ÚLTIMA HORA

🚨 Un accident a l'AP-7 a Sant Cugat provoca almenys 3 km de retencions

METEO

☔️ Confirmat: temporal de pluja entre divendres i dissabte a tot Catalunya

Un fiscal de l'Audiència Nacional, esquitxat en la investigació sobre l'espionatge a Puigdemont

La inspecció també ha assenyalat un empresari espanyol, un home que guarda relació amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics
Un fiscal de l'Audiència Nacional, esquitxat en la investigació belga sobre l'espionatge a Puigdemont | Cedida

 

La investigació de Bèlgica sobre les balises instal·lades al cotxe de l'expresident Carles Puigdemont inclou com a possible sospitós un fiscal de l'Audiència Nacional, segons han informat fonts policials. La policia belga assenyala en els seus informes Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts estatals en euroordres. Els agents el situen a finals de gener del 2018 en un hotel de Brussel·les que consideren clau en l’operació d’espionatge arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques relacionada amb les balises.

 

Així les coses, el fiscal espanyol era a Brussel·les, en aquell hotel i durant la mateixa setmana que la policia belga creu que va començar el seguiment, segons les mateixes fonts. Al mateix establiment, i després d’una àmplia investigació de tots els hostes, també assenyalen com a persones d’interès un empresari espanyol, un home que consideren relacionat amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. Però la jutgessa belga que porta el cas ha decidit, per ara, no estirar més del fil i rebutja demanar explicacions a l’Estat.

 

 

La fiscalia nega qualsevol actuació irregular

La fiscalia belga ha rebutjat confirmar o desmentir si durant aquelles jornades van mantenir alguna reunió amb membres de la fiscalia espanyola. «No farem comentaris sobre aquest tema», ha assegurat una portaveu del ministeri fiscal belga.

 

Fonts de la fiscalia de l’Audiència Nacional han indicat que les reunions sobre el cas Puigdemont es van fer en el marc de l’Eurojust, un organisme de cooperació judicial amb seu a la Haia (Països Baixos). «Parlar sempre es pot parlar», es limiten a dir, sobre si hi hauria hagut altres trobades. Preguntats directament per les investigacions belgues que apunten a un fiscal de l’Audiencia Nacional, fonts de la fiscalia espanyola de l’AN diuen que no els consta res en aquesta línia i neguen taxativament «qualsevol actuació irregular».

 

D’altra banda, i preguntades per aquesta mateixa qüestió, fonts de la defensa de Puigdemont plantegen que els fets de l’espionatge a l’expresident els semblen «molt greus» i que, per això, en el seu dia, van presentar una denúncia. Però remarquen que no poden fer comentaris sobre la informació del procediment judicial. 

 

La policia belga relaciona el fiscal amb l'espionatge 

Era l’última setmana de gener del 2018, i el ple del Parlament de Catalunya estava convocat per aquell dimarts, dia 30, per la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Pocs dies abans, el 22 de gener, el líder de JxCat havia sortit de Bèlgica per primera vegada per anar a Copenhaguen, capital de Dinamarca. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional intensificaven els controls a les fronteres per interceptar Puigdemont si intentava tornar a Catalunya per assistir, en persona, al ple. El 27, el Tribunal Constitucional va posar condicions a la investidura. 

 

L’endemà, aquell diumenge 28, el fiscal de l’Audiència Nacional Carlos Bautista Samaniego tenia una habitació reservada, fins al dia 31, en un cèntric hotel de Brussel·les, segons les investigacions policials. Després de mesos de treball, la policia belga va assumir que aquella estada podia estar relacionada amb l’operació d’espionatge descoberta només uns dies després, el 7 de febrer: el dia que el mosso Lluís Escolà va detectar una primera balisa sota del para-xoc posterior del Renault Espace on viatjava el 130è president de Catalunya. L’endemà, amb agents especialistes de la policia federal belga, en van descobrir una segona dins del motor d’un altre dels vehicles de Puigdemont, un Renault Laguna. 

 

 

Una investigació 'fantasma' que Espanya sempre ha negat

La investigació belga podria apuntar a una operació espanyola ‘fantasma’, extraoficial, sense permís de les autoritats de Bèlgica i que els serveis secrets espanyols sempre han negat als seus homòlegs belgues. De fet, això és també el que es desprèn de l’informe del comitè R del parlament belga sobre el cas. Aquest comitè és l’encarregat de supervisar les tasques dels serveis de seguretat de l’estat belga. 

 

I és que si bé les investigacions policials apunten indiciàriament a un espionatge espanyol, els diversos elements descoberts pels belgues obren la porta a què no es tracti, de fet, d’una missió oficial i reconeguda per l’Estat. Des de la policia belga consideren que les balises, «de material d’alta qualitat», van ser col·locades per «professionals entrenats» que podrien haver treballat, alhora, amb altres còmplices «amateurs discrets». Per exemple, els investigadors belgues se sorprenen que un equip capaç de col·locar balises dins de dos cotxes de Puigdemont el seguissin, alhora, físicament pels carrers de Brussel·les, i en una de les ocasions, sent detectat pel mateix equip de Puigdemont.

 

La jutgessa va tombar dues peticions de la defensa de l'expresident

L'anàlisi de les dues balises localitzades i l’activitat de les targetes SIM que hi havien estat en contacte, que arribaven fins a vuit, va permetre als investigadors determinar que hi hauria hagut almenys sis dispositius: tres LISA-U200 fabricats per l’empresa suïssa U-blox AG i tres mòbils Alcatel OT 1016G de TCL. Algunes targetes SIM es van utilitzar en més d’un dispositiu, segons les investigacions.

 

D’aquestes targetes SIM, totes amb número britànic, els investigadors belgues destaquen una trucada que podria ser un possible error dels responsables del seguiment, probablement mentre encara feien proves. Es tracta d’una breu trucada d’un dels números investigats a la centraleta d’una cadena d’hotels de Brussel·les, el migdia de l’1 de febrer, i que consideren que «demostraria sens dubte que la cadena té relació amb els qui van fer col·locar les balises».

 

La cadena d’hotels és la que allotjava, durant diversos dies d’aquella setmana, el fiscal de l’Audiència Nacional Bautista Samaniego, així com suposadament també l’empresari espanyol, l’home que la policia belga relaciona amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. En alguns dels casos, dormien en habitacions consecutives.

 

La policia belga va reduir la llista de possibles sospitosos dels centenars d’hostes dels hotels fins a només aquests sis. Però la jutgessa encarregada del cas va tombar recentment la petició de la defensa de Puigdemont d’exigir explicacions sobre l’estada del fiscal espanyol i la resta de potencials responsables de l’espionatge en no veure prou indicis de culpabilitat, una qüestió que ara està pendent d’un nou recurs. La magistrada tampoc va acceptar revisar l’origen de les balises a través de les empreses distribuïdores, al considerar que hi hauria poques opcions de trobar-ne els compradors.

 

 

L'espionatge es va fer quan ja no hi havia euroordre

Es dóna la circumstància que aquests seguiments es van fer quan sobre Puigdemont ja no pesava cap ordre europea d'extradició i entrega (oede). La primera, emesa per la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela el 3 de novembre del 2017, va ser retirada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena el 5 de desembre següent, tot i mantenir l'ordre de crida i cerca dins de l'estat. 

 

Ho va justificar perquè, davant de les primeres reticències de la justícia belga, no volia que se li denegués total o parcialment la petició sense tenir tota la documentació procedent de la instrucció. La fiscalia va demanar reactivar l'euroordre el 22 de gener, quan es va confirmar que Puigdemont faria el seu primer viatge fora de Bèlgica, en concret a Dinamarca. Però Llarena ho va descartar, i el ministeri públic va dir que ho tornaria a demanar quan es dictés la interlocutòria de processament.

 

Per això, el magistrat del Suprem va reactivar la petició europea el 23 de març del 2018, el mateix dia que va comunicar als investigats la interlocutòria de processament, que posava fi a la instrucció. Aquell dia estava citada la secretària general d'ERC, Marta Rovira, però no es va presentar a la cita i va marxar a Suïssa. Bona part de la resta d'investigats, com Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, van ser empresonats preventivament, just el dia abans que hi hagués la segona votació al Parlament per investir Turull com a president de la Generalitat.

 

Dos dies després, Diumenge de Rams, l'expresident català va ser detingut per la policia alemanya quan entrava al país procedent de Finlàndia en cotxe. Aleshores es va especular si el cotxe amb el qual Puigdemont tornava de Finlàndia, passant per Suècia i Dinamarca, portava una balisa, però algunes fonts diuen que se'l va localitzar a través del senyal del telèfon mòbil d'algun dels seus acompanyants, o fins i tot seguint físicament i a través de les càmeres de les autopistes el cotxe del president que va sortir de Brussel·les per anar-lo a buscar. Finalment, aquella euroordre també va ser retirada a principis de juliol després que Alemanya, Suïssa, Escòcia i Bèlgica tornessin a dificultar l'entrega dels polítics independentistes exiliats.