Un insecte arrasa els boscos de la Garrotxa i podria estendre's arreu de Catalunya

Aquesta eruga asiàtica arrasa les poblacions de boix i ja ha afectat més de 15.000 hectàrees a la Garrotxa. La seva ràpida expansió fa difícil el control de la plaga i la seva possible exterminació
L'eruga defoliadora, una espècie invasora provinent d'Àsia | Viquipèdia 

 

Els boscos de Catalunya estan en perill davant la plaga invasora de l’eruga defoliadora. Aquest insecte afecta els boixos, un tipus d’arbust molt comú entre els boscos del nostre país però també present en jardins i parc urbans. Actualment, ja ha causat un gran impacte a la Garrotxa, afectant més de 15.000 hectàrees de bosc. I segueix expandint-se ràpidament. Aquesta eruga té un gran impacte sobre aquesta espècie d’arbust, provocant la seva mort en pocs anys, tal com ho indiquen els tècnics del Departament d’Agricultura.

 

La gran expansió d’aquest lepidòpter està fent inabordable el seu control en els espais forestals. La primera presència d’aquesta eruga del boix va ser detectada el 2014 a un jardí privat a la Garrotxa. És per aquesta raó que és la comarca més afectada, però també en pateixen les conseqüències d’altres com el Ripollès, Osona i el Berguedà, i de manera més local, també se n’han trobat a municipis de la Selva, del Vallès Oriental, del Maresme i del Moianès.

 

La Garrotxa, una de les zones més afectades per la plaga | Arxiu

 

Una ràpida expansió sense control

L’eruga defoliadora (Cydalilma perspectalis) és originària d’Àsia. És una espècie exòtica invasora que s’alimenta únicament del boix. L’insecte ataca primer les fulles, i un cop les ha devorat totes, és el torn de l’escorça de l’arbust. La seva voracitat s’explica pel fet que pot arribar a completar 2 o 3 cicles biològics (les diferents fases d’ou, eruga, crisàlide i papallona) en un mateix arbust. Les fulles actuen de refugi als ous, i un cop surt l’eruga, comença a devorar-les sense parar.

 

L’eruga és de color verd i mesura  de 35 a 45 cm. En fase papallona és inconfusible, se la veu de nit, ja que és una espècie nocturna i és atreta per la llum, i a més, té les ales blanques amb el marge marró fosc i pot arribar a mesurar fins a 45 cm d’envergadura.

 

La papallona nocturna té les ales blanques i el contorn marró fosc | Viquipèdia

 

 

 

Tal com assenyala Joan Pino, director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i professor d’ecologia de la UAB, «probablement, aquesta serà una de les plagues més importants dels boscos de Catalunya. Ara està relativament localitzada, però mostra una gran capacitat d’expansió i causarà greus impactes al boix».

 

Al medi natural és gairebé impossible la seva exterminació, per la qual cosa, les mesures que es duen a terme als boscos, de moment, és de control de l’expansió i una anàlisi de l’afectació. Els tècnics del servei de sanitat vegetal de la Generalitat estan estudiant mètodes de control alternatius (com la col·locació de trampes per capturar les papallones, l’ús de feromones com a estratègia de confusió sexual o la lluita biològica).

 

Per altra banda, lluitar contra la dispersió d’aquest insecte encara ho fa més complicat, ja que la papallona pot recórrer llargues distàncies volant. Per això és tan important controlar la seva expansió, ja que el boix és molt abundant a Catalunya.

 

Alerta Forestal

Francesc Canalias, director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, explica que aquesta espècie va arribar probablement a través de la importació des d’Àsia de plantes ornamentals. A més considera que, si hi hagués més control, tot això es podria evitar. És per aquesta raó que els experts recomanen comprovar l’estat fitosanitari del material vegetal procedent dels vivers per assegurar que estan lliures d’aquesta eruga.

 

Per altra banda s’ha desenvolupat Alerta Forestal, una eina mitjançant la qual la ciutadania pot ajudar a combatre aquesta i altres plagues al bosc. Els experts d’Alerta Forestal  ho tenen ben clar: «L’eruga del boix és com un incendi que avança per tot el territori. Hi ha una primera línia de foc (en aquest cas les erugues) que arrasen la vegetació que van trobant al seu pas, els boixos. Amb aquest projecte volem veure com avança aquesta primera línia de la plaga, cap a on es mou, però també estudiar què passa a les zones arrasades: si el boix es pot recuperar després d’un o més atacs, o fins i tot, si l’eruga del boix torna a espais que ja havia atacat per menjar les fulles que rebroten, com seria el cas de la Garrotxa».

 

 

Alerta Forestal ja compta amb més de mil usuaris registrats i ha rebut més de dues-centes observacions de l’eruga del boix. Amb el llançament de la nova campanya es vol rebre, com a mínim, tres-centes observacions de zones on ja havia estat detectada la presència de l’eruga, així com noves zones forestals afectades per aquest insecte.

 

També et pot interessar...