Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

Troben a Sant Feliu de Guíxols una bavosa sud-africana que és una «voraç» depredadora

És el primer cop que es localitza a Catalunya i també s’ha trobat un altre paràsit que afecta a les nacres al Baix Empordà

Imatge de la bavosa marina Godiva quadricolor
Imatge de la bavosa marina Godiva quadricolor | Arxiu

 

Els biòlegs de la Fundació Mar localitzen per primer cop a Catalunya dos exemplars d’una bavosa de mar originària de Sud-Àfrica que, segons els experts, és una «voraç» depredadora del fons marí. La troballa es va fer aquest hivern a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), una a la Cala Maset i l’altra a la cala D’es Cranc.  

Segons Xavier Salvador, biòleg de la fundació, la bavosa, tot i fer tan sols 7 centímetres, pot desequilibrar tot l’ecosistema perquè es menja nombroses espècies com, per exemple, invertebrats com esponges o plomalls de mar. Per aquesta raó, afirma que ara se n’haurà de fer un control.   

La troballa s’ha fet arrel de les inspeccions que els biòlegs duen a terme en el marc del projecte Silmar, que analitza la qualitat dels ecosistemes, i fins ara s’havien trobat exemplars d’aquesta bavosa a l’estret de Gibraltar i a l’estany de Thau (França).

Arribada al Mediterrani en vaixells de càrrega

Amb el nom de Godiva quadricolor, aquesta bavosa marina es creu que ha arribat del Pacífic fins al Mediterrani enganxada als bucs dels vaixells de càrrega. L’animal destaca pels seus colors vius i és invasor, ja que s’alimenta de molts invertebrats i microorganismes que viuen al fons marí.

Troballa de més espècies invasores

Imatge d'un exemplar de cranc marí
Imatge d'un exemplar de cranc marí | Arxiu

 

A més de la bavosa, la Fundació Mar també han trobat altres espècies invasores com ara exemplars de cranc aranya procedents de l’Atlàntic. L’animal va arribar fa pocs anys al Mediterrani i està ben instal·lat en punts del litoral espanyol, com ara a Mallorca. Se’l considera invasor perquè els seus patògens poden afectar altres espècies. 

Riscos pel medi ambient i les nacres al Baix Empordà

Imatge de les nacres
Imatge de les nacres | Arxiu

 

Segons Salvador, tot i que l’estat ambiental de les aigües del Baix Empordà és «molt bo», hi ha riscos i problemes que, afirma, acabaran «passant factura», com ara un ús «excessiu» de la costa o l’arrencada d’extensió de la posidònia per part d’embarcacions fondejades.   

També preocupa el canvi climàtic, que ja ha causat estralls a la zona, sobretot en les comunitats de gorgònies (una espècia de coralls tous). L’excés de temperatura fa que es morin i, en alguns punts com ara Begur, ja n’han desaparegut el 90%.

Finalment, preocupa també el paràsit que afecta les nacres, que ja s’ha estès pel Baix Empordà. A la cala Vigatà de Sant Feliu de Guíxols, per exemple, de 70 nacres que hi havia ja no en queda ni una. Per tant, el grau de mortalitat a causa d’aquest paràsit és de prop del 100%.