Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El govern espanyol renuncia a la batalla judicial per incentivar la investidura catalana

La delegació de vot de Toni Comín hauria estat la clau de tot
Imatge d'arxiu del president del govern espanyol, Mariano Rajoy | CatalunyaDiari.cat

 

Mariano Rajoy i el govern espanyol podrien fer un pas transcendental per la formació de Govern a Catalunya. Després de mesos d'estira-i-arronsa i de pugnes polítiques, la cúpula del PP hauria optat per renunciar a la 'batalla judicial' per instar al Parlament de Catalunya a investir un president d'una vegada per totes. 

 

Crida l'atenció, però, el 'tempo' que ha escollit el govern. I és que ahir mateix, 24 d'abril, el govern espanyol va anunciar que emprendria «accions legals» contra la delegació de vot de Toni Comín. «El més important no és Comín, sinó que es recuperi el seny i la normalitat», va explicar Rajoy. 

Rajoy es fa enrere i renuncia a la batalla judicial 

Si bé és cert que Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya, deia a principis d'any que «la voluntat del govern espanyol és treure el 155 com més aviat millor» fent referència a una futura formació de Govern, també ho és que ara Mariano Rajoy hauria optat per aixecar el peu de l'accelerador. 

 

Per això mateix, tot i demanar ahir recuperar la normalitat «política i social a Catalunya», després de la petició de delegació de vot de Toni Comín, d'ERC, Rajoy s'hauria fet enrere per afavorir una investidura, «dins el marge de la legalitat». 

 

El president espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre turc, Binali Yildirim | CatalunyaDiari.cat

 

La Mesa del Parlament va aprovar ahir la delegació de Comín, clau per la investidura 

Rafael Català es va expressar ahir en la mateixa línia que Mariano Rajoy i va confirmar que el govern espanyol estudiaria amb l'advocacia de l'Estat les vies per impugnar l'acord de l'òrgan rector de la cambra catalana.

 

La validació de la delegació del vot de l’exconseller Comín facilitaria que Junts per Catalunya i ERC poguessin escollir candidat a la presidència de la Generalitat en segona votació, en la qual els 66 vots de les dues primeres forces serien suficients per obtenir majoria simple.