rtc-config='{"urls": ["https://catalunyadiari.com/rtc_config?h=CANONICAL_URL&key=section_cd"]}'

Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

SORTEIG

🥑 Guanya un completíssim lot de productes ECO BonPreu! És molt fàcil!!

NOVETAT

🥗 No et perdis cada dimecres la nova recepta pas a pas de la cuina de sempre al teu correu

Descobreix la història real de les bruixes de Salem

L'any 1692 van arribar a morir fins a 30 individus relacionats amb el cas
Descobreix els secrets rere els fets vinculats amb les bruixes de Salem | HOROSCOPOMAGICO.COM

 

A Massachusetts, un dels estats situats a la costa est dels Estats Units, l'any 1692 va viure's un procés d'allò més esgarrifós, que acabaria coneixent-se amb el nom de judicis de Salem, o bruixes de Salem. No gaire lluny de Boston, un nombre important de dones van ser acusades de practicar la bruixeria, el pecat més terrible d'aquella època, i les van ajusticiar en una caça de bruixes que no es podia comparar a cap de les viscudes fins aleshores.

 

La història de les bruixes de Salem és real, i molta gent l'ha descobert gràcies a la inspiració que ha representat per a un gran nombre de pel·lícules, obres de teatre, llibres i, fins i tot, per erigir museus relacionats amb els judicis de Salem. Ara bé, allò que és més horripilant del cas no és la pràctica de la bruixeria, sinó els extrems als quals poden arribar les persones per culpa del fanatisme religiós.

 

La història real rere els judicis de Salem

Tal com hem esmentat, els fets es remunten a l'any 1692, a la localitat coneguda amb el nom de Salem. En aquest indret hi resideix una esclava negra que el pastor Samuel Parris ha portat del Carib i que es diu Tituba. La dona explica històries de vudú del seu lloc d'origen a dues menudes: l'Abigaël William, que té 11 anys i és la neboda del pastor, i l'Elizabeth Parris, que té 9 anys i és la filla del pastor. Igualment, la dona els fa prediccions sobre el seu futur a través d'ous o miralls, i els explica coses com ara qui seran els seus marits o quines feines faran aquests homes.

 

Les dues nenes estan encantades amb aquestes històries, però en aquella època la gran religiositat imperant deia que el fet de fer prediccions de futur constituïa un pecat, i van creure que estaven perdudes. Més endavant, totes dues nenes van entrar en una mena d'estat de trànsit i van tenir convulsions. Igualment, van afirmar que eren incapaces de resar. Els metges van dir que les havien encantat, i d'aquesta manera comença la història real rere les bruixes i els judicis de Salem. 

 

A partir d'aleshores, el pastor es va posar a resar per tal d'expulsar el Maligne, però hi va haver un altre parell de nenes que de sobte van presentar els mateixos símptomes: Ann Putman i Elizabeth Hubbard. En aquell moment, es va creure que Satanàs era present a la localitat i que s'hi passejava tranquil·lament.

 

La història real rere les bruixes i els judicis de Salem comença amb les convulsions i l'estat de trànsit de dues nenes de la localitat | HOROSCOPOMAGICO.COM
 

Els judicis

Els habitants de Salem van començar a patir una histèria col·lectiva desmesurada: tothom va posar-se a parlar d'esperits, fantasmes, possessions i bruixeria. Amb la intenció d'exculpar-se, les joves van declarar que estaven embruixades i van denunciar les persones que responsabilitzaven dels mals que patien: en primer lloc, la criada Tituba. Ara bé, hi va haver més persones acusades.

 

També van denunciar un parell de dones grans de la comunitat que despertaven recels entre els veïns: la Sarah Osborne i la Sarah Good, una dona vagabunda que no anava mai a l'església. L'arrest de totes tres dones es va produir el dia 29 de febrer del 1692.

 

Per tal de demostrar que en realitat es tractava de bruixes, durant els judicis les noies fan veure que estan embruixades i en estat de trànsit. Tot i que la Sarah Osborne i la Sarah Good rebutgen els càrrecs, la Tituba —que segurament és la bruixa de Salem més coneguda— confessa que va rebre la visita del diable i que va oferir-li els seus serveis. Ara bé, la situació queda encara més complicada quan la Tituba diu que les altres dues acusades tenen contactes amb el dimoni, i a més afirma que hi ha alguns altres veïns de la ciutat que també hi tenen tractes.

 

El dia 7 de març, amb la intenció de sotmetre-les a un interrogatori, s'ordena el trasllat de totes tres dones al centre penitenciari de Boston. Com que l'activitat de les crisis de les petites no s'atura, el jutge ordena que s'empresonin absolutament totes les persones que pertorbin les seves ments, i les menudes també comencen a denunciar persones que resideixen en localitats dels voltants: Topsfield, Gloucester, Andover i algunes altres.

 

Així doncs, els judicis de Salem constitueixen una autèntica bogeria. Tothom diu que és innocent, i algunes persones es posen a afirmar que als seus habitatges hi entren animals malèfics o que veuen com, a la nit, la vella Sarah Good se'ls posa al llit.

 

El judici de grans dimensions s'inaugura el dia 2 de juny del mateix 1692, i hi ha un gran nombre de dones que afirmen tenir contacte amb el dimoni perquè esperen que la confessió els salvi la vida, però tot això és en va. Pocs dies després, el 10 de juny, té lloc la primera mort relacionada amb els judicis: pengen la Bridget Bishop, a la qual havien detingut el dia 19 d'abril.

 

Les bruixes reals dels judicis

Durant els judicis de Salem, es va produir l'arrest de més de 150 individus. El 1692, es van sentenciar 31 persones —de les quals sis eren homes. Dels arrestats, n'hi va haver dinou que van morir penjats, i tres van traspassar a la presó.

 

Els judicis van despertar una forta controvèrsia, perquè el tribunal encarregat de jutjar el cas havia comès una il·legalitat flagrant: les persones acusades havien de pagar per la seva presó continuada, i la gent que tenia prou diners va ser absolta. En alguns casos això tenia conseqüències nefastes, com ara en el cas de la Sarah Dustin, que no es podia pagar la seva pròpia manutenció i va acabar morint el 1693 a la seva cel·la.

 

L'any 1693 es va dur a terme un examen més prudent dels casos de 52 de les persones acusades, i tres d'elles van ser sentenciades però posteriorment van ser indultades. El mes de maig d'aquell any, el governador va decidir alliberar un total de 150 individus i, d'aquesta manera, va acabar amb la terrible tragèdia. El balanç total dels casos va ser de més de 200 persones detingudes, i hi va haver al voltant de 30 execucions.

 

En aquell moment, va tenir lloc la confessió de debò: una noia de les dues va confessar que havia fet allò per pura diversió, i que s'ho havia passat d'allò més bé. Aquest passatemps va provocar que molta gent acabés assassinada, i en aquell instant es va considerar que Samuel Parris era el principal causant dels esdeveniments nefastos, i va veure's forçat a deixar la comunitat religiosa.

 

L'any 1697, el jurat va fer pública la seva aflicció pel que fa a la lleugeresa dels judicis celebrats a Salem, i l'any 1711 les famílies afectades van ser indemnitzades amb una suma de 600 lliures.

 

Sigui com sigui, en John Willard, l'Elizabeth i en John Proctor, la Bridget Bishop, el reverend Georges Burroughs, la Rebecca Nurse, la Sarah Wilds, la Sarah Good, l'Elizabeth Howe, la Suzannah Martin d'Amesbury, en Georges Burroughs de Wells, la Martha Carrier o la Martha Cory van encarregar-se d'engrossir els llibres relacionats amb els judicis de bruixeria celebrats a Salem. Des d'aquell moment, se'ls relaciona a tots amb noms de bruixes i bruixots, les veritables bruixes de Salem.

 

Es va considerar que Samuel Parris era el principal causant dels esdeveniments nefastos | HOROSCOPOMAGICO.COM
 

La influència dels judicis dins de la cultura popular

L'impacte del cas dins de la cultura popular va ser immens, i avui en dia el seu record és ben viu. Un fet que ho demostra és que el museu que rep més visites de la localitat és el que està dedicat a les bruixes de Salem. Amb un edifici de grans dimensions i d'aspecte gòtic, disposa de tot allò que cal per tal d'entendre els esdeveniments d'aquell moment. Les persones que el visiten poden endinsar-se de ple en els judicis, a través de les reconstruccions dels fets que ofereixen els documents històrics.

 

Igualment, no hem d'oblidar-nos de les obres com ara 'Jo, Tituba: Bruixa Negra de Salem', de Maryse Condé, que fa una recreació de les memòries de la Tituba, o bé 'Les Bruixes de Salem', que és una obra de teatre de la mà d'Arthur Miller i que precisament va servir per tal de fer una denúncia de la caça de bruixes que es va produir als Estats Units, perquè tothom que simpatitzés amb el comunisme o pogués fer-ho quedava assenyalat.

 

Aquesta obra, en concret, ha tingut representacions en múltiples idiomes i països del món, i durant els anys 90 va arribar al cinema amb el nom de 'The Crucible', amb un gran èxit. El llargmetratge va ser dirigit per Nicholas Hytner, i el van protagonitzar intèrprets de la talla de Winona Ryder, Bruce Davison, Joan Allen, Daniel Day-Lewis o bé Paul Scofield.

 

També et pot interessar...

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Clica aquí per rebre les últimes notícies d'actualitat. Gratis al teu mòbil!

Comentaris