Paco Plaza, director de cine, es va trobar el 2015 amb un encàrrec difícil. La productora Apaches volia crear un film de terror basat en fets reals. Plaza es va posar a treballar immediatament.
Així va néixer ‘Verónica’, pel·lícula de terror inspirada en el cas poltergeist més aterridor d’Espanya. I tot i que la idea original era crear-ne una història fidel, finalment el camí que agafà el film fou un altre de més personal.
Però no és casualitat que Paco Plaza es fixés en l’anomenat Cas Vallecas, una cadena de fets que van succeir el 1992 en aquest conegut barri de Madrid. Un cas únic i especialment important perquè està confirmat per un informe policial.
Un joc funest
El 1990 un grup d’adolescents de l’últim curs de l’institut van decidir provar un estrany joc. Es deia Ouija, era molt popular i suposadament permetia contactar amb les ànimes. Elles volien contactar amb el difunt nuvi d’una de les noies.
Per desgràcia, en aquella època el respecte per aquest mal anomenat joc no era com l’actual. Les taules de Ouija es venien als quioscos com les baldufes o els cromos. A mitja sessió, realitzada als banys del Colegi Aragón on estudiaven, una professora interrompí aquella estranya reunió.
Els nervis es van apoderar de les adolescents, però un fet les espantà encara més. El petit got amb què realitzaven la sessió explotà. De dins el got emanà, segons els testimonis, una boirina negra que es dirigí directament a Estefanía Gutierrez.
El cop més fort
Estefanía era una noia normal de 18 anys. Provenia d’una família humil i vivia al barri madrileny de Vallecas. La seva vida va ser completament corrent fins al terrible dia en què realitzà aquella sessió de Ouija. Tot canvià en un instant.