El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous en votació secreta el dictamen de la Comissió de l’Estatut del Diputat favorable a concedir el Suplicatori del Tribunal Suprem per investigar la portaveu de JxCat, Laura Borràs. Ho ha fet amb els vots de PSOE, PP, Podem, Vox i Cs. JxCat i PNB hi ha votat en contra i ERC, CUP i Bildu no han participat en la votació.
El futur de Borràs queda ara en mans de la Sala Segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, que la investigarà per suposats delictes de prevaricació, frau a l’administració, malversació i falsedat documental pel fraccionament de contractes durant la seva època com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
Un cop aprovat el Suplicatori, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, comunicarà en un termini màxim de vuit dies el resultat al president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes. El Suprem estarà obligat a comunicar al Congrés les interlocutòries i sentències que es dictin i que afectin Borràs. A partir d’aquest moment la Sala Segona del Suprem, presidida per Manuel Marchena, podrà citar Borràs com a investigada pels delictes que li atribueixi i obrir una causa penal que podria acabar en judici.
La CUP assegura que no avala «ni la corrupció ni la guerra bruta»
Els diputats han votat després d’escoltar la presidenta de la Comissió de l’Estatut del Diputat, Begoña Nasarre, i la mateixa Borràs, que ha pres la paraula per defensar-se en la mateixa línia de la carta que va enviar aquest dimecres al vespre als 350 diputats, on denunciava que s’han vulnerat els terminis processals i els demanava que no fessin un «vot preconcebut».
També han pres la paraula ERC i la CUP. Mireia Vehí ha justificat el seu no-vot sobre suplicatori de Borràs per no avalar «ni la corrupció» ni la «guerra bruta». Segons Vehí, la CUP entra a les institucions per «aixecar catifes» però «ni avalarem la corrupció com a guerra bruta, ni la guerra bruta de l’Estat amb la corrupció».
En aquest sentit, durant la seva intervenció ha dit que els cupaires han perseguit el cas Palau i el del 3%. «Som els que vam portar al Parlament de Catalunya el senyor Jordi Pujol, els de la denúncia a Narcís Serra i els seus sobresous, els denunciants del cas Mercuri i els impulsors de dues comissions anticorrupció», ha dit.
Rufián recorda 90 anys d'història «impol·luta» d'ERC
El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, s’ha expressat en la mateixa direcció. Segons fonts parlamentàries ha assegurat davant el ple que el resultat d’aquesta votació no depèn dels republicans. Rufián ha recordat que ERC té un codi intern exhaustiu i 90 anys d’una història «impol·luta». «Ningú ens donarà lliçons de repressió», ha dit.
En roda de premsa Rufián ha assegurat que el no-vot era una proposta inicial de JxCat, però després del debat intern d’ERC, quan la seva formació va acceptar aquesta fórmula, a JxCat «ja no li valia», cosa que veu «perfectament legítima».
El portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha defensat el ‘no’ de la seva formació perquè considera que en el cas de Borràs hi ha «dubtes raonables sobre els fets que se li imputen» perquè «els càrrecs i penes semblen desproporcionats». «Davant el mínim dubte, no podem votar altra cosa que ‘no’», ha afirmat.
Tot i els intents, els independentistes amb posicions diferents
Malgrat els intents de trobar una posició comuna, les forces independentistes catalanes no han actuat de manera conjunta en aquesta votació. JxCat ha votat en contra –com també el PNB-, mentre que ERC i la CUP –i també Bildu- no han participat en la votació.
Els republicans i la CUP van apuntar aquest dimecres que la no-participació en la votació és la posició que genera més consens entre elles perquè consideren que malgrat que Borràs ha de poder respondre davant la justícia per les suposades irregularitats, no disposarà d’un judici just al Tribunal Suprem.
JxCat, per contra, va mantenir aquest dimecres que l’única opció «digna i coherent» en aquesta votació és «votar no» perquè «ha quedat demostrat que Borràs no ha comès cap delicte, que aquesta causa és una construcció de la Guàrdia Civil» i «hi ha precedents que el Tribunal Suprem no li oferirà un judici just».