Els talibans anuncien un «acord final» amb Trump que significaria el final de la guerra afgana

El portaveu de l'antic i ja enderrocat Emirat Islàmic de la nació asiàtica ha assegurat que les negociacions amb els Estats Units avancen
Els talibans asseguren estar «prop» d'una negociació amb els Estats Units que podria significar el final del conflicte bèl·lic | Cedida

 

El conflicte bèl·lic d'Afganistan podria veure aviat el seu final. Així ho ha anunciat Suhail Shaheen, el portaveu talibà de l'antic i ja enderrocat Emirat Islàmic Afgà, en el seu compte de Twitter, afirmant que «les negociacions» amb els Estats Units han prosseguit fructuosament fins a l'«últim acord». «Esperem portar aviat bones notícies a la nostra nació musulmana i procuradora de la llibertat», ha assenyalat Shaheen. En la mateixa línia, el portaveu dels insurgents al país Zabihullah Mujahid s'ha fet ressò de les declaracions de Shaheen.

 

Una reunió amb interessos geopolítics

Es tracta de la novena reunió que té lloc des de l'enderrocament de l'Emirat Islàmic, tenint en compte la primera i única negociació diplomàtica entre els talibans i l'actual Govern —una república democràtica—, l'octubre de l'any passat. Va ser la preocupació geopolítica, a causa del conflicte bèl·lic al país i la negativa dels insurgents envers el diàleg intraafgà, el que va provocar que l'Administració Trump hagués d'intervenir d'urgència. Per la seva banda, els talibans es mantenen en la seva línia de rebutjar qualsevol contacte amb Kabul fins a establir un acord comú amb els Estats Units per a la retirada militar.

 

El govern d'Ashraf Ghani, el president d'Afganistan, a l'espera que es materialitzi el pacte, ja ha ultimat els recursos per crear una comissió composta per quinze negociadors que pertanyen a tots els grups ètnics, polítics i socials de la nació.

 

Les causes del conflicte 

Per comprendre els detonants de la guerra a Afganistan cal fer una revisió en la història. L'economia del país ha estat centrada, com molts altres veïns, en l'agricultura. Hi ha moltes teories però, malgrat que popularment es creu que és ric en petroli i minerals, que en certa manera hi ha evidència de jaciments únics, mai s'ha demostrat que el mòbil del conflicte sigui econòmic. De fet, es tracta d'una guerra amb interessos geopolítics. D'altra banda, la confrontació ètnica ha estat una pedra en el camí de la convivència nacional.

 

La posició estratègica d'Afganistan és molt interessant geopolíticament parlant, ja que geogràficament possibilita un traspàs d'hidrocarburs creuant el mar, obrint pas a una nova ruta comercial, l'únic mòbil econòmic possible estudiat.

 

L'ètnia paixtu, que representa un 42% del país, és majoria dins la insurgència, un fet significatiu dins el protagonisme dels actors de la guerra d'Afganistan. Actualment no hi ha cap potència estrangera que domini la nació tot i que el paper dels Estats Units és actiu, ja que es té constància del subministrament d'armes a Al Qaeda —a través d'informes i divulgacions oficials—, des de l'esclat de la Guerra del Golf Pèrsic de George H. Bush per l'alliberació de Kuwait.

 

Els Estats Units van atacar Afganistan amb l'objectiu de destruir Al Qaeda i matar el seu líder, Bin Laden | Cedida

 

Cal dir que l'organització terrorista, malgrat establir una aliança amb els talibans pel fet de tenir enemics comuns, no tenen gairebé cap similitud. Els membres d'Al Qaeda parlen àrab, mentre que els insurgents afgans, tal com s'esmenta anteriorment, parlen paixtu, per exemple, i, a més, els talibans els consideren estrangers i tenen projectes polítics diferents.

 

Els Estats Units, nèmesi de la insurgència talibana

Després dels atacs a les Torres Bessones l'any 2001, els Estats Units, en una recerca del presumpte líder terrorista d'Al Qaeda Osama Bin Laden, ataquen activament Afganistan. L'aliança inviolable provoca que els talibans decideixin no entregar-lo al president estatunidenc d'aleshores, George W. Bush. Aquest, entre d'altres, és l'origen de l'actual enemistat coneguda entre els insurgents de la nació àrab i Nord Amèrica.

 

A banda dels interessos nord-americans per la reconstrucció política de l'estat d'Afganistan, cal sumar-hi els problemes amb les nacions veïnes, Pakistan i Iran. Iran, sent un dels països amb més població xiïta, té una actitud de rebuig social i religiosa envers la nació afgana, majoritàriament sunnita. Paral·lelament, a partir diverses operacions militars i una vigent ingerència política amb un clar objectiu de col·locar, com un cavall de Troia, un president afí, Pakistan ha esdevingut un agent important en el desenvolupament de la guerra.

 

«Divide et impera»: la maniobra nord-americana

Experts en geopolítica asseguren que l'estratègia dels Estats Units en el diàleg amb la cúpula talibana és la de dividir l'organització. El professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona José Baqués Quesada relata que una de les dues faccions principals, ara ideològicament enfrontades, accepta l'escolarització de les nenes, un fet que dins el fonamentalisme religiós islàmic és impensable. 

 

També et pot interessar...

Comentaris