La política catalana estava envoltada d’un clar flaire preelectoral fins fa poques setmanes. La repetició electoral a Madrid va prenent forma i allunya les urnes a Catalunya. A l’horitzó català, la sentència que, tot apunta que aquest mes d’octubre, dictarà el Tribunal Suprem sobre els polítics catalans protagonistes dels fets de la tardor de 2017.
[predef]catalunya-diari-81[/predef]
Els republicans aposten per eleccions un cop es conegui la sentència i els postconvergents, enmig d’una batalla entre les múltiples marques que ocupen l’espai del centredreta català, han acceptat el repte, però d’amagatotis. Abans d’obrir les portes a una nova convocatòria electoral, Junts ha ressuscitat la proposta d’investir al president Puigdemont com s’ha pogut veure en la reunió d’inici de curs que ha mantingut el grup parlamentari a Waterloo aquest dimecres, quatre de setembre.
La dreta catalana (Junts, PDeCAT, La Crida, Lliures i altres) es troba profundament dividida i a l’espera de poder construir una força majoritària que pugui ocupar l’espai de l’antiga Convergència en l’espai de la dreta. Si aquesta nova formació serà independentista o nacionalista dependrà de com s’endrecin les peces del puzle de l’antiga Convergència.
L’esquerra encara aquestes possibles eleccions dividida però amb els republicans com a força majoritària i amb voluntat de ser el 'partit alfa' de l’independentisme d’esquerres. ERC vol ser atractiva tant pel catalanista del PSC com pel votant dels Comuns.
15 de setembre, congrés nacional d’Esquerra
El 15 de setembre, ERC celebra el seu 28è congrés nacional on es triaran els membres tant de la seva executiva com del consell. Pel que fa a l’executiva, l’òrgan de direcció del partit, s’ha presentat una única llista liderada per Oriol Junqueras i Marta Rovira. Es tractaria del seu tercer i darrer mandat, perquè els estatuts del partit no permeten anar més enllà.
Junqueras i Rovira comptaran amb Pere Aragonès i Marta Vilalta com a 'alter egos', persones encarregades de portar al dia a dia les polítiques que indiquin l’actual tàndem dirigent. Els republicans van al congrés amb la voluntat «d’enfortir un partit que ha assolit un milió de vots però que compta amb deu mil afiliats».
Entre les novetats de la cita republicana destaca, segons fonts consultades, «el fet que presentem una llista paritària i que, per primera vegada, els càrrecs de govern no tindran càrrec de partit, amb l’excepció d’en Pere Aragonès. Com diu la nostra secretària, la Marta Rovira, el partit ha de servir als qui serveixen i a més a més hem crescut molt, en poc temps, i necessitem gent que es pugui dedicar al partit».
Pel que fa al contingut polític volen remarcar «l’aposta per les polítiques de gènere i ecologistes». Preguntat sobre que els diferencia, més enllà de l’eix nacional, dels Comuns, les fonts manifesten que «ens interessa poder atreure tant a votant socialista com a votant dels comuns».
Els republicans encaren la cita del 15 de setembre amb tranquil·litat: «el congrés serà pacífic. Només hi ha un petit corrent intern, Moviment 1-O, que fan una mica de soroll però res més». També tenen clar que el vot dels seus afiliats, «volem que aquest congrés ens ajudi a redefinir el paper de l’afiliat», no implicarà res sobre futures llistes electorals. És a dir, el president del Parlament, Roger Torrent, «està i estarà en totes les travesses. No deixa de ser la segona autoritat del país».
«Els Comuns són un projecte fallit»
Dins l’eix nacional, independència-espanyolisme, però encara en l’àmbit de l’esquerra, hi ha moviment al voltant de l’antiga ICV. Dirigents destacats d’ICV, amb presència en el consell nacional dels Comuns, consideren que «aquests són un projecte fallit, sense solvència ideològica».
«Tota la gent d’ICV estava a Catalunya en Comú. Ara bé, els Comuns es dediquen a deixar-se estimar per ERC i s’han carregat tot el que hi havia abans: organització, estructura, praxi...» Partint d’aquesta base, les fonts consultades estan convençudes que «a Catalunya hi ha espai per una esquerra transformadora que, en aquest moment, no té un discurs ben construït i solvent».
A causa de la coincidència ideològica entre ERC i els Comuns, les fonts responen, a la pregunta sobre les diferències entre un projecte i l'altre, que «nosaltres som d’esquerres. Entenem que l’esquerra és un projecte econòmic de distribució de la riquesa».
I si els Comuns són l’exemple de federalistes, a l’extrem espanyolista, però encara dins l’espai d’esquerres, es troba el PSC que, ara per ara, i segons indiquen a Catalunyadiari fonts pròximes a l’àrea d’organització dels socialistes de Catalunya, «estem per trencar la política de blocs».