Santi Fisas: «La independència de Catalunya és obrir la capsa de Pandora a Europa»

L'antic europarlamentari del PP, Santi Fisas, es troba engrescat en l'impuls de la Lliga Democràtica, un partit de «centredreta catalanista però no independentista»
Santi Fisas, antic europarlamentari del PP, no troba justa la presó provisional dels polítics catalans. | ACN

 

L'antic europarlamentari del Partit Popular, Santi Fisas, va sorprendre, fa cosa d'unes setmanes, anunciant la seva baixa del PP, la seva formació durant anys. Fisas, juntament amb l'antic president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, han abandonat els conservadors, «estan estancats» i estan impulsant la Lliga Democràtica, una alternativa «de centredreta catalanista però no independentista i que ajudi a sortir de l'atzucac».

 

 

Fisas, a través de la seva bona relació amb el conseller Santi Vila, va jugar un paper destacat els convulsos dies d'octubre de l'any 2017. Lamenta que quan semblava tot fet, que el president Puigdemont anava a convocar eleccions, es girés la truita i acabés tot com ha acabat. També es posiciona en contra de la presó provisional dels polítics catalans i es defineix com a «nacionalista cultural català».

 

«La independència de Catalunya no ha estat, ni estarà, reconeguda per ningú»

— Acaba de passar una Diada que sempre es fa servir com a termòmetre de l'estat anímic de l'independentisme. Enguany sembla que ha punxat en assistència. Acceptant aquesta premissa, la del termòmetre, en quin punt diríeu que es troba el procés?

— Vull manifestar un respecte per la gent que hi ha assistit., 600.000 persones és una xifra important. El procés està en un atzucac, en un carreró sense sortida. La gent que assisteix a la Diada hi assisteix amb desil·lusió, amb desànim perquè cada any els hi diuen que és la gran Diada i després no passa res. Entenc que hi ha molta gent que pugui estar una mica decebuda amb la situació.

 

— Vostè ha sigut europarlamentari durant molts anys. Des del seu coneixement dels passadissos de Brussel·les i Estrasburg, Europa ha mirat a Catalunya? Quines conclusions ha tret d'aquesta mirada?

Ens hem de plantejar la resposta a aquesta pregunta en tres nivells. En primer lloc, els estats. En aquest nivell no hi ha cap estat d'Europa que vulgui sentir ni a parlar del tema de la independència de Catalunya, per ells és obrir la capsa de Pandora. No hi ha hagut cap estat que, seriosament, hagi donat suport a Catalunya. No diré que entre alguns hi pot haver una certa simpatia, com als països bàltics o a l'antiga Iugoslàvia. Ara bé, a l'hora de la veritat tots han tancat files.

 

— I quins són els altres àmbits?

— En el parlamentari també ha generat rebuig el tema de la independència de Catalunya. Sí que és cert que hi ha hagut diputats de diferents països que han fet d'altaveu de les propostes independentistes però, en general, es tracta de diputats de partits extrems. On possiblement van guanyar molt és en l'àmbit d'opinió pública i sobretot a partir de l'1-O. Les càrregues policials no es van explicar bé, no es van entendre i això va provocar que hi hagués una simpatia cap als independentistes. Ara bé, si parlem de fets, la independència de Catalunya no ha estat, ni estarà, reconeguda per ningú.

 

«El pal del 155 no és el camí»

A l'esquerra de la imatge, Santi Fisas amb europarlamentaris del PP europeu. | Facebook/ Santi Fisas

 

— Fa poc heu anunciat, conjuntament amb l'antic president de Societat Civil Catalana, la vostra sortida del Partit Popular. Per què heu marxat? El centredreta espanyolista té futur a Catalunya? Té futur el PPC?

Jo no parlaré mai malament del PPC, hi tinc molts amics, he lluitat molt per aquest partit i hi he format part durant molts anys. Ara crec que en aquests moments està en una posició, potser més el PP espanyol que el PPC, negativa. No es fan propostes que puguin convenir a una majoria de catalans. El partit està estancat i aquesta és una de les raons per les quals he deixat, i amb molta pena, la meva formació durant molts anys. Ara estic en un nou partit...

 

— La Lliga Democràtica. Enmig del batibull de la política catalana, on se situa aquest partit?

La Lliga Democràtica és el centredreta molt català però no independentista. No estem en contra ni del PPC ni de Ciutadans. Som un partit no independentista que creu en el futur de Catalunya, un partit progressista i catalanista. Volem sortir de l'atzucac on ens han portat els partits independentistes i presentar una agenda (infraestructures, economia, seguretat...), que uneixi als catalans. Hi ha gent molt catalanista que, en algun moment, pot haver votat al PPC i a Ciutadans i ara se sent orfe de partit. Creiem que si fem una proposta amb futur, podem tenir un forat, un espai propi. 

 

— Li preguntava, també, si creia que el PPC té futur. Ho amplio al constitucionalisme. Tenen futur, de l'esquerra a la dreta, els partits constitucionalistes a Catalunya?

Crec que sí. S'ha vist en totes les eleccions, hi ha una majoria de gent que vota constitucionalista. Ara bé, el constitucionalisme no pot pensar que totes les solucions són aplicar el 155. El pal no és el camí. El 155 es treu perquè hi ha gent que pensa més en el vot de Castella que en les necessitats que tenim aquí al país. I el mateix passa al bloc independentista, que pensen més en el vot d'Osona que en l'interès general. És evident que, si hi ha un problema, doncs s'aplica la llei però després, per avançar, s'han de fer propostes, propostes engrescadores per tota Catalunya.

 

Santi Fisas, amb l'actual president de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa. | Facebook/Santi Fisas

 

— Heu definit la Lliga com un partit catalanista. Com es recuperen els consensos bàsics del catalanisme? Sobretot us parlo de la llengua i de l'escola, molt criticades des de el vessant constitucionalista.

Si jo sóc nacionalista d'alguna cosa, sobretot sóc nacionalista cultural. Si em demanen si jo crec que Catalunya és una nació per a mi és cert que és una nació cultural. Tenim una llengua, uns costums, unes lleis, un codi civil...En resum, un seguit de coses pròpies de Catalunya, entre altres la llengua, que hem de defensar. Dit això, crec que tenim una gran sort, que podem parlar en català i en castellà i hem de tractar que tots els catalans puguin parlar perfectament aquestes dues llengües.

 

«Espero que alguns dels encausats surtin lliures»

— Estem poques setmanes abans de la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets de l'octubre de l'any 2017. Sent conscient que li demano una opinió personal, per on creu que anirà?

És molt difícil de dir, molt difícil, però, amb tot el respecte als jutges, crec que, com opinió totalment personal, la figura que encaixa més és conspiració per la rebel·lió. També s'ha de tenir en compte el tema de la inhabilitació i, de tot aquest procés, hi ha una sèrie de persones que espero que surtin lliures.

 

— Com per exemple?

Doncs com podria ser el cas del Santi Vila, del Carles Mundó i la consellera Borràs. Però això només són opinions personals.

 

— Enteneu justa la presó provisional?

No, no em sembla justa. Si haguessin volgut fugir, haurien pogut fer-ho perfectament. En l'àmbit personal mantinc una relació de certa amistat amb Oriol Junqueras i Raül Romeva, que vaig coincidir al parlament Europeu amb ells, i amb en Quim Forn, amb qui vaig compartir temps a l'Ajuntament de Barcelona. Crec que no hi havia necessitat de la presó provisional. Però també vull dir que no són ni presos polítics ni exiliats. No estan a la presó per les seves idees, sinó perquè no han respectat les lleis.

 

— Per entendre's amb els polítics independentistes, cal que demanin perdó, com han apuntat alguns líders constitucionalistes?

Jo crec que per entendre'ns no però una altra cosa és si parlem d'un indult...L'indult és una figura jurídica que requereix que sigui sol·licitat i, sobretot, que demani perdó que almenys no vulguin continuar en aquesta línia. Però si parlem políticament, crec que sempre està bé parlar amb tothom.

 

Imatge d'arxiu de Junqueras i Romeva, companys al parlament Europeu de Santi Fisas   | CatalunyaDiari.cat

 

— Com veuríeu una amnistia?

Una amnistia crec que encara és més complicada que l'indult perquè implica que no hi ha hagut delicte i això és anar contra allò que diguin els jutges i contra molta gent que s'ha sentit ofesa pel que ha passat.