Carmen Lamela comunica a Josep Lluís Trapero el seu processament per rebel·lió i organització criminal

La magistrada també ha comunicat la seva decisió a Pere Soler, César Puig i Casañas i la intendent Teresa Laplana, en aquest últim cas per videoconferència
Imatge del major Trapero sortint de l'Audiència Nacional, el 16 d'octubre.
Imatge del major Trapero sortint de l'Audiència Nacional, el 16 d'octubre. | CatalunyaDiari.cat

 

La jutgessa Carmen Lamela ha comunicat aquest matí a l'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, el seu processament per sedició i organització criminal. Trapero ha arribat a l'Audiència Nacional poc abans de les 09.00 hores, i ha abandonat el tribunal cinc minuts després. Aquest dilluns, a més també estaven citats la intendent Teresa Laplana, i els membres de la cúpula d'Interior destituïts amb l'aplicació de l'article 155, Pere Soler i César Puig i Casañas, que també han abandonat el tribunal pocs minuts després d'entrar. 


Delictes de sedició i organització criminal

La magistrada de l'Audiència Nacional va decidir el passat 5 d'abril processar l'excap dels Mossos per un delicte sedició, pels incidents que van tenir lloc davant els dies 20 i 21 de setembre davant del Departament d'Economia de la Generalitat. A més, també se li atribueix a Josep Lluís Trapero un segon delicte de sedició, pel referèndum del passat 1 d'octubre, i un delicte d'organització criminal. 

 

En la seva interlocutòria, la magistrada detalla totes les proves obtingudes durant la investigació, que demostrarien que els processats van exercir les seves activitats com a membres d'una complexa i heterogènia organització, que tenia com a objectiu aconseguir la secessió de Catalunya al marge de les vies legals, alterant «l'organització política de l'Estat», amb la «clara contravenció de l'ordre constitucional i estatutari». 

 

Carmen Lamela parla d'una «premeditada estratègia perfectament coordinada», amb un «pla comú» i un «repartiment de papers i responsabilitats» entre els acusats. En aquest sentit, la magistrada que investiga el cas menciona il·legalitats com «l'aprovació d'un marc legislatiu inconstitucional», la convocatòria «il·legal del referèndum», la «reiterada desobediència» a les resolucions del Tribunal Constitucional i «la utilització il·legal dels Mossos d'Esquadra» i el desviament de fons públics. 

 




Comentaris