Fa uns dies, la Junta Electoral Central (JEC) decidia retirar l'acta de diputat al president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, després de la decisió del TSJC d'inhabilitar-lo políticament. El dictamen de la JEC, però, no entra en si pot continuar com a cap de l'executiu. El que és clar, però, és que Torra cessarà de la presidència quan la inhabilitació dictada des del TSJC sigui ferma en decaure el recurs que ha interposat el Tribunal Suprem.
Aragonès no pot ser escollit president perquè no és diputat
Quan això passi —es dona per fet que el recurs del president del govern català difícilment prosperarà—, la llei és clara: assumirà les funcions de la presidència el segon càrrec en rang del govern, és a dir, actualment, el vicepresident Pere Aragonès (ERC). El republicà, doncs, actuarà com a president de la Generalitat de manera interina. Ell mateix ho ha deixat clar aquest dimecres al matí, en una entrevista a Catalunya Ràdio, quan ha subratllat que ell «només desenvoluparia funcions administratives, entre les quals no es troba la convocatòria d'eleccions, i el Parlament hauria de triar un nou president».
Des de l'entorn postconvergent s'ha insinuat l'interès d'ERC en apartar Torra perquè el substitueixi Aragonès. Val a dir, però, que l'equació és impossible. Més enllà d'actuar com a interí, en cap cas Pere Aragonès pot ser president de la Generalitat de Catalunya aquesta legislatura. La raó és molt senzilla: el també coordinador nacional d'ERC no és diputat i, per tant, el Parlament no pot escollir-lo com a president.
Pere Aragonès només assumiria algunes funcions de presidència de manera interina
Per tant, en aquest mandat, Aragonès serà, com a màxim, president interí: una figura amb el marge competencial molt limitat. Ni tan sols, doncs, podrà convocar eleccions quan ho cregui oportú. O el que és el mateix: Aragonès no seria president en plenes funcions; no seria considerat el 132è president de la Generalitat. En cas que decaigui definitivament Torra, en un marge de deu dies el president Parlament de Catalunya, Roger Torrent, haurà de fer una ronda de consultes, proposar un candidat —'a priori', seguint el pacte vigent, hauria de ser de JxCat, tot i que les relacions d'aquesta formació amb ERC ho posen més en dubte que mai— i convocar un ple d'investidura al Parlament.
En cas que no prosperi el nom proposat ni en primera votació —cal majoria absoluta— ni en segona —només és necessària la majoria simple— s'activa el famós rellotge de dos mesos per assolir el nomenament: sinó, es dissol la cambra i, ara sí, es va de forma automàtica a eleccions autonòmiques. És el mateix rellotge que gairebé acaba abocant Catalunya a la repetició electoral el gener de 2016, quan Artur Mas es va apartar 'in extremis' per cedir la presidència a Carles Puigdemont.
Durant el període que passi fins a l'elecció de nou president, doncs, Aragonès n'assumiria algunes funcions de manera provisional i, com hem dit, limitada. Un lapse de temps que podria anar des d'uns pocs dies fins a diversos mesos, en funció de si el relleu definitiu de Torra es trobés ràpidament o no.