Dolors Bassa podrà sortir de la presó de Puig de les Basses, a Figueres, per anar a treballar a una entitat de serveis essencials després que la junta de tractament li hagi modificat el 100.2, que inicialment tenia concedit per tenir cura d'una persona dependent, segons ha informat el Departament de Justícia. Amb aquesta modificació, la consellera podrà sortir cinc dies a la setmana, de dilluns a divendres, amb una jornada laboral de sis hores.
Bassa ja tenia aprovat el 100.2 pel jutjat de vigilància penitenciària per tenir cura de la seva mare. La Generalitat ja ha avançat que no informarà ni de la data de l'inici de les sortides ni de les empreses ni entitats de destí, «d'acord amb l'obligació de protegir la intimitat de les persones afectades».
Justícia demana al TSJC que faciliti el confinament domiciliari de presos preventius i de curta durada
La Conselleria de Justícia ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que faciliti que els presos preventius i amb penes curtes puguin passar el confinament a casa seva. Es tracta d’una iniciativa instada per l'ONU, el Consell d’Europa i el Síndic de Greuges, a més d'entitats socials per esponjar els centres.
El TSJC, però, li ha respost que això depèn de cada jutge i que l'alt tribunal català no hi pot fer res més. Abans de la pandèmia, dels 8.400 presos, 1.600 estaven en presó preventiva. Dels condemnats 6.800, uns 1.700 que ho feien en tercer grau. Ara hi ha 1.551 preventius, cap dels quals ha pogut ser enviat a casa seva a passar el confinament, cosa que sí poden fer 1.655 presos en tercer grau.
En una carta de divendres passat la consellera de Justícia, Ester Capella, deia al president del TSJC, Jesús María Barrientos, que li comuniqués les «iniciatives o propostes» que des de la judicatura s'estan desenvolupant o es preveuen desenvolupar per pal·liar o compensar l'efecte de la pandèmia a l'àmbit penitenciari. I considerava que seria «especialment escaient sospesar la revisió» de la situació de presos preventius o amb penes de curta durada perquè poguessin evolucionar a una situació de confinament domiciliari i així «reduir la càrrega i la complexitat de la gestió» a les presons. En la carta, Capella recordava les mesures del departament per aïllar i tractar els interns infectats.