Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

La Generalitat es plantejava la creació d’un exèrcit propi i la instauració del servei militar obligatori

Un informe posava en alerta dels perills que podia córrer Catalunya durant la fase de transició a la república
La Generalitat volia crear un exèrcit propi per millorar la seguretat al país. | Cedida

 

Un mes abans de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, la Generalitat va elaborar l'informe 'La seguretat de la república catalana: primers plantejaments', on es parlava de dotar Catalunya d'un exèrcit propi per tal de protegir-se de conflictes armats i atacs a ports, fronteres o instal·lacions crítiques.

 

Segons explica 'La Vanguardia', el text tenia 80 pàgines i deixava les portes obertes a un possible conflicte bèl·lic amb Espanya. «Els atacs armats contra Catalunya són poc probables, però mai són completament descartables», deia l'escrit.

 

Les forces armades no eren considerades com «una eina adequada per fer front a moltes de les amenaces que tindrà Catalunya», però tot i això es considerava que podien ser «necessàries com a part de la resposta que la república haurà de donar a amenaces com els conflictes armats, o davant reptes com la defensa de l'espai marítim o la protecció d'infraestructures crítiques».

Protegir-se davant de possibles atacs

Els autors de l'informe creien que davant d'un conflicte armat a Catalunya havia d'existir un exèrcit per tal que no s'incrementessin altres riscos com el terrorisme, el tràfic de drogues o tallaments en els subministraments de béns i serveis bàsics.

 

«A més, desgraciadament molts conflictes violen els drets humans de la seva població i creen una responsabilitat moral sobre tota la comunitat internacional. Catalunya, en convertir-se en un actor internacional, tenint els instruments propis d'un estat i ser defensor dels drets humans, necessitarà eines tant civils com militars per protegir a la població de la forma que es consideri més convenient», afirma el text.

 

Al document també es parla de possibles atacs a l'espai marítim «tant als importantíssims ports i costes catalanes com per protegir —conjuntament amb la resta de la comunitat internacional— el comerç contra pirates en zones conflictives com el golf d'Aden».

 

En aquest sentit, l'informe assegura que les eines militars haurien de servir per defensar infraestructures crítiques «que, de ser atacats, poden originar una cascada d'efectes negatius amb conseqüències lesives sobre els serveis bàsics i el funcionament de l'estat. El cos de defensa podria ser simplement una eina més, sota comandament polític, de les polítiques de seguretat».

 

Servei militar obligatori

En l’informe també es feia una anàlisi dels exèrcits de diferents equips europeus i es parlava d’implantar de nou el servei militar obligatori a Catalunya. «La república catalana haurà de plantejar-se si voldrà un cos de defensa i com serà, si compost per professionals o per milícies, i quin rol internacional vol tenir».

«Cal considerar que el servei militar obligatori té una imatge molt negativa entre els catalans a causa de l'associació mental que es fa amb l'exèrcit espanyol. No obstant això, les característiques concretes del cos de defensa es poden treballar més endavant en un futur debat», apuntava.

 

Policies espanyols a Catalunya

L'informe, que els autors van enviar el 4 de setembre a l'aleshores conseller d'Hisenda, Lluís Salvadó, parla de les dificultats durant la fase de transició fins a la república catalana, incloent-hi les competències policials que Espanya té a Catalunya.

 

«A més de la transició per adquirir les competències que actualment estan en mans de l'Estat espanyol, cal tenir el compte quins seran els reptes més immediats als quals caldrà fer front des del primer dia de la independència. Com per exemple què fer amb els prop de 7.000 agents estatals entre Policia Nacional i Guàrdia Civil que actualment hi ha a Catalunya duent a terme diferents funcions», plantejava el text.

 

Temps de marge fins la implantació d’un nou exèrcit català

Tot i tenir clar que s’havia de crear un exèrcit català propi, el temps per fer-ho seria elevat, per la qual cosa es plantejava la possibilitat de tindre protecció de les forces armades d’un altre país de forma temporal durant uns anys.  

 

«El desenvolupament d'un cos de defensa pot trigar entre 5 i 10 anys a estar totalment desplegat. Alguns estats europeus poden estar disposats a acceptar agents de les futures forces de defensa catalanes i garantir protecció per evitar que Catalunya es converteixi en un forat negre en les portes d'Europa, però és poc probable que acceptin aquesta càrrega a perpetuïtat», deia l’informe.