Pocs minuts després de les 10 hores del matí, ha començat al Tribunal Suprem la celebració de la vista prèvia del judici del ‘procés’, que es configurarà com el preludi de la causa contra els exmembres del govern que han estat acusats de rebel·lió, sedició, desobediència i malversació de fons públics.
L’esdeveniment ha causat una expectació mediàtica brutal, i ha reunit més de 200 periodistes i 70 mitjans de comunicació acreditats. Amb tot, és el primer cop que podem veure conformada aquesta Sala, la qual comptarà amb Manuel Marchena com a president, i també amb els magistrats Antonio del Moral, Luciano Varela, Juan Ramón Berdugo, Andrés Martínez Arrieta, Ana María García Ferrer y Andrés Palomo.
Els presos no han assistit a la vista prèvia
A la vista prèvia hi ha assistit, a banda dels advocats dels polítics processats, diversos representants de la Fiscalia, així com de VOX –els quals han adquirit el paper d’acusació popular– i de l’Advocacia de l’Estat. Per contra, les líders independentistes han preferit sol·licitar permís per no assistir a l’acte, de manera que el plet no comptarà amb la seva presència.
La primera persona que ha dut a terme una intervenció en el litigi ha estat el lletrat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, el reconegut Andreu van den Eynde. Cadascun dels defensors disposarà de 20 minuts per dur a terme la intervenció.
L’Advocacia de l’Estat no veu rebel·lió
Cal recordar que l’inici de la causa –és a dir, el judici oral– tindrà lloc el pròxim mes de gener, i està previst que es configuri a través de diverses sessions que es podrien allargar, fins i tot, alguns mesos, durant els quals la Fiscalia intentarà justificar els motius de la seva demanda que els exconsellers siguin acusats per rebel·lió.
Aquesta és una notícia que, de ben segur, no agradarà ni als líders independentistes ni als seus simpatitzants. Tant per la demora del judici –en considerar que ho estan allargant excessivament i de manera indefinida– com pel fet que la Fiscalia demani 25 anys de presó per Junqueras, 16 per la resta d’exconsellers empresonats, i 17 per Cuixart, Sànchez i Forcadell.
Però l’Advocacia de l’Estat no comparteix aquest punt de vista, i creu que tan sols caldria sol·licitar condemnes relacionades amb un delicte de sedició, de manera que la pena es reduiria fins a la meitat. D’altra banda, el partit d’ultradreta VOX reclama que sí que existeix el delicte de rebel·lió, motiu pel qual demana que la condemna augmenti fins als 74 anys en el cas de l’exvicepresident de la Generalitat.