IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

El Govern estudia crear un Banc central de Catalunya i una entitat financera pública

Els beneficis que aportaria el banc es podrien destinar a la «millora de serveis públics essencials»

L'entitat contribuiria a «mantenir l'estabilitat dels preus»
L'entitat contribuiria a «mantenir l'estabilitat dels preus» | CatalunyaDiari.cat

El Govern preveu la creació d'un Banc central de Catalunya (BCC) en una Catalunya independent, per supervisar la solvència de les entitats financeres. Segons un document del Departament d'Economia de la Generalitat, aquesta entitat, que comptaria amb uns 500 treballadors, contribuiria a «mantenir l'estabilitat dels preus» i s'encarregaria d'executar la política monetària, supervisar i promoure el funcionament del sistema de pagaments, així com gestionar les divises i la posada en circulació d'euros. L'àmbit financer d'una república catalana també comptaria amb un banc públic de desenvolupament amb llicència bancària per finançar projectes clau d'infraestructures, suport a pimes, R+D i iniciatives contra l'exclusió social. El document surt al pas dels temors entorn dels estalvis i argumenta que durant el període transitori cap a la independència tots els dipòsits de les entitats catalanes es mantindran sota el paraigua del Fons de Garantia espanyol. 

El document del Departament d'Economia detalla l'estructura d'un sistema financer en la Catalunya independent. El sistema financer català tindrà dos supervisors; un, el banc central, i l'altre, una autoritat catalana d'inversions i mercats (ACIM), que supervisaria la seva conducta i asseguraria la protecció dels inversors i una correcta formació dels preus. Les dues institucions «dotarien Catalunya de veu pròpia en organismes monetaris europeus i internacionals», segons remarca el document «La situació de l'economia en un estat català». El BCC executaria la política monetària, la supervisió micro i macro prudencial i promoure el bon funcionament del sistema de pagaments. També s'encarregaria d'elaborar estadístiques, gestió de divises, posada en circulació d'euros així com serveis de tresoreria i deute públic. Una activitat que exerciria seguint els principis «d'independència, transparència, rendició de comptes, igualtat d'accés professional i eficiència».

Segons els càlculs del Departament d'Economia, la creació del banc «generaria un efecte multiplicador en el PIB resultant de la creació de llocs de treball especialitzats», amb una estructura de 500 empleats que «el situaria entre els bancs centrals més eficients d'Europa». El banc aportaria uns beneficis d'uns «500 milions d'euros anuals nets» a l'economia catalana, que es podrien destinar a «la millora de serveis públics essencials». D'altra banda, es crearia un sistema de protecció dels consumidors per evitar el «llançament de productes complexos i abusius» (com preferents, subordinades o clàusules sòl), impedir una situació com la que s'ha viscut recentment a Espanya amb ajudes i «rescats bancaris» dissenyats de manera que era «impossible recuperar els diners», segons un informe del BCE. L'àmbit financer d'una república catalana també comptaria amb un banc públic de desenvolupament amb llicència bancària per finançar projectes clau d'infraestructures, suport a pimes, R+D i iniciatives contra l'exclusió social. En aquesta línia, l'Institut Català de Finances té previst demanar l'autorització bancària europea per operar com a banc públic a partir del 2018. El conseller delegat de l'ICF, Isaac Sanromà, va avançar a l'abril que l'entitat es podria dir Banc Públic d'Inversions de Catalunya o Banc Català d'Inversions.


Comentaris

envia el comentari