Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
L’insecte va ser descobert al Parc Nacional d’Andasibe-Mantadia

Troben una proteïna desconeguda a la teranyina més forta del planeta

Un grup de científics ha fet aquesta descoberta amb exemplars de l’espècie d’aranya de la família Araneidae. L’animal va ser descobert a Madagascar

L’insecte va ser descobert al Parc Nacional d’Andasibe-Mantadia
L’insecte va ser descobert al Parc Nacional d’Andasibe-Mantadia | Cedida

 

Un grup de científics ha trobat una proteïna desconeguda a la teranyina més forta que existeix, concretament a les glàndules de l’aranya d’escorça de Darwin (Caerostris darwini). L’insecte va ser descobert al Parc Nacional d’Andasibe-Mantadia, a Madagascar, l’any 2009.

La molècula s’ha trobat en una espècie d’aranya de la família Araneidae. Els investigadors van demostrar que aquest individu fa set tipus diferents de seda, entre les quals es troba la dragalina. Aquest teixit s’utilitza per construir els radis que donen força a les teranyines orbes, que es creen a partir d’un material que conté uns punts d’ancoratge que arriben als 25 metres, i amb una mida que volta entre 900 i 28.000 centímetres quadrats.

‘MaSp4a’, la proteïna de les aranyes de l’escorça de Darwin

Els científics van descobrir dos tipus de famílies de proteïnes repetitives, anomenades ‘MaSp1’ i ‘MaSp2’, que tenen moltes altres sedes formades per aranyes. No obstant això, a la dragalina de les aranyes de l’escorça de Dawin, van trobar la ‘MaSp4a’, proteïna amb un elevat contingut d’un aminoàcid anomenat prolina, que és l’encarregat de generar l’elasticitat. Els experts van publicar els resultats dels descobriments a la revista d’accés obert ‘Communications Biology’.

Les teranyines orbes, que es creen a partir d’un material que conté uns punts d’ancoratge que arriben als 25 metres
Les teranyines orbes, que es creen a partir d’un material que conté uns punts d’ancoratge que arriben als 25 metres | Cedida

 

L’aranya d’escorça de Darwin té diferents mides en funció de si es tracta d’una femella (18 mm, aproximadament) o un mascle (uns 6 mm, aproximadament). Pel que fa a les seves característiques, acostumen a teixir les seves xarxes sobre les lleres dels rius, sent capaces d’engolir les mosques i mosquits que queden atrapats com a preses amb les teranyines.

Els experts no es posen d’acord en el perquè de la duresa de la teranyina

No queda clar el perquè de la duresa de la teranyina. Els experts afirmen que el fet de ser la teranyina més forta del planeta podria ser degut a l’ampolla, és a dir, a la glàndula que produeix la seda, que és més llarga que en altres aranyes.

Les ampolles es divideixen en major i en menor. La primera produeix la seda dragalina, que és la que s’utilitza per a la vora exterior i els radis de la banda. En el cas de la segona, genera una seda que s’empra per a les bastides temporals.

També et pot interessar...