Passat recentment el dia de Sant Jordi, aquestes han estat jornades de llibres i literatura. En el vostre afany per trobar la millor novel·la, o potser la més misteriosa, esperem que no us hàgiu topat amb cap dels exemplars que mencionem a continuació. Perquè us portem un recull dels llibres més únics, enigmàtics i en alguns casos maleïts de la història.
Manuscrit Voynich
Un dels manuscrits més intrigants i misteriosos de la història, representant encara avui en dia tot un enigma per bibliòfils i criptògrafs de tot el món.
Aquesta obra del segle XV no porta el nom del seu autor, que es desconeix, sinó del col·leccionista que la va descobrir, Wilfrid M. Voynich. D’origen lituà, aquest savi de la literatura va trobar el 1912 una obra inclassificable, plena d’il·lustracions i escrita amb un llenguatge que encara avui en dia no s’ha pogut desxifrar.
Amb 240 pàgines conservades, en aquest escrit es poden trobar centenars d’il·lustracions sobre plantes, sistemes astrològics, cossos nuus i formes que recorden a òrgans humans, entre altres excentricitats. Però l’idioma o codi amb què es va escriure és el que diferencia aquest llibre: el voynichès, tal com ha estat batejat, ha estat estudiat per alguns dels lingüistes i criptògrafs més importants del món sense resultats.
El llibre Horwood
John Horwood era un jove resident a Bristol durant el segle XIX que fou el primer ajusticiat a la forca de la nova presó de la ciutat. La seva, però, no va ser una sentència dubtosa: obsessionat per una noia del seu barri, la va perseguir, assetjar i atacar fins que finalment la va matar d’una pedrada a la templa.
Tota la documentació recollida del seu cas, judici, execució i dissecció està recollida en l’anomenat Llibre Horwood. I per molt espantoses que fossin les accions d’Horwood, el llibre destaca més per l’embolcall que pel seu contingut. El Dr. Richard Smith, encarregat de realitzar la dissecció i autòpsia, va decidir arrencar la pell a l’ajusticiat i amb ella enquadernar el llibre del seu expedient.
Llibre dels Morts
És conegut per tots, en gran part gràcies a les pel·lícules, que a l’antiga civilització egípcia tenien un concepte diferent de la mort al nostre. Per a ells era un camí ple de dificultats i perills. Per això els sacerdots tenien un seguit d’encanteris i oracions que protegien el difunt en el més enllà i en facilitaven el camí.
Per descomptat aquesta ajuda divina no era gratuïta, i s’havia d’entregar una bona quantitat als temples perquè les ànimes emprenguessin el camí amb garanties. Un manuscrit d’aquestes característiques podia costar el sou de mig any d’un camperol. Però tot sacrifici era poc si això ajudava a fer front als horrors del camí.
Codex Gigas
En un monestir del segle XII, en el que actualment és la República Txeca, un jove monjo va cometre un dels pitjors pecats i crims que existeixen. El crim no ha transcendit als nostres dies, però el càstig sí: ser emparedat viu.
El monjo, per escapar de tan funest destí, va fer un tracte: si era capaç d’honrar el monestir fent un llibre que inclogués tot el coneixement existent en només un dia, se l’hi perdonaria la vida. En la seva titànica tasca, però, va arribar cert moment en què va quedar clar que no en seria capaç. Per solucionar-ho va orar com no ho havia fet mai i, sobretot, a qui no ho havia fet mai. Les seves oracions van anar dirigides a l’àngel caigut, Llucifer.
La llegenda diu que el diable en persona va aparèixer i va fer un pacte amb el jove monjo. Així és com es va crear l’obra medieval més gran coneguda per la humanitat, amb 90 cm d’alt, 624 pàgines i 75 kg de pes. Al mig, entre tractats mèdics i reproduccions de les sagrades escriptures, s’hi troba la il·lustració d’un diable. Aquesta fosca imatge fa que també es conegui el Codex Gigas com La bíblia del diable.
El vigilant al camp de sègol
Aquest llibre, escrit per Jerome David Salinger entre 1945 i 1946, va ser una de les obres més polèmiques i censurades dels Estats Units. Mostrava la sexualitat i l’adolescència amb un to directe i cru. El que vindria després, però, marcaria la novel·la amb una fosca llegenda.
Mark Davis Chapman va esperar John Lennon a les portes de casa seva i el va matar a trets el 8 de desembre de 1980. L’any següent, un jove anomenat John Hinckley Jr. va intentar matar d’un tret l’aleshores president dels Estats Units Ronald Reagan. El 1989, Robert John Bardó va assassinar a sang freda una jove i prometedora actriu anomenada Rebecca Lucile Schaeffer.
En els tres crims els perpetradors estaven obsessionats amb la novel·la de Salinger. En dos dels casos els culpables la portaven damunt en el moment de l’assassinat. Chapman, de fet, va anar més enllà i, amb el cadàver de Lennon al costat, es va asseure a terra per repassar els seus passatges preferits d’'El vigilant en el camp de sègol'.