós d'aquests rèptils marins és que, per tal de respirar, havien de sortir a la superfície, i que tenien descendència parint de manera vivípara. 

 

7.1. Oftalmosaure

El nom d'aquestes criatures prové de la mida impressionant dels seus ulls. Constaven d'un bec amb forma allargada ideal per tal de caçar peixos, a més d'una cua que els servia per propulsar-se quan eren dins de l'aigua i d'una aleta cabal molt similar a la dels taurons.

 

8. Pliosaures

Entre tots els dinosaures marins que s'han descobert, aquests eren els més grans. Uns monstres aquàtics que tenien un aspecte molt diferent a tots els que hem observat fins ara, perquè el seu coll era molt més fort i curt i, a més, gaudien de dents serrades molt imponents. Menjaven altres dinosaures aquàtics i, de vegades, també terrestres, quan s'acostaven massa a l'aigua.

 

8.1. Liopleurodon

Durant el període del Juràssic, aquesta criatura amb un crani força gran si es compara amb la resta del cos era el terror dels mars. Era depredador i tenia una mandíbula molt important, que feia servir per atrapar les seves preses sense deixar-les escapar, a les quals veia i triava des de les profunditats del mar.