IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

ÚLTIMA HORA

👉 El Govern esperarà al cap de setmana abans de prendre decisions més dràstiques

Un coronel retreu a Rajoy la manca de suport a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a Catalunya

El coronel diu que a la Guàrdia Civil i Policia Nacional «se'ls ha abandonat i tirat a les feres»

El president espanyol, Mariano Rajoy
El president espanyol, Mariano Rajoy | Twitter @marianorajoy

El Coronel d'Infanteria Gonzalo Escalona Orcao, actualment a la reserva des 2014, ha enviat un contundent missatge, a través d'una carta, al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Pocs dies després de l'1-O, diu que va sentir «dolor i vergonya» en assabentar-se que el cap del govern proposava «diàleg i més diners» amb «els enemics», a canvi que «els traïdors deposin la seva actitud». Li retreu una manca de suport a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a Catalunya i diu que, «a la Policia Nacional i Guàrdia Civil se'ls ha abandonat i tirat a les feres». Aquests agents han de fer front a la «crisi independentista».

Respectat Sr. President del Govern d'Espanya:

«Em dic Gonzalo Escalona Orcao i sóc coronel d'Infanteria. Pertanyo a la XXXV Promoció de l'Acadèmia General Militar, en la seva Tercera Època. Vaig passar a la reserva el 2014, el mateix dia en què vaig complir els 56 anys, i avui em trobo en situació de retir.

Segur com estic que, si la hi hagués remès per correu ordinari, aquesta carta mai hauria arribat a les seves mans o li hauria passat completament inadvertida, he decidit donar-li difusió pública. D'aquesta manera, hi ha la possibilitat que algun dels seus assessors la comenti o fins i tot li faciliti per llegir-la. Abans de res, em confesso abatut davant la immensa tragèdia que ens ha tocat viure, que alguns no veuen o, millor dit, prefereixen no veure: com si es tractés d'un espectacle aliè, com si el que surt a la televisió no estigués passant a Espanya o com si ni tan sols fos amb ells.

Als 18 anys d'edat, vaig jurar davant Déu i pel meu honor defensar Espanya fins a l'última gota de la meva sang. En el compliment d'aquest vot, que no porta data de caducitat, em deixaré, si cal, la vida i tot el que tinc o sóc. La Història d'Espanya la forgen els espanyols, no els seus enemics o traïdors. Ahir vaig sentir dolor i vergonya quan vaig assabentar-me que vostè proposava diàleg i més diners, a canvi que uns individus que cauen en una de les dues categories indicades deposin la seva actitud. Espero que es vostè es pugui adonar que, a hores d'ara, no hi ha tal solució, com li han assenyalat -en el meu parer, amb tota raó- persones tan diferents com Albert Rivera, Josep Piqué o Felipe González.

Li confesso que cap dels tres em representa des d'un punt de vista polític o, en un sentit més ampli, ideològic. Què més dóna? Ara, cal sumar forces, comptar amb l'assessorament dels més assenyats i experimentats i, sempre sota l'empara de la Llei, actuar de forma contundent i precisa sobre el nucli dels que volen engegar a rodar el que s'ha aconseguit al llarg de moltes dècades. La Llei, l'existència i aplicació és pròpia de nacions civilitzades, ha estat conculcada pels mateixos que haurien de vetllar per ella i garantir la seva observança i aplicació. Per fortuna, la Constitució dota a l'Estat una sèrie de mitjans per defensar Espanya dels que persegueixen la seva destrucció. No servir-se de tals procediments, renunciar a aquests mitjans dissuasoris, suposa una greu omissió de l'obligació de defensa d'Espanya que a tots els espanyols competeix, amb independència de les seves circumstàncies, idees i credo.

El realment horrible, deshonrós i imperdonable -i, al meu entendre, és una cosa que no passarà inadvertit per a la història- és que s'hagi posat a la nostra Guàrdia Civil i al nostre Cos Nacional de Policia als peus d'uns energúmens que difícilment sortiran de l'estat de ceguesa en què es troben i que tot ho fan des d'un sentiment d'odi acabat d'adquirir i injustificable. Qui -em pregunto i no trobo resposta- són els últims responsables de tot el que està passant? Ni en el meu cap ni en el de ningú cal explicació a aquesta bogeria, que no només està enfrontant a espanyols de diferents regions, sinó que fa impossible la convivència entre membres d'una mateixa família. »

Ahora, no obstante, quienes me preocupan son los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, a los que el Gobierno ha encomendado una operación difícil y peligrosa como no hay ni ha habido otra en la historia de España más reciente. Contener a las masas soliviantadas y crecidas porque no se procede a una represión violenta: ahí es nada. Que los verdaderamente lesionados sean tan pocos cuando la Guardia Civil y la Policía Nacional han tenido que vérselas con decenas de miles de individuos es un dato que habla por sí solo.

Que la mayor parte de los encuentros entre manifestantes y fuerzas del orden haya consistido en empujones demuestra respeto a las órdenes de la superioridad, una forma física envidiable y verdadero temple, pues han tenido que asumir un peligro cierto. Por mucho que me esfuerzo no recuerdo nada parecido en ningún país del mundo, por muy democrático qué sea. Algo así es impensable en los Estados Unidos, pues la seguridad e integridad del representante de la Ley y el orden está por encima de otras consideraciones.

A pesar de ello, estos servidores del Estado están recibiendo un maltrato manifiestamente injusto (y no sólo en Cataluña, por desgracia). Por eso, considero fundamental apoyarlos de todas las maneras imaginables; y por eso, también, me sabe a poco, casi a nada, que sólo se haya oído un tímido elogio por parte del Ministro del Interior: unas pocas palabras y a mucha, demasiada distancia de Cataluña.

Nuestros Cuerpos de Seguridad del Estado precisan de nuestro cariño y apoyo como nunca antes. Si se les priva del preceptivo derecho de autodefensa, como todos hemos podido comprobar, y ni siquiera eso se les agradece, no ya en Cataluña o fuera de España, sino en el propio Congreso de los Diputados, es por pura mezquindad.

Como en otras ocasiones, se les ha abandonado y echado a las fieras mediáticas, las hordas vecinales y la turba antiespañola (que disfruta un motón con todo esto) e internacional. El abandono es una de las situaciones más duras de la vida, sobre todo para quien depende de una jerarquía y ha jurado no abandonar a sus jefes. Recordemos cuáles fueron las últimas palabras de Jesucristo, antes de morir en la Cruz, en relación con esta lamentable situación.

Durante este fin de semana en mi queridísima ciudad, Zaragoza, con seis títulos en su escudo que rebosan y demuestran heroísmo y humanidad, ha salido a relucir un sentimiento nacional y se ha identificado a los enemigos de España.

Sr. Presidente, no le entretengo más. Su tiempo es realmente valioso e insustituible para España. Desde esta españolísima parte de España que es Zaragoza y el territorio de Aragón, le encomiendo a la Virgen del Pilar, Patrona de la Hispanidad, para que le ilumine y aconseje, como lo hizo al apóstol Santiago Patrón de España.

En cualquier caso, sepa que no estará solo. Además de este soldado que le escribe y jamás le abandonará en la Defensa de su Patria, hay muchos españoles dispuestos a defender lo que tanto nos ha costado alcanzar tras tantos años y tantas vicisitudes.

Un recio saludo español.

Gonzalo Escalona Orcao

Zaragoza, 02 de Octubre de 2017


Comentaris

envia el comentari