Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

ÚLTIMA HORA

Desarticulen una banda que havia estafat més de mig milió d’euros a Catalunya

URGENT

Inés Arrimadas serà candidata al Congrés dels Diputats

Les 7 històries de por breus més mítiques

Si t’agrada passar-ho malament amb relats terrorífics, t’encantaran aquestes narracions curtes per no dormir
La història de la dama de l’espelma prové de l’Argentina | Blumhouse productions

 

Qui no ha vist una pel·lícula on es mostra una reunió de gent que narra relats terrorífics a la vora del foc? Encara que sigui una escena sovint molt relacionada amb el cinema, és un ritual que pot fer que molta gent passi una estona ben emocionant gaudint d’uns relats d’allò més espantosos. A continuació, trobaràs 7 llegendes de por curtes que poden acovardir fins i tot la gent més agosarada. N’hi ha que poden haver-se anat transformant i tergiversant amb el pas dels anys, i també n’hi ha que continuen constituint un veritable enigma impossible de resoldre. Estàs a punt perquè se’t glaci la sang de les venes?

 

Les 7 històries i llegendes de por curtes que no et deixaran indiferent

Les narracions sobre els monstres que habiten dins els armaris o sota els llits i les llegendes urbanes que fan referència a personatges com ara la noia de la corba són ben conegudes, però si seguiu llegint en descobrireu algunes fora de sèrie.

 

1. La història de la dama de l’espelma

Aquesta història prové de l’Argentina, un país on molts dels nens que hi viuen no han pogut aclucar l’ull després d’haver-la sentit. El relat se situa a l’escola Joan Pujol de Corrientes, una ciutat del nord-est del país sud-americà on, segons els veïns, és freqüent veure-hi l’aparició d’una noia jove que porta un vestit llarg de color blanc i una capa de color vermell. A la mà hi du una espelma encesa i, en silenci, va recorrent els llargs passadissos del centre educatiu.

 

La llegenda explica que una jove procedent d’una família adinerada de la zona estava enamorada d’un militar que li havia promès estimar-la per sempre. La noia va quedar embarassada després de festejar durant un temps amb l’home, que l’hauria acabat abandonant. Quan la família de la jove se’n va assabentar, la va tancar en una habitació oculta de l’habitatge.   

 

Abandonada a la seva sort i només amb la llum d’una trista espelma, la noia va anar-se pansint fins que va acabar morint a l’estança humida i gèlida on estava tancada, que l’espelma no havia pogut escalfar. Després de la seva defunció, la seva ànima segueix errant pels passadissos del lloc on vivia, que va acabar esdevenint un centre escolar. No hi ha hagut ningú prou agosarat per apagar l’espelma i ajudar la noia a aconseguir la pau eterna. 

 

2. El mite de la Santa Compaña

A les terres gallegues hi ha una llegenda molt arrelada: la de la Santa Compaña, un conjunt d’ànimes errants encapçalades per un mortal —que porta la creu de Crist— que vaguen pels voltants de les parròquies anant a les llars on pròximament algú morirà, per avisar-ne les famílies que hi viuen. Aquest seguici, que també rep el nom de Güestia o Estantigua —depenent de cada zona del nord de la península— sempre du a terme aquesta tasca a partir de la mitjanit.


La Santa Compaña es passeja pels carrers dels pobles cridant «camineu al matí, que a la nit em toca a mi» i, segons la tradició, el dia després de la processó la persona que fa de portadora no en recorda res. De manera gradual, el portador s’anirà sentint cada vegada més feble fins que les ànimes trobin un altre individu que pugui fer aquest paper.

 

3. La llegenda de la foto del telèfon mòbil 

En el tercer lloc de la llista hi trobem una història ben actual que ens demostra que les llegendes i els mites no són cosa del passat i prou. Aquesta narració ens explica el relat d’una dona mare soltera que té una existència ordinària fins que, un dia, participa en un concurs on guanya un mòbil


Després d’haver aconseguit el telèfon, el fill de la dona volia jugar-hi i ella li va donar permís per fer-ho, però amb dues condicions: que no hi instal·lés res d’estrany i que no es posés a enviar missatges a la gent. A les 23 hores, la dona va apagar el televisor i va anar a buscar el nen a l’habitació per dir-li bona nit. El va trobar amb el mòbil a la mà i, tot i que no havia trastejat gaire l’aparell, havia fet fotos.  


La dona va anar esborrant les fotografies, que estaven fetes per passar l’estona i no tenien ni qualitat ni gaire interès. Ara bé, quan ja només en quedava una per esborrar, se li va eriçar l’espinada. Hi apareixia el seu fill adormit i era com si l’hagués fet algú altre. A la banda esquerra de la imatge, li va semblar veure la cara d’una dona gran...

 

La foto que es va fer quan el nen ja estava dormint  | Facebook.

 

4. El relat del carnisser amb ceguesa

Ara anem cap a Berlín per explicar la següent història terrorífica. La Segona Guerra Mundial havia enfonsat aquesta metròpoli, immersa en una espiral de gana i de bombes en què els veïns, amb moltes mancances, havien de tirar endavant amb tot allò que podien arreplegar. S’explica que un senyor que no hi veia caminava desorientat per la ciutat, sense consol aparent, demanant ajuda


Aleshores, l’home va trobar una noia disposada a donar-li un cop de mà i li va demanar que lliurés una carta a l’adreça que hi havia escrita al sobre. La jove va acceptar l’encàrrec amb molt de gust, sobretot quan va veure que igualment havia de passar per allà per tornar a casa. Ara bé, no podia desxifrar el número de la casa que l’home havia escrit: no sabia si es tractava d’un 4 o d’un 9. Va girar-se per preguntar-li-ho però ja no el va veure. Era com si s’hagués esfumat.


Uns mesos després, els agents dels cossos de seguretat de la capital alemanya van rebre diversos avisos de successos a la zona i van acabar-hi descobrint una situació espantosa: hi havia tres carnissers que mataven persones i en venien la carn com si fos de porc. Enmig de diversos cadàvers hi havia el d’una jove esquarterada i amb les mans tallades, uns òrgans amb què aferrava una carta que contenia un missatge horripilant: «Aquesta persona és l’última d’avui».

5. La llegenda de la Leucrota

Aquesta vegada, ens desplacem fins a Etiòpia per trobar-hi una història molt arrelada a la mitologia del país. La llegenda parla de la Leucrota, una criatura monstruosa amb un morro gegantí. Tot i que la seva fisonomia recorda la d’una hiena, té uns singulars poders que costa de descriure. 


Els habitants d’aquestes contrades indiquen que l’espantós ésser pot reproduir a la perfecció els sons que emet la veu dels humans, cosa que li serveix per enganyar les seves preses i fer-les venir. A més, els etíops expliquen que quan té molta gana la Leucrota pot arribar a exhumar els cossos dels difunts que descansen als cementiris per tal d’alimentar-se.

 

6. Tinc monstres sota el llit, pare

Moltes vegades les narracions més mítiques són aquelles en què el narrador parla en primera persona del singular. «Cada nit vaig a dir-li bona nit al meu fill abans que s’adormi i l’acotxo. Tot i que és un noi molt agosarat i amb molt de coratge, darrerament m’ha confessat que li costa dormir perquè pensa que sota el seu llit i, alguns cops, a l’armari, hi ha alguna cosa estranya. Coses de l’edat.


M’està començant a pujar la mosca al nas perquè cada dia em surt amb la mateixa pel·lícula. Miro de calmar-lo, però és veritat que a la seva habitació sembla que alguna cosa no encaixa. Sento alguna cosa estranya i el fred no marxa encara que tingui els radiadors al màxim.

 

La història dels monstres sota el llit és mítica  | Survivalist

 

Aquests últims dies ja m’implora que miri sota el seu llit. Després de tanta insistència acabo cedint, m’ajupo i vaig aixecant els llençols lentament, fins que em quedo sense alè: el meu fill és allà sota, tremolant de cap a peus, i clama que hi ha alguna cosa al seu llit. L’hauria d’haver escoltat més, tant a ell com al seu germà, que fa un any va traspassar a la mateixa estança».

 

7. La història del barranc de Badajoz, a les Canàries

A l’illa de Tenerife s’hi troba una barrancada que ha inspirat moltíssims relats i mites urbans que deixen a tothom glaçat. N’hi ha que tenen un aire força inversemblant, però en d’altres es repeteix una història inquietant: diverses llums i figures luminescents apareixen a la zona des de l’any 1912, moment en què dos treballadors de les mines d’aquest racó de l’illa van ser víctimes d’un accident mentre intentaven trobar noves vies per excavar.


Una de les parets de l’indret es va desplomar i els dos homes van perdre la consciència. Després de tornar en sí, van veure espaordits l’aparició de dos éssers luminescents al seu davant. Van fugir corrent i van anar a buscar la policia, que no va creure el relat dels homes i, fins i tot, se’n va burlar. 


Però no era el primer cop que algú oferia un testimoni d’aquestes característiques: unes quantes dècades enrere una nena, per raons desconegudes, havia volgut anar sola al barranc. A l’hora de la migdiada va fer una becaina sota l’ombra d’un pi i, quan es va despertar, un ésser lluminós li va demanar que anés amb ell. Sense por, la petita el va agafar de la mà i junts van dirigir-se a una cova. Quan va tornar al seu poble la gent va quedar bocabadada: feia 20 anys que havia desaparegut.