Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Caixa Dybbuk: la presó del dimoni

Un petit armari maleït que ha dut la malaltia i l’horror a tots els seus propietaris
La Caixa Dybbuk és considerat l'objecte més maleït del món | Youtube

 

Kevin Mannis és un artista i brocanter de Portland, als Estats Units. Acostuma a recórrer rastres i mercadets en cases particulars per trobar tresors que restaurar i vendre a la seva tenda. Una de les seves troballes més interessants va ser un petit moble fet a mà que va trobar el setembre de 2001.

 

Aquest objecte era una preuada possessió d’Havaleh, una supervivent polonesa de l’Holocaust que havia traspassat feia poc. En va quedar fascinat i el va comprar, no sense rebre abans l’avís de la neta de la seva propietària original: aquella era la Caixa Dybbuk i no havia de ser oberta.

 

Dybbuk | Ephraim Moses Lilien

 

Mannis, d’ascendència jueva, sabia que era un Dybbuk. De petit l’hi havien explicat com aquestes ànimes errants, de persones malvades en vida, buscaven víctimes per posseir-les. Naturalment ell sempre havia pensat que eren contes folklòrics i va ignorar el comentari. Va dur l’armariet a la seva tenda i, amb ajuda de la seva ajudant Jane Howerton, el van dur al gran soterrani que tenia.

 

Un cop al seu taller va forçar un petit cadenat que mantenia tancades les portes del moble. El contingut el va sorprendre: hi havia dos penics dels anys vint, un petit canelobre, un petit grial, dos flocs de cabells i una petita figura de granit amb la inscripció Xalom (que en hebreu significa pau). No va entendre que hi feia tot plegat dins, però tenia coses a fer. Va marxar, deixant la seva ajudant sola.

 

Mentre Mannis era fora fent encàrrecs Howerton el va trucar molt nerviosa. L’hi demanava que tornés immediatament, que alguna cosa estava passant. De fons només se sentia soroll de trencadissa. Preocupat, el brocanter va girar cua i va tornar.

 

La primera manifestació del Dybbuk va fer que l'ajudant de Kevin Mannis no tornés mai més | Cedida

 

En arribar es va trobar la porta del soterrani tancada. Era impossible, només ell en tenia la clau. En entrar el panorama era desolador: hi havia objectes trencats per tot arreu i les llums fluorescents del sostre havien estat arrancades. La seva ajudant estava catatònica sota una taula. Quan el va veure va deixar anar un improperi i va marxar corrent per no tornar mai més.

Les víctimes del Dybukk

Kevin Mannis, molt sorprès pel que havia passat, ho va acabar atribuint a la seva ajudant, que ja no l’hi agafava el telèfon. Dies després, i deixant enrere el que havia passat, es va adonar que s’acostava l’aniversari de la seva mare. Va decidir que l’hi regalaria aquell moble tan característic que havia trobat. Així que el va restaurar una mica i el va embolicar.

 

En arribar el dia del seu aniversari va dur a Ida, la seva mare, al soterrani per mostrar-li el present. Però just abans que el pogués obrir, Mannis va rebre una trucada. Va demanar a la seva mare que no obrís el regal i va pujar a atendre el telèfon. Quan va tornar, corrent per l’avís del seu nou ajudant, es va trobar a la seva mare paralitzada i amb la cara desencaixada. Acabava de patir un ictus.

 

Els malson són un altre dels efectes de la Caixa Dybbuk | Cedida

 

L’ensurt va fer que l’antiquari es volgués desfer d’aquell regal tan inoportú. El va vendre en diverses ocasions, però sempre l’hi tornaven en pocs dies. Finalment se l’endugué a casa. Va ser aleshores quan Mannis es va adonar de la foscor que acompanyava aquell moble. Nit rere nit tenia malsons on, després de passar una bona persona amb un ésser estimat, aquest es convertia en una dona vella plena de pústules que l’apallissava. I matí rere matí es despertava adolorit i ple de blaus.

 

Finalment l’home de Portland va decidir acabar amb aquell malson. Va posar un anunci a la plataforma de subhastes eBay on explicava tot el que l’hi havia succeït. Tenia l’esperança que algun expert fos capaç de resguardar aquell objecte maleït i contenir l’entitat maligna que l’acompanyava. Qui es va fer amb l’objecte, en canvi, van ser dos estudiants universitaris.

Bromes que surten cares

Brian Grubbs i Iosif Neitzke eren dos estudiants amb ganes de fer bromes i ser els reis de les festes. Ho van aconseguir gràcies a la Caixa Dybbuk. Durant unes setmanes tothom anava a veure l’objecte maleït, però res passava. Lentament la situació es va complicar.

 

Les paneroles van infestar la casa dels dos estudiants | Cedida

 

Tot va començar amb olors molt intenses. Després els electrodomèstics i ordinadors s’espatllaven sense motiu. Plagues de paneroles i altres insectes omplien la casa. Neitzke, que duia un bloc sobre què succeïa, descrivia els mateixos malsons que Mannis. El símptoma definitiu va ser la pèrdua massiva de cabell. L’estudiant va decidir tornar a vendre per eBay l’objecte maleït.

L’escèptic

El nou comprador va ser Jason Haxton, director del Museu de Medicina i Osteopatia de la Truman State University. Aquest científic totalment escèptic estava convençut que un bacteri, provinent del moble, era el causant de tots els símptomes dels seus antics propietaris. Així que va analitzar la caixa a fons amb tot tipus de proves, però no va trobar resultats positius.

 

Anunci original a eBay d'Iosif Neitzke | Cedida

 

Com en els casos anteriors, poc temps després van començar els fets atípics. Tots els ordinadors i llums al voltant de l’objecte s’espatllaven. Els companys del Museu van començar a emmalaltir. Tothom donava la culpa a la Caixa Dybbuk, i Haxton es va veure obligat, amb cert recel, a portar-la a casa seva.

 

Va deixar el moble al soterrani i se’n va oblidar. No per massa temps: la salut d’ell i de tots els que s’estimava es va començar a deteriorar. Pústules, insomni o vòmits inexplicables eren alguns dels símptomes.

 

Tots els membres de la família Haxton van emmalaltir | Cedida

 

El punt de no retorn va ser una experiència que va viure amb el seu fill. Mentre estaven els dos mirant una pel·lícula a casa, una horripilant massa negra i gasosa va recórrer tota la sala d’estar.

 

Davant les evidències i a pesar de la seva formació científica, Haxton no va veure altra sortida que demanar ajuda a un rabí. Va seguir els seus consells i, per fi, va recuperar la calma a la seva vida. Després el va enterrar en un lloc secret perquè ningú el trobés mai més. Almenys aquesta va ser la idea fins al 2017, quan l’investigador paranormal Zak Bagans va adquirir l’objecte.

 

Aquest famós presentador, molt conegut per protagonitzar el programa ‘Cazadores de Fantasmas’, encara té avui en dia la Caixa Dybbuk al seu poder. Està exposada al seu Haunted Museum sota el títol de l’objecte més encantat del món.

 

La Caixa Dybbuk es pot visitar actualment al Haunted Museum de Las Vegas | Youtube

 

Això sí, qui el vulgui veure ha d’estar preparat. S’ha de ser major d’edat i firmar un document que lliuri el museu de qualsevol responsabilitat pel que pugui passar en acostar-se a aquest artefacte. Encara hi ha una altra condició: la caixa no es pot tornar a obrir mai més. Us hi atreviríeu?