Artur Mas torna a escena. La seva reunió aquesta setmana a Bèlgica amb Carles Puigdemont ha servit per desencallar el futur de l'entorn postconvergent i per trobar -a priori- una unitat que semblava molt difícil. La distància entre el sector del PDeCAT i el de la Crida ha crescut aquest darrer any, però els resultats electorals no han imposat cap bàndol sobre l'altre. Puigdemont continua tenint força electoral, com es va demostrar a les europees, però fins i tot ell ha vist que és impossible liderar la formació a Catalunya.
D'altra banda, però, els resultats a les eleccions espanyoles i municipals reforcen les veus més moderades de JxCAT, que han vist com els seus candidats revalidaven alcaldies (Mollerussa, Reus o Igualada), mentre que els caps de llista més radicals rebien un dur correctiu electoral. Els dos sectors, doncs, es necessiten a curt termini i sembla que l'entesa entre Puigdemont i Mas va en aquest sentit.
Ara bé, més enllà de la pau i la voluntat d'enterrar la Crida i el PDeCAT dins JxCAT, caldrà veure quina és la via que seguirà el nou partit, que haurà d'escollir entre mantenir la via unilateral i el conflicte permanent, o recollir altra vegada el discurs pactista.
Mas, a favor de facilitar la investidura de Pedro Sánchez
És evident que la tria del candidat a la Generalitat de Catalunya marcarà el nou perfil de JxCAT. Artur Mas no ho descarta i deixa una porta oberta en funció dels pròxims esdeveniments. De fet, en una entrevista avui reconeixia que l'entorn i els seus socis (referint-se a la CUP i ERC però sense nomenar-los) «el van fer anar més de pressa del que hauria volgut», assumint que el procés necessita un ritme més lent.
La primera decisió de JxCAT després de l'acord, però, serà abans d'acabar l'estiu, amb la investidura de Pedro Sánchez. De moment les veus de JxCAT a Madrid s'han mostrat partidàries del no, però Mas ho veu diferent. En una entrevista aquest matí a Catalunya Ràdio, afirmava que el país necessita «resistir i "avançar» i que per fer-ho prefereix un president del govern espanyol que «no tingui l'obsessió d'un 155 permanent i d'arrasar» les estructures polítiques catalanes i l'obra de govern que es pugui fer. «Entre algú que et vol arrasar i algú que no t'ajudarà però que pots pactar perquè no t'arrasi, si vols sobreviure i avançar prefereixo aquest últim encara que no doni la solució definitiva», ha afirmat.