Carles Puigdemont, eurodiputat de Junts per Catalunya.

S'enfronten als jutjats: L'acusació que ha llençat el PDeCAT contra JxCat

El partit de Puigdemont recorda que la JEC els va donar espai propi i diferenciat: «JxCat no és el PDeCAT»

El PDeCAT ha al·legat davant de la jutgessa que ha de dirimir la causa oberta contra JxCat per l'ús de la marca que la confusió entre ambdues formacions «va acabar afectant les eleccions» del passat 14 de febrer. La lletrada del PDeCAT ha recordat aquest dijous que el partit «no ha tingut un bon resultat», ja que no va aconseguir cap escó, i ho ha atribuït a la «confusió del ciutadà sobre qui està votant». La formació que presideix David Bonvehí sosté que l'ús de la marca JxCat per part de la formació homònima els ha suposat un perjudici, però la part demandada ha rebatut aquest argument exposant que la Junta Electoral Central els va concedir l'estatus de grup polític significatiu i que els drets electorals els va assignar al PDeCAT.

La defensa de JxCat ha negat qualsevol perjudici econòmic per al PDeCAT perquè la JEC els va assignar tots els drets electorals —com les subvencions— i ha assegurat que l'òrgan electoral «reconeix un capital polític propi» al partit de Carles Puigdemont, diferenciat del PDeCAT. «Vol dir que JxCat no és el PDeCAT, que ja tenia un capital polític propi», ha afegit el lletrat Agustí Carles.

El judici serà al mes d'octubre

Amb la data per al judici ja fixada per al 7 d'octubre, les parts s'han vist en una audiència prèvia a la Ciutat de la Justícia en què el PDeCAT i JxCat han exposat els seus arguments i han presentat les seves proves. Malgrat la protesta de JxCat, la jutgessa ha acceptat la petició de la representant del PDeCAT, Laia Bartomeus, perquè es torni a citar els testimonis que ja van prestar declaració en la fase inicial de la causa: Carles Valls, Laia Sarri i Montserrat Morante. També ha demanat citar Pol Xart i Anna Soriano, Irene Negre, Josep Pagès i Roser Olondri, i la magistrada els ho ha concedit.

El PDeCAT vol tornar-los a interrogar perquè considera que l'assemblea que es va celebrar per canviar de mans JxCat «no es va celebrar ni presencialment ni telemàtica». «No es van emetre vots, tampoc telemàtics, no es va permetre la presentació de candidatures, no es va fer servir un sistema que permetés el recompte fefaent de vots» ni es van publicar els canvis, ha esgrimit Bartomeus. Aquesta assemblea, que el PDeCAT considera irregular, va ser la que va permetre col·locar afins a Puigdemont a la direcció i facilitar-li el control de la marca. Des de JxCat, han defensat que l'assemblea «es va dur a terme».

El PDeCAT i JxCat estan enfrontats per la marca Junts per Catalunya des que ambdues formacions es van divorciar. La separació no només s'ha vist en els darrers comicis al Parlament, en què es van presentar per separat, sinó que també ha afectat el grup parlamentari al Congrés i altres espais on encara comparteixen representació, com en ajuntaments i ens supramunicipals. La formació de Bonvehí havia demanat que cautelarment es prohibís l'ús de la marca per part del partit de Puigdemont, però la justícia ho va desestimar, motiu pel qual la candidatura al Parlament es va poder presentar a les eleccions amb aquest nom.