L'advocada de Trapero passa a l'atac amb la seva darrera petició

Tubau al·lega que el guàrdia civil no va signar cap atestat i ha intervingut en documents no presentats formalment
La Fiscalia demana 11 anys de presó per a Josep Lluís Trapero | Catalunya Diari

 

La defensa del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha demanat a l'Audiència Nacional que el tribunal no tingui en compte la declaració que ha fet un testimoni de la Guàrdia Civil que no havia signat cap atestat policial i que ha fet referència, a preguntes de la fiscalia, a nombrosos correus electrònics no analitzats al jutjat d'instrucció. Les altres defenses també ho han demanat, mentre que el fiscal ha dit que tots els correus estan aportats a la causa i és habitual que els atestats siguin elaborats per part de més dels dos agents que els signen.

 

Tot i així, la fiscalia ha admès que es poden valorar els correus sense tenir en compte el testimoni. De fet, els correus indicarien que Trapero va enviar a la cúpula política d'Interior diversos missatges que teòricament s'havien de restringir a l'àmbit estrictament policial.

 

Tubau al·lega vulneració del dret de defensa

Just en acabar l'interrogatori del fiscal, i abans de començar el seu, Tubau ha al·legat la vulneració del dret de defensa perquè s'havia preguntat a aquest comandament de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya per uns correus que no consten als informes de la Guàrdia Civil, ni es va preguntar per ells a instrucció o s'esmenten a l'escrit d'acusació de la fiscalia. A més, l'agent no consta que elaborés els informes on es parla de correus electrònics, i la fiscalia tampoc ho va dir quan va demanar-lo com a testimoni, sinó que el va citar com a responsable de l'operatiu a la nau de Bigues i Riells el 20-S.

 

Per això, les defenses han al·legat que no preveien que aquest testimoni parlés d'això. «No es pot pretendre que la defensa analitzi 2.800 correus si a instrucció no es fa cap pregunta sobre aquests, no estan documentats i apareixen ara; això genera indefensió», ha dit Tubau. A més, ha dit que ara Trapero ja ha declarat com a acusat i no es pot defensar. Per últim, ha al·legat que no consta que els correus citats fossin llegits pel major.

 

A preguntes del fiscal, el comandament ha citat diversos correus que Trapero va remetre el setembre i l'octubre del 2017 a Cèsar Puig, Pere Soler i a l'exconseller Joaquim Forn, entre els quals ha destacat alguns sobre les instruccions de la fiscalia o d'altres sobre els preparatius i actuacions dels Mossos per complir les instruccions de la fiscalia i les ordres del TSJC. També ha remarcat alguns correus on Trapero s'assessora jurídicament sobre la legalitat de la figura del coordinador del dispositiu policial, Diego Pérez de los Cobos.

 

En canvi, aquest comandament ha criticat que Trapero no enviés ni a la fiscalia ni al TSJC els informes interns que alertaven de possible tensió els dies previs i durant l'1-O. A preguntes de Tubau, el guàrdia civil ha admès que alguns correus que va rebre Trapero, el major no els va llegir o no els va respondre, i d'altres els va enviar a un altre correu des del seu mòbil per poder-los imprimir en paper.

 

Evidències de «controls, vigilàncies i seguiments» de mossos a unitats mòbils de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional

Sobre l'anàlisi dels més de 77.000 àudios de les converses per emissora de ràdio de l'1-O, ha explicat que no consta que cap binomi impedís l'obertura dels centres a primera hora del matí, tot i que els ha exculpat, perquè «era impossible» que poguessin entrar sols als punts de votació. L'actitud dels Mossos, segons aquest guàrdia civil, va canviar a partir de l'actuació dels cossos estatals, ja que els diversos Cecor va instar els seus agents a actuar als centres amb menys presència de votants.

 

Tot i així, ha assegurat que alguns centres van tancar a l'hora de dinar i van reobrir a la tarda tot i la presència dels binomis de Mossos. Finalment, en acabar les votacions, alguns agents van poder requisar urnes i paperetes d'acord amb els votants, però no pas les actes amb els resultats de les meses. D'altra banda, aquest comandament també ha assegurat que els àudios demostrarien clares evidències de «controls, vigilàncies i seguiments» de mossos a unitats mòbils de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, fins i tot de paisà. Igualment, ha dit que els binomis van actuar amb «poc zel» a l'hora d'elaborar les actes als col·legis.

 

Sobre el 20-S ha criticat que els comandaments dels Mossos enviessin unitats d'antiavalots de l'ARRO al Palau de la Generalitat, el Parlament, la Delegació del govern espanyol a Catalunya, la Prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana i la Comandància de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia, en comptes de reforçar els punts on la Guàrdia Civil feia escorcolls i s'estava concentrant gent.

 

Sobre l'actitud de la Divisió d'Afers Interns (DAI) respecte els binomis que no van seguir les ordres de la Prefectura i el TSJC, ha dit que Pere Soler no va entorpir l'actuació, sinó que la va impulsar, tot i que després la DAI va arxivar pràcticament totes les informacions reservades obertes «amb informes de mig full». Soler tampoc va influir en les minutes obertes al setembre pels actes de campanya del referèndum. El guàrdia civil, però, ha admès que no sap si Trapero tenia competències disciplinàries, però li ha criticat que no denunciés algun cas.

 

També et pot interessar...

Més notícies de la categoria Política