Ho revela una enquesta: El 70% de catalans creu que el procés ha perjudicat l'economia

L'estudi l'ha fet GAD-3 per encàrrec de Societat Civil Catalana

Junqueras i Puigdemont, al Parlament de Catalunya durant la legislatura 2015-2017.
Més de dos terços dels catalans creuen que el procés ha perjudicat l'economia, segons l'enquesta. | ACN

Més de dos terços dels catalans (67,2%) creu que el procés ha perjudicat l'economia, segons les dades d'una enquesta que Societat Civil Catalana ha encarregat a GAD-3. La majoria dels enquestats també considera que el procés català ha empitjorat la imatge de Catalunya (65,1%) i la imatge d'Espanya (67,7%), que ha deteriorat les institucions catalanes (57,1%) i que ha malmès la convivència entre catalans (53,6%) i entre espanyols (64%).

L'enquesta s'ha fet a un miler de persones entre el 30 de novembre i el 9 de desembre. El president de SCC, Fernando Sánchez-Costa, ha afirmat que les dades demostren que el procés és sinònim de «mal rotllo» i que cal «passar pàgina». «El procés s'ha convertit en un corc per a Catalunya. Ha malmès tot el que ha tocat i molt particularment la nostra economia, la nostra convivència i les nostres institucions», ha afegit el president de Societat Civil Catalana.

El jutjat rebutja que l'Estat indemnitzi Sant Julià de Ramis per les destrosses al pavelló durant l'1-O

En un altre ordre de coses, aquest dimarts, 12 de gener, es feia públic que el jutjat rebutja que l'Estat indemnitzi amb 13.427,43 euros l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, a la comarca del Gironès, per les destrosses al pavelló durant l'1-O. La sentència del jutjat central contenciós número 7, amb seu a l'Audiència Nacional, desestima el recurs interposat pel consistori i conclou que la Guàrdia Civil «no va actuar antijurídicament» perquè els agents de l'institut armat estaven «emparats per una resolució judicial que ordenava retirar tot el material relacionat amb el referèndum convocat il·legalment». De fet, la resolució responsabilitza l'ajuntament dels desperfectes per haver posat les instal·lacions a disposició «d'un procés electoral il·legal».

El recurs interposat per l'Ajuntament contra el Ministeri de Justícia per les destrosses que va fer la Guàrdia Civil al pavelló municipal durant l'1-O va arribar a judici el 2 de desembre passat. Era el segon contenciós presentat Sant Julià de Ramis per les destrosses al pavelló. En un primer moment, al gener del 2018, l'Ajuntament va presentar una reclamació patrimonial davant el Ministeri de Justícia, demanant-li els 13.427 euros que va costar arreglar els desperfectes. Després de mig any de no rebre resposta, el consistori va presentar un primer contenciós. Aquest, però, va decaure, perquè s'articulava al voltant del silenci administratiu. I just després d'interposar-lo, el Ministeri va respondre dient que rebutjava la reclamació.

Per això, Sant Julià de Ramis va tornar a recórrer al contenciós. Aquest cop, reclamant formalment els més de 13.000 euros. Ara, el jutjat central contenciós administratiu 7, amb seu a l'Audiència Nacional, desestima el recurs interposat per l'ajuntament. La sentència argumenta que la responsabilitat patrimonial de l'administració obliga l'Estat a indemnitzar «tota lesió que pateixin els particulars a qualsevol dels seus béns o drets» sempre que sigui «com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics»: «No tot dany que produeixi l'administració és indemnitzable, només aquell que mereixi la consideració de lesió perquè el perjudicat no tingui el deure jurídic de suportar-lo per no existir causes de justificació que el legitimin».


Comentaris

envia el comentari