Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Mort marcada a foc

Un nou cas de Combustió Humana Espontània ha reobert el debat sobre aquest estrany fenomen
Torna el debat sobre la Combustió Humana Espontània després d'un possible nou cas | cedida

 

El passat 17 de setembre John Nolan passejava pels carrers de Londres com era costum. Aquest jubilat de 70 anys, d’origen irlandès, es mantenia en bona forma física i gaudia recorrent els racons del seu barri. Però a l’alçada d’Orchard Place alguna cosa el va aturar: unes flames van aparèixer del no-res per envoltar-lo en foc.

 

Els testimonis, sorpresos davant aquest fet inesperat, van intentar rescatar el vianant apagant les flames. No ho van aconseguir, i el foc no va poder ser extingit fins que van actuar els bombers. Poc després, Nolan moria a l’hospital rodejat de la seva família.

 

La policia va obrir una investigació per esbrinar les estranyes causes de la mort, però sembla ser que les indagacions han estat infructuoses. Els testimonis donen una mateixa versió: no hi va haver origen aparent de la combustió.

Els resultats de l’autòpsia tampoc van ser més esclaridores: no es va trobar cap accelerant que ajudes a avivar les flames, i les cremades es van produir de l’interior del cos cap fora. Davant de tants dubtes i tan poques certes les autoritats britàniques han fet públic el cas per si algun altre testimoni pot aportar més detalls.

La Combustió Humana Espontània

Des del segle XVIII apareixen casos i testimonis sobre persones que, sense previ avís, cremen rodejats en flames. No hi ha causa aparent que expliqui la combustió i normalment el que envolta les víctimes no es veu afectat pel foc. Aquest insòlit fenomen es coneix com a Combustió Humana Espontània.

 

El cas de John Nolan reobre un debat sobre l’existència d’aquest tipus de combustió que encara no s’ha pogut comprovar científicament. La majoria d’investigadors atribueixen els incidents a orígens externs i, per tant, explicables. Els pocs casos que hi ha sobre la Combustió Humana Espontània, al voltant de 200 en els últims tres segles segons els experts, dificulten encara més la recerca.

 

L'efecte espelma és l'explicació més comuna per justificar els casos de Combustió Humana Espontània | cedida

 

Les explicacions donades per metges i forenses sempre tenen com a origen un element extern per a provocar la ignició. L’efecte espelma és una de les teories més recurrents en aquests casos. Aquest efecte es produeix quan s’encén la roba de la víctima a causa d’una flama externa. L’escalfor faria que la grassa corporal de la persona es desfés i impregnés el teixit. El foc es mantindria durant hores i arribaria a temperatures molt altes, provocant la incineració del cos però sense afectar l’entorn.

Més a prop de la veritat

John Nolan ha estat el cas més recent, però no el primer d’aquest segle. Ja el 2011 una dona es veia envoltada de flames sense explicació mentre seia en un banc d’un parc de Flensburg, a Alemania. Aquesta víctima, però, si va poder sobreviure a les cremades. Un any abans d’aquest incident, Michael Faharty era declarat per un forense com el primer cas de Combustió Humana Espontània a Irlanda en 25 anys.

 

La Combustió Humana Espontània continua sent un misteri | cedides

 

Els casos no son habituals, però existeixen. Molts investigadors estan desconcertats per la falta d’explicacions d’un fenomen d’aquestes característiques del que cada dia se’n tenen més proves. Ara el que es pregunta molta gent és si hi haurà més casos i, en cas de ser així, si algun dia es podran resoldre o, fins i tot, evitar.