Set alcaldes independentistes, a la corda fluixa: Podrien ser inhabilitats per l'1-O

Diversos alcaldes segueixen pendents de judicis semblants al que, aquesta setmana, va servir per inhabilitar Bernat Solé

Imatge de les càrregues policials al pavelló de Sant Julià de Ramis l'1 d'octubre de 2017.
Set alcaldes podrien ser encara inhabilitats per la seva col·laboració en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. | ACN

La inhabilitació del conseller d'Exteriors i exalcalde d'Agramunt, Bernat Solé, per la seva col·laboració en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, ha estat una de les notícies polítiques de la setmana. Es feia pública aquest passat dijous, si bé és cert que la sentència no és ferma i que encara es pot recórrer al Tribunal Suprem, de manera que la inhabilitació de Solé encara trigarà setmanes a fer-se efectiva.

Set alcaldes encara amb causes obertes per desobediència

Solé no era, ni de bon tros, l'únic alcalde investigat per aquests fets: la Fiscalia va denunciar centenars d'alcaldes per col·laborar en els preparatius del referèndum, però en la majoria de casos, les causes han quedat arxivades. Hores d'ara resten set casos oberts en què s'investiguen set alcaldes per presumptes casos de desobediència però que encara no han arribat a judici. D'aquesta manera, la sentència a Solé, que considera que l'exalcalde d'Agramunt va cometre un acte de desobediència greu, podria actuar com a precedent per als batlles restants.

Entre els que es podrien veure afectats hi ha quatre alcaldes que encara avui estan en exercici: es tracta de Josep Caparrós, alcalde de Sant Carles de la Ràpita (Montsià); Paco Gas, de Roquetes (Baix Ebre); Miquel Solà, de Collbató (Baix Llobregat); i Salvi Güell, batlle de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), tots ells d'ERC. També hi ha tres exalcaldes amb causes obertes: el republicà Miquel Serra, d'Alcarràs (Segrià); Joan Ramon Casals, de Molins de Rei (Baix Llobregat), de JxCat; i Marta Felip, exalcaldessa de Figueres (Alt Empordà), del PDeCAT.

La Fiscalia recorre la sentència absolutòria de l'alcaldessa de Roses

De fet, fins ara només hi ha hagut dues sentències al voltant de les investigacions als alcaldes per l'1-O: la de Solé, condemnatòria; i una altra que va ser absolutòria. Es tracta de la causa en què el jutjat penal número 1 de Figueres va considerar que l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan (JxCat) no havia comès cap delicte durant la preparació de l'1 d'octubre.

Aquest dijous, el mateix dia en què es coneixia la sentència que condemnava Bernat Solé com a exbatlle d'Agramunt, la Fiscalia donava a conèixer que presentarà recurs contra la sentència d'absolució a Mindan, de forma que encara caldrà esperar que la sentència sigui ferma per assegurar l'absolució de l'alcaldessa rosinca. En els propers mesos, doncs, caldrà esperar l'obertura de judici oral per als set alcaldes investigats per la seva col·laboració amb l'1 d'octubre i si, efectivament, la sentència d'inhabilitació rebuda per Bernat Solé causa precedent o no.


Comentaris

envia el comentari