Segons ha avançat 'el Món', Carles Puigdemont va ser a punt de ser detingut el passat 2 de juliol per diversos agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que s'havien desplaçat fins a Estrasburg, a França. El líder independentista, juntament amb l'exconseller de Salut Toni Comín, s'havia desplaçat a la ciutat alemanya d'Alsàcia, a tocar de la frontera amb l'Estat Francès, amb la intenció de formar part de la constitució del Parlament Europeu.
Finalment, Carles Puigdemont i Toni Comín no van arribar a traspassar la frontera, ja que el Tribunal General de la Unió Europea va rebutjar les cautelars demanades i va primar la resolució inicial de l'expresident del Parlament Europeu, Antoni Tajani, que els denegava la possibilitat de recollir les actes d'eurodiputats; un fet que paradoxalment, i tot i la immunitat que se'ls hauria reconegut, hauria comportat molt probablement la detenció dels polítics exiliats.
Un operatiu per traslladar-los a Espanya en 45 minuts
Tal com va relatar l'advocat Gonzalo Boye el passat 22 d'agost en una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu, a la Catalunya Nord, aquell 2 de juliol, davant la negativa del Tribunal General de la Unió Europea de permetre recollir l'acta de diputats a Comín i Puigdemont, va demanar als seus clients que no trepitgessin terres franceses.
Boye va explicar que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional tenien preparat un operatiu per «detenir i portar cap a l'Estat espanyol el president i l'exconseller en només 45 minuts».
Sembla ser, que al mateix hotel d'Alsàcia on es trobaven allotjats Puigdemont i Comín, hi havia un desplegament d'agents de paisà que esperaven seguir-los fins a França, per un cop allí detenir-los i enviar-los per via aèria cap Espanya.
Lleis antiterroristes i antiimigració per cobrir l'operació
Per tal de fer efectiva aquesta operació, impensable per part d'una policia estrangera en qualsevol país, Espanya s'hauria cobert les espatlles a través de dos tractats signats amb el govern francès: El tractat 'antiEta', que permet persecucions d'efectius espanyols fins a 300 quilòmetres de l'Estat Francès; i el Conveni de Màlaga, un acord migratori que permet als Estats el lliurament de persones reclamades que es troben en situació irregular.
Tot plegat unes lleis poc o gens compatibles amb el cas de Puigdemont i Comín, però que en tot cas, haurien comptat amb l'aprovació francesa i que haurien portat, segons l'advocat, a una discussió que «hauria estat jurídica però amb tots dos casos a Soto del Real».
Finalment però, l'estratègia va fallar, ja que l'equip de Carles Puigdemont va fer «les investigacions pertinents a qui pertocava» i van poder descobrir els agents de paisà, així com un avió privat amb una bandera poc habitual, plenament sospitós de ser el transport amb què se'ls pensava traslladar ràpidament cap a Espanya.