TENS TELEGRAM?

👉 No et perdis les últimes hores de Catalunya. Segueix-nos clicant aquí!

EN DIRECTE

🚨 Tots els problemes causats per la gota freda a Catalunya

ÚLTIMA HORA

Els CDR convoquen una nova mobilització per avui

Tot allò que has de saber sobre les sectes satàniques

Unes organitzacions esgarrifoses que estan implantades en diferents indrets del planeta
Repassem els trets més habituals de les sectes satàniques | Xarxes socials

 

Les sectes satàniques es caracteritzen per tota mena de rituals esgarrifosos: abusos sexuals, suïcidis col·lectius, sacrificis de persones o d'animals, segrestos... Aquests grups solen ser petits i actuar d'amagat, d'una manera aïllada, tal com ha explicat 'Carácter Urbano', mentre transmeten missatges apocalíptics i promouen la veneració del Maligne. Si vols descobrir diverses curiositats sobre aquestes organitzacions tan diabòliques, continua llegint.

 

T'explicarem els principals rituals i símbols d'aquests grups, així com els seus objectius més importants i la forma d'organització que tenen. A banda, n'esmentarem 5 de concrets. 

 

 

En què consisteixen les sectes satàniques?

Primer de tot, ens hem de fixar en el concepte de satanisme, que es basa en la pràctica —de manera aïllada o de manera organitzada— de determinats rituals per invocar el diable, emmarcats dins dels procediments que fa servir la màgia negra. Sempre que es du a terme sistemàticament l'exaltació de Satanàs en grups petits o grans que estiguin organitzats i tinguin una estructura estem referint-nos a les sectes satàniques. Ara bé, les definicions existents poden donar lloc a confusions.

 

Les persones expertes en aquest àmbit no s'han atrevit a formular una única definició al voltant d'aquestes organitzacions, perquè un dels trets més rellevants que les caracteritza és que són molt diverses i heterogènies. A banda, les sectes satàniques no tenen un únic perfil: les seves pràctiques i els seus principis són totalment variats.

 

A partir d'una òptica de la fe, tant el satanisme com les seves sectes segueixen l'obra del dimoni, que té la intenció d'allunyar les persones del camí de Déu. Ara bé, a partir d'una òptica sociològica, cal que ens referim específicament a grups que estan constituïts per individus que fan una culminació d'un procés per tal d'aprofundir en aspectes de caire esotèric.

 

Aquestes sectes no funcionen de manera gaire diferent de les normals: capten adeptes, els aïllen del seu entorn, els fan sotmetre al seu sistema de valors, els renten el cervell, etc. El seu tret distintiu, de fet, és que s'emmarquen dins de diverses classes de supersticions i de pràctiques ocultistes que apunten a Satanàs com a ens suprem que ha de rebre el culte de la gent.

 

Un dels trets que ens ajuden a reconèixer aquestes organitzacions és que normalment es tracta de grups petits i molt hermètics i, encara que les seves finalitats canviïn en funció de les cèl·lules, habitualment troben com a meta final l'autodestrucció amb diverses classes de missatges apocalíptics. Sovint, l'objectiu final que persegueixen és el suïcidi col·lectiu.

 

Els individus que normalment formen part d'aquests grups tenen un perfil que es vincula amb vivències traumàtiques, amb crisis identitàries i una vida desestructurada, i per a ells el satanisme constitueix un alliberament i tota una revelació. Com que subverteix l'ordre i la moral, durant els anys 70 va viure un moment àlgid ple d'orgies d'irreverència, droga i música.

 

Rituals i símbols d'aquestes organitzacions sectàries

El satanisme, de fet, consisteix a invertir els codis religiosos del cristianisme. Els rituals que s'hi vinculen s'articulen al voltant de la iniciació, de la invocació, dels festius i de la rogació, sempre amb la finalitat d'allunyar-se dels principis i la moral i d'instal·lar-se dins de la subversió. Igualment, hem de remarcar que el fil conductor d'aquesta doctrina és l'Anticrist i, tot i ser molt heterogènia, també hi ha alguns elements compartits entre les organitzacions que la professen. 

 

Igual que passa amb les altres sectes, les satàniques també requereixen uns símbols, uns codis i uns rituals que els ajudin a la consolidació del seu propi sistema de creences. Tot seguit, n'esmentem alguns dels més estesos:

 

1. El pentagrama invertit

Es tracta del símbol més habitual de l'univers satànic, i és una estrella amb cinc puntes invertida que s'utilitza per tal de fer la invocació dels mals esperits. Serveix per dur a terme la translació dels 4 elements que existeixen a l'univers més la suma de l'esperit, però també la transfiguració humana amb el cap i les 4 extremitats.

 

via GIPHY

 

Com que al final queda amb les dues puntes mirant cap amunt, també simbolitza una imatge de mascle cabrum amb dues banyes, i normalment la representació sempre es fa envoltada d'un cercle.

 

2. Bafomet

Es tracta del principal ens demoníac, i la seva representació es fa com a mig home mig bèstia, a través d'una imatge del mascle cabrum que és antropomòrfica. Hi ha diverses tradicions dins de les quals també es representa aquest ens amb un cap que consta de dues cares i, fins i tot, l'aspecte barbut del Bafomet es podria confondre amb el del cap tallat de Joan Baptista.

 

Avui en dia, se sap que el mite d'aquest ens va ser una creació dels templers i que a l'edat mitjana servia perquè la Inquisició acusés d'heretges alguns grups. Sigui com sigui, a banda de constituir una representació del dimoni, Bafomet també seria una font de saviesa i d'energia que conferiria poder i decisió a les persones.

 

3. L'hexagrama

N'hi ha que pensen que es tracta de l'estrella de David. Això no obstant, es tracta d'un dels símbols més recurrents de les sectes satàniques dins dels rituals que fan relacionats amb la màgia negra. L'hexagrama, que constitueix la superposició gràfica de dos triangles, dins del món cabalístic i hermètic simbolitza el vincle que hi hauria entre el regne superior i l'inferior.

 

Com que un dels triangles simbolitza el món espiritual i l'altre el material, les organitzacions sectàries satàniques fan servir aquest símbol per tal de conferir més potència al seu desig per mitjà del món espiritual i, d'aquesta manera, per aconseguir que s'acceleri la manifestació de la voluntat que tenen dins del món material.

 

4. La llengua 

És possible que recordis que un dels integrants de la banda de rock Kiss, en Gene Simmons, normalment treia la llengua als concerts i duia un maquillatge típic de l'estètica satànica. El fet d'ensenyar la llengua no era gens innocent: de fet, la llengua estesa constitueix un altre símbol del satanisme que, originàriament, simbolitza la maldat i la mort.

 

No resulta gens estrany trobar representacions de divinitats índies, de monstres mitològics i d'éssers típics de la cosmogonia asteca amb la llengua fora. La seva principal translació és la divinitat Kali, que vol dir negre en sànscrit i que simbolitza el temor i la brutalitat. Es tracta d'una deessa que apareix representada amb 4 braços i, amb un d'ells, subjecta un cap tallat.  

 

5. La creu Tau

El satanisme clàssic va agafar aquest símbol de les tradicions orientals: es tracta d'una creu que representa el déu Matras, tant dels perses com dels arians de l'Índia. Representa l'àngel de la llum que els cristians vinculen amb Llucifer —que literalment és el portador de llum—, tot i que també simbolitza el Tammuz o déu del Sol. 

 

Si ho volem entendre millor, cal que primer de tot desterrem el concepte del cristianisme, que fem una assimilació de Déu amb la llum i el bé i del dimoni amb la foscor i el mal. Contràriament a tot allò que podríem creure, el satanisme constitueix un reclam de la llum i una pràctica d'exaltació, tot i que amb uns objectius que difereixen dels del cristianisme. Tammuz, de fet, era l'ésser diví de la Mesopotàmia que representava la primavera i la fertilitat.

 

6. La creu invertida

Representa la blasfèmia cap a la mort i el patiment de Jesucrist, el rebuig al sistema de creences que configura la doctrina del cristianisme. Com que la legitimitat d'aquesta mena de sectes es basa en un rebuig a la submissió i l'obediència, la inversió de la creu constitueix una inversió del símbol més representatiu del sacrifici dut a terme per Jesús. 

 

Ara bé, ni tan sols aquest símbol és originari del satanisme: la tradició, de fet, indica que sant Pere va demanar ell mateix que el crucifiquessin en una creu invertida perquè pensava que no era prou digne perquè el clavessin en una creu com Jesucrist.

 

7. El pacte amb el diable

D'entre tots els rituals que practiquen les sectes satàniques, un dels seus predilectes és el pacte amb el diable. Aquí, les persones venen la seva ànima per tal d'obtenir, a canvi, poders enormes que els ajudin a satisfer la seva voluntat pròpia. Aquestes cerimònies estableixen que els pactes amb el diable s'han de fer a través d'un ritual d'invocació on es dugui a terme una blasfèmia dels símbols sagrats i on es perpetri un sacrifici. 

 

Per participar en aquest ritual prèviament s'ha d'haver fet un dejuni d'una quinzena de dies amb pa negre i fesols negres o bé herbes lletoses narcòtiques. A banda, es fa sempre durant la nit del dilluns al dimarts o durant la nit del divendres al dissabte, si és possible en indrets apartats com ara els cementiris, els edificis abandonats o, fins i tot, en algun edifici sagrat.

 

Es fa servir una espasa per tal de dibuixar un cercle que tingui un camí de sortida, i es fa servir la sang per dibuixar un triangle. Aleshores, l'individu se situa al centre del dibuix, amb el cap tapat i sense dur sabates. Es pronuncien les frases d'invocació i, segons Eliphas Levi, que és un dels principals experts sobre el tema, cal formular els desitjos dins d'un pergamí i aleshores cremar-lo per tal que el canvi tingui efecte. 

 

8. El ritual satànic per excel·lència

La missa negra és el ritual satànic més important, i es tracta d'una inversió dels rituals litúrgics que sacralitzen els procediments de la màgia negra. Contràriament a la màgia blanca, la màgia negra fa una invocació de les forces de la natura per tal d'aconseguir unes finalitats fosques. 

 

Els satànics consideren que la missa negra pot originar una font d'energia al seu interior que transformi la seva voluntat en una cosa que es pot mesurar i detectar. Aquesta premissa subratlla que el satanisme és alliberador perquè fa que l'home es pugui desprendre de la divinitat facilitadora i, 'a priori', la persona esdevé l'única mestressa d'ella mateixa.

 

La missa negra té moltes variants diferents, però l'element que totes tenen en comú és que han de poder comptar amb els símbols satànics més importants, com ara la creu invertida, el pentagrama invertit, el segell de Bafomet, les calaveres, les espelmes de color negre, etc. i amb els procediments rituals de l'estil de les oracions, els cants, les cremes i les danses.

 

Hi ha determinats actes, com ara pronunciar oracions o bé beure del calze, que són rituals litúrgics invertits.

 

 

Recull de les sectes satàniques més conegudes

Les pràctiques que duen a terme les sectes satàniques ens han arribat a través de l'estudi detallat d'algunes d'aquestes organitzacions, que van saltar a la fama gràcies als seus rituals sorprenents i al seu fanatisme. Tot seguit, et parlem de les sectes satàniques més perilloses i conegudes de la Terra.

 

Les sectes satàniques que més es coneixen | Xarxes socials

 

1. La Família Manson

Sense cap mena de dubte, és la secta satànica més coneguda de totes. La va crear Charles Manson i, a la Califòrnia de la dècada dels 60, es va dedicar a sembrar el pànic. La Família Manson s'articulava al voltant d'aquest home i estava formada per diversos joves que s'empassaven les teories d'aquest psicòpata al voltant d'una guerra entre negres i blancs.

 

Era un grup que tenia una gran influència del moviment hippy. Tot i que Manson era un delinqüent habitual, va aprofitar la volada del moviment hippy per tal d'atraure, com un guru de l'amor, a joves idealistes. Ara bé, cada vegada va dur a terme més excentricitats, fins que un bon dia la seva organització va traslladar-se al desert per tal d'esperar l'arribada de l'Apocalipsi. 

 

En un moment donat, Manson va tenir la idea d'enregistrar un disc i va convenir una cita amb Terry Melcher, un productor que no va arribar a assistir mai a la trobada. Per això, Manson es va enfurismar i va ordenar els membres de la secta que matessin totes les persones que trobessin a la casa de Melcher, tot i que no era conscient que el productor ja no vivia en aquella casa i que s'hi havia traslladat feia poc el director de cinema Roman Polanski amb la seva dona embarassada, la Sharon Tate. 

 

La nit del 8 d'agost de l'any 68, Tate va morir assassinada amb 7 altres persones a mans dels membres de l'organització sectària, durant una nit tràgica. 

 

2. Hermanos de Changó

Una altra secta d'allò més esgarrifosa, que havia instal·lat el seu centre d'operacions principal a la ciutat de Terrassa. L'any 92, la Policia Nacional es va posar a investigar el cas de presumptes sacrificis de nadons que es compraven amb diners a famílies que no tenien recursos. 

 

Després de dur a terme algunes detencions, diversos integrants de l'organització van reconèixer que havien dut a terme rituals en què bevien sang animal i, de vegades, de nens. Era una organització controlada amb mà de ferro per una sacerdotessa, que amenaçava amb la mort a totes aquelles persones que volguessin deixar la secta i que les controlava de manera exhaustiva. El nom del grup prové de Xangó, una divinitat dins de l'orixá, que és una religió animista.

 

3. Adoradors de Seth

Un dels perills més grans d'aquesta organització és que té cèl·lules petites repartides per tot el planeta, per tal de no ser desarticulada mai del tot. Actua amb un hermetisme i un sigil extrems per tal de no mostrar les pràctiques esgarrifoses que du a terme, com ara violacions, segrestos, assassinats o incitacions al suïcidi. 

 

Els integrants dels Adoradors de Seth fan una veneració del Príncep de les Tenebres i, amb l'objectiu d'assegurar-se poders místics, practiquen sacrificis i rituals recurrents amb la sang com a element sagrat primordial. Els casos més extrems amb què se'ls ha relacionat han implicat la necrofília i abusos sexuals a nens.

 

4. Narcosatánicos

Es tracta d'una secta satànica que destaca per la seva crueltat i que va aparèixer a Mèxic, sota l'empara d'un sacerdot anomenat Adolfo Jesús Costanzo. L'any 1983, Costanzo va iniciar-se en l'art obscur de la missa negra, a través de sacrificis d'animals que cada vegada eren més recurrents. L'any 1987, va establir una relació amorosa amb la fetillera Sara Alderete, i es van començar a produir desaparicions de persones. 

 

La darrera víctima de la secta, un noi anomenat Mark Kilroy, va originar una investigació que va conduir les forces policials fins el ranxo Santa Elena, un indret on es van trobar 17 cadàvers. Els integrants d'aquesta secta van anar caient a mans de les autoritats policials, i van confessar que practicaven rituals amb persones en aquest ranxo dels horrors. Ara bé, això no era tot.

 

Quan van inspeccionar les instal·lacions de la secta, van trobar-hi un perol amb restes de sang i algunes parts del cos humà, com ara ulls, cervells o genitals. El líder de l'organització havia instat els seus membres a beure's aquella poció que, segons ell, els conferiria la immortalitat. A més, havia fet collarets a partir de les vèrtebres d'algunes de les víctimes, que afirmava que servien d'amulets. Una terrible orgia de sadisme i de sang.

 

5. Moviment per a la Restauració dels Deu Manaments de Déu

L'any 1978, al país africà d'Uganda, una dona va impulsar aquest moviment que agrupava aproximadament 5.000 individus, després d'afirmar haver tingut visions relacionades amb la Verge. Inicialment, era un moviment catòlic fonamentalista, que tenia com a objectiu principal el compliment estricte dels deu manaments. Ara bé, les tècniques i els mètodes que feia servir aquesta organització aviat van traspassar diverses línies vermelles.

 

L'organització barrejava les tradicions d'Uganda amb el fonamentalisme catòlic, i els seus integrants únicament feien un àpat diari, no podien dormir ni parlar, treballaven molt i havien de sotmetre's al celibat estricte. Igualment, els dirigents de l'organització, que és una de les sectes satàniques més pertorbadores de totes les que s'han creat, afirmaven que la fi del món es produiria l'any 2000.

 

Va arribar l'any 2000 i, en veure que el món no s'acabava, els integrants de la secta es van començar a rebel·lar. Aleshores, els líders del grup van fixar una altra data límit: el dia 17 de març. Aquell dia, van celebrar una festa i es va produir l'explosió de l'edifici on es trobaven. A més, hi va haver alguns altres membres que van ser enverinats i apunyalats.

 

🎁 Participa gratis i guanya un fantàstic lot d'oli PRIORDEI. Fes clic aquí!

Comentaris