Si el Tribunal Suprem ho té tot enllestit per confirmar la inhabilitació del president Torra en les properes hores, al Palau de la Generalitat també hi ha un full de ruta que, 'a priori', estableix tots els passos a seguir quan això es produeixi. Aquest és el fruit de l'acord al qual han arribat aquest cap de setmana JxCat i ERC. No és habitual que les dues formacions del Govern tanquin un pacte —la legislatura ha estat marcada per les discrepàncies estratègiques i els durs retrets entre ells— però el cert és que l'interès de les dues formacions en arribar a les eleccions amb el mínim desgast possible ha conduït a l'acord.
Les formacions de Puigdemont i Junqueras han acordat abaixar les armes durant els mesos que duri la vacant a la presidència de la Generalitat i fins a la campanya electoral —és a dir, si el Suprem no desquadra els càlculs, a la segona quinzena del mes de gener. JxCat i ERC han acordat que, sense presidència de la Generalitat i amb el republicà Pere Aragonès convertit en el cap visible del Govern, no es faran mal. Treva a Palau després d'una legislatura presidida pel «foc amic».
Acord per l'adeu de Torra a Palau i al Parlament
En el moment en què es confirmi la inhabilitació del president Torra, s'ha acordat simbolitzar el seu adeu amb una sortida formal del Palau de la Generalitat. Ho farà, segons avança 'La Vanguardia', acompanyat del Govern en ple, representants dels partits i entitats independentistes, amb els Mossos d'Esquadra en formació i amb una rebuda ciutadana a la plaça de Sant Jaume que no podrà ser multitudinària a causa de les mesures anticovid.
També hi haurà reacció al Parlament: es convocarà un ple extraordinari on podrà intervenir Torra, ja inhabilitat. Un mecanisme parlamentari permet convidar a comparèixer al ple «personalitats rellevants per la seva significació» en diversos àmbits, un precepte que s'utilitzaria per convidar el llavors expresident a través d'una invitació de Roger Torrent o la demanda dels grups parlamentaris de JxCat i ERC.
Alto el foc durant l'interinatge
Però més enllà del simbolisme, el més rellevant del pacte descriu com han de ser les relacions entre socis de Govern un cop ja estigui sense president i, per tant, en funcions. És en aquest punt on cobra valor el pacte entre JxCat i ERC on s'accepta d'entrada deixar vacant la presidència, i que Aragonès assumeixi el lideratge provisional d'un executiu on ERC passarà a tenir majoria de membres. Junts s'assegura amb l'acord que els republicans no s'aprofitaran de la situació i és per això que s'ha limitat la presència institucional d'Aragonès en nom de la Generalitat, una funció que compartirà més del que és habitual amb la consellera de la Presidència, Meritxell Budó.
Torra té clar que no exercirà de «president simbòlic» i, en aquest sentit, no serà un obstacle ni per a l'executiu ni per a la pròpia visibilitat que Pere Aragonès necessita guanyar abans dels comicis. A canvi, el vicepresident haurà d'acceptar una denominació formal del seu nou càrrec on s'expressi que és «substitut» del president, un terme que no agrada a ERC, tal com publica 'La Vanguardia', però que els republicans acceptaran: temen que, del contrari, JxCat pugui acusar-los d'haver «usurpat» la presidència cada cop que es produeixi alguna polèmica, i prefereixen preservar-se del desgast durant el compte enrere electoral.
Les dues formacions han pactat pautes de resolució dels desacords que es puguin produir en el si del Govern: tenen clar, doncs, com actuaran quan segueixin sorgint discrepàncies com fins ara. Precisament per no fer-se mal, JxCat i ERC no han pres cap acord sobre els seus posicionaments respecte a la reforma del Codi Penal, els pressupostos generals de l'Estat o la continuïtat de la taula de diàleg, a la qual Junts no descarta convidar Torra com a expresident aprofitant que la delegació catalana s'ha de modificar per l'adeu de l'exconseller Alfred Bosch.
Sota aquestes línies generals, doncs, JxCat i ERC han tancat una treva durant els mesos que duri el Govern en funcions i davant de la imminència electoral. Unes pautes d'unitat amb què els dos partits busquen minimitzar el seu desgast en la recta final a les urnes, però que caldrà veure si és efectiu atesa la dinàmica de desacords i discussions públiques que les dues formacions mantenen des de l'octubre de 2017.