Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

MÉTEO ESPECIAL

Primer cap de setmana de primavera amb més calor i sol arreu

Les famílies dels presos polítics creen un front comú per demanar el seu acostament a presons catalanes

El primer a demanar el trasllat ha estat Jordi Cuixart, però s'espera que altres segueixin el seu exemple els pròxims dies
Una manifestació per la llibertat dels presos polítics a Tarragona | Josep M. Llauradó

 

Fins ara, el jutge Pablo Llarena es resisteix a alliberar els 'Jordis' i els exconsellers empresonats en centres penitenciaris de Madrid, i això ha obligat les seves defenses i famílies a enfocar el problema per un altre costat. Segons explica el diari 'Ara', els familiars dels presos estan fent un front comú per demanar al ministeri de l'Interior el seu acostament a Catalunya, ja que entenen que amb el processament per rebel·lió la fase d'instrucció del cas està a punt d'acabar, i no hi ha motiu per mantenir-los a prop del Tribunal Suprem. 

 

El primer a fer aquest pas ha estat l'expresident d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ahir mateix va demanar el trasllat a una presó catalana. En els pròxims dies, també s'espera que ho facin l'exvicepresident Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva i Josep Rull. Una acció englobada en l'estratègia de defensa del lletrat Carlos García Castaño, especialitzat en dret penitenciari. 

Segons indica la defensa, tots ells són pares i, si es denega aquesta petició, s'estaria vulnerant els drets dels seus nens a relacionar-se amb els seus progenitors, un dret reconegut tant per la legislació espanyola com per les Nacions Unides. Es tracta, precisament, del principal argument que Jordi Cuixart ha plasmat en la seva petició a Institucions Penitenciàries, on s'explica que els trasllats constants a Soto del Real afecten el seu fill menor de forma psicològica i emocional. 

 

Jordi Cuixart, en una imatge d'arxiu | CatalunyaDiari.cat

 

Cal recordar que la dona de Cuixart, Txell Bonet, ja va lamentar fa poc aquesta situació a través de les xarxes socials, que també va denunciar a la seu de l'ONU el mes passat. «Jo i el meu nen d'onze mesos hem viatjat 22 cops perquè pugui veure el seu pare, sovint només darrere un vidre durant 40 minuts, amb contacte físic només permès una vegada al mes. Hem recorregut ja 30.000 quilòmetres», va dir llavors Bonet. 

Pablo Llarena té l'última paraula

Aquesta petició, i les que podrien venir molt aviat, encara són una via per explorar, ja que, exceptuant el cas d'Oriol Junqueras, cap altre dels líders independentistes empresonats va fer una sol·licitud semblant a Institucions Penitenciàries. En el cas de l'exvicepresident, cal dir que Llarena va negar el seu acostament, al·legant que podia «impulsar-se» o «brotar un greu enfrontament ciutadà».

 

En tot cas, i malgrat que la decisió en aquest cas recau sobre el ministeri de l'Interior, el magistrat del Tribunal Suprem tornarà a tenir l'última paraula. En casos com aquests, és habitual que es consulti sistemàticament al jutge d'instrucció i se segueixi el seu criteri.