Els nivells de contaminació no paren de créixer a tot el món i algunes de les zones més afectades del planeta són els mars i els oceans, ja que acumulen tones i tones de plàstics. Això fa que els peixos acabin ingerint aquests materials, raó per la qual ja han sortit diversos estudis que alerten del perill que aquesta situació suposa per al consum humà.
Uns dels trets que més preocupa als experts són els nanoplàstics, les diminutes partícules que es generen quan es fragmenten els residus plàstics a l’aigua marina i que ingereixen els petits peixos molt consumits per les persones, com per exemple el llobarro o les vieires. Segons informa el portal web de ‘TV3’, aquests fragments poden passar amb molta facilitat a l’organisme humà un cop es mengen els peixos contaminats.
- També et pot interessar: Troben una balena morta amb més de 6 quilos de plàstics a l’estómac
El llobarro, un peix apreciat molt vulnerable als nanoplàstics
Un dels estudis, a càrrec de la investigadora Irene Brandts, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la participació de la Universitat d’Aveiro de Portugal, ha investigat l’efecte dels nanoplàstics en exemplars de llobarro, ja que és un peix molt consumit per les persones i present ens vivers d’aqüicultura del Mediterrani.
L’estudi, publicat a la revista ‘Genomics’ va consistir en exposar exemplars joves de llobarro a diverses concentracions de nanoplàstics, amb resultats finals molt interessants. En concret, es va constatar que aquests fragments contaminants alteren el metabolisme dels greixos d’aquest peix, mentre que el sistema immunològic dels llobarros també es pot veure afectat. Els experts volen dur a terme més proves ara per valorar els efectes crònics d’aquestes partícules.
Contaminació molt difícil d’eliminar en les Vieires
Un altre dels estudis és el que va dur a terme la Universitat de Plymouth, del Regne Unit, centrat en les vieires, un peix molt apreciat a nivell gastronòmic i que també és conegut amb el nom de petxina de pelegrí de l’Atlàntic. La investigació va consistir en exposar de les vieires als nanopàstics durant 6 hores en quantitats reals que es poden trobar els peixos al medi marí.
Els experts van marcar amb carboni radioactiu les partícules per poder-les detectar via radiografies, i els resultats van demostrar per primera vegada que aquestes partícules són assimilades de forma molt ràpida per les vieires a través dels intestins i es distribueixen per tots els organismes principals, com ara el ronyó, les brànquies o els músculs, entre d’altres.
Un dels trets més alarmants és que els fragments més petits tarden 14 dies en ser eliminats, però els més grans es mantenen a dins dels organismes fins a 48 dies, cosa que fa molt probable que els humans estiguem consumint peixos contaminats de nanoplàstics, amb els problemes de salut que això pot comportar a llarg termini.
Aquest estudi ha estat publicat perla revista ‘Environmental Science and Technology’ i forma part del projecte ‘RealRiskNano’, que investiga els efectes dels nanoplàstics al medi marí i en els organismes que hi viuen.