Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El Cas Vallecas: el poltergeist que va espantar la policia

Una família va viure l’horror durant la dècada dels 90 al seu humil habitatge del barri madrileny de Vallecas
Estefanía Gutierrez és la protagonista d'un tràgic cas que es va iniciar amb una sessió de Ouija | Cedida

 

Paco Plaza, director de cine, es va trobar el 2015 amb un encàrrec difícil. La productora Apaches volia crear un film de terror basat en fets reals. Plaza es va posar a treballar immediatament.

 

Així va néixer ‘Verónica’, pel·lícula de terror inspirada en el cas poltergeist més aterridor d’Espanya. I tot i que la idea original era crear-ne una història fidel, finalment el camí que agafà el film fou un altre de més personal.

 

 

Però no és casualitat que Paco Plaza es fixés en l’anomenat Cas Vallecas, una cadena de fets que van succeir el 1992 en aquest conegut barri de Madrid. Un cas únic i especialment important perquè està confirmat per un informe policial.

Un joc funest

El 1990 un grup d’adolescents de l’últim curs de l’institut van decidir provar un estrany joc. Es deia Ouija, era molt popular i suposadament permetia contactar amb les ànimes. Elles volien contactar amb el difunt nuvi d’una de les noies.

 

Per desgràcia, en aquella època el respecte per aquest mal anomenat joc no era com l’actual. Les taules de Ouija es venien als quioscos com les baldufes o els cromos. A mitja sessió, realitzada als banys del Colegi Aragón on estudiaven, una professora interrompí aquella estranya reunió.

 

La Ouija va néixer el segle XIX com a forma per contactar amb els esperits | Cedida

 

Els nervis es van apoderar de les adolescents, però un fet les espantà encara més. El petit got amb què realitzaven la sessió explotà. De dins el got emanà, segons els testimonis, una boirina negra que es dirigí directament a Estefanía Gutierrez.

El cop més fort

Estefanía era una noia normal de 18 anys. Provenia d’una família humil i vivia al barri madrileny de Vallecas. La seva vida va ser completament corrent fins al terrible dia en què realitzà aquella sessió de Ouija. Tot canvià en un instant.

La jove va començar a patir atacs, semblants a episodis epilèptics. Tenia convulsions i atacs que provocaven una extrema rigidesa del seu cos. A vegades patia lapsus llargs en els quals mirava un punt fix mentre murmurava. En altres ocasions es tornava agressiva i treia espuma per la boca.

 

La seva família, preocupada, la portà a molts centres sanitaris i hospitals. Els metges no va poder fer cap diagnòstic. Totes les proves indicaven que Estefania no tenia cap problema físic o mental.

 

Estefanía va visitar molts metges i cap d'ells va trobar l'explicació als seus estranys atacs | Cedida

 

Concepción, la mare, estava molt angoixada. A part dels símptomes físics, la seva filla li explicava que durant els episodis tenia visions estranyes. Sempre eren les mateixes: un grup de figures humanes, altes i sense rostre, s’agafaven les mans formant un cercle al seu voltant mentre deien ‘Vine amb nosaltres’.

 

Desafortunadament, els atacs van augmentar en violència. El 14 d’agost de 1992 la jove morí després d’un atac d’extremada gravetat. La causa de la mort, segons el forense, va ser ‘mort sobtada i sospitosa’.

L’infern a casa

Després d’un fet tan dramàtic la família d’Estefanía quedà destrossada. Però la pau no arribà, i un cop passat un temps de dol la família començà a viure fets inexplicables.

 

Les portes de les habitacions i mobles s’obrien soles, fins i tot quan estaven bloquejades per pesats mobles. Els objectes es movien i els crucifixos es trencaven i giraven. Apareixien figures negres fetes d’una boira o fum. I si tot plegat no fos prou, Concepción sentia una veu que la cridava, no pel seu nom sinó com a ‘mamà’.

 

Ombres inexplicables i moviment d'objectes, a casa de la família Gutierrez es vivia un malson | Cedida

 

Tots els membres de la família es van veure afectats. Els successos inexplicables els turmentaven. La tensió va créixer fins a una terrible nit en què els pares van dir prou. Quan van veure com una fotografia emmarcada d’Estefanía havia cremat sense explicació i sense afectar ni tan sols el marc ho van tindre clar. Havien de demanar ajuda.

La intervenció

Aquella freda nit de novembre un home no molt alt però fort els esperava a les portes de l’edifici. A les dues de la matinada havien rebut una trucada difícil de creure. Per això els tres policies anaven acompanyats d’un psicòleg que avalués la situació.

 

El pare d’Estefanía els acompanyà al seu senzill pis on vivia amb la seva dona i els seus cinc fills. Tot semblava normal, fins que un soroll inexplicable a la terrassa donà el tret de sortida a una nit única per als agents.

 

L'informe policial deix molt clar que els agents no van trobar explicació al que passava en aquella casa | Cedida

 

Tot passejant, l’inspector en cap va notar en cert punt un fred gèlid poc habitual. Curiosament era el punt més conflictiu de la casa. També van poder veure marques d’urpes esgarrifoses en una porta i fins i tot portes que s’obrien soles.

 

Aquest últim fenomen era tan violent que un dels agents arribà a desenfundar l’arma apuntant al moble que s’havia obert sense explicació. Segons l’informe realitzat per l’inspector en cap José Pedro Negri, era clar: el que es vivia en aquella llar era ‘una situació de misteri i raresa’.

Un cas únic

Han passat 26 anys des d’aquells terribles successos. Així i tot, els fets van tindre tant d’impacte que han arribat a inspirar una pel·lícula actual. Mai abans havien coincidit tants fenòmens únics i esgarrifosos en un sol cas.

 

L’informe policial descrivia clarament situacions que els policies que havien acudit per ajudar eren incapaços d’explicar. Fins i tot un d’ells va comentar als seus companys que ell no tornaria mai més a aquella casa.

 

 

Després de tan terrible tragèdia i viure un infern inimaginable, sembla per fi que la família d’Estefanía Gutierrez pot gaudir d’una mica de pau. Un canvi de llar fa uns anys, així com la voluntat de seguir endavant per la resta dels seus fills, els ha permès que la tranquil·litat tornés a les seves vides.

 

L'Expedient Vallecas és sens dubte un dels casos poltergeist més famosos i intrigants de la història. Des de l'inici, investigadors i mitjans van posar tot el seu interès. Els fets es van tergiversar i la història s'explicava sense confirmar els detalls. Ara, dècades després, els successos són més clars. Però la força del que va succeir en aquell pis de Vallecas no ha disminuït gens.