Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

El Govern de Mas va dedicar 4,9 milions d'euros al 9-N, segons La Fiscalia

El Tribunal de Comptes insta l'expresident i una desena d'exconsellers a tornar els diners utilitzats durant el referèndum del 9-N.
El fiscal responsabilitza principalment Artur Mas | J.V.

 

Males notícies per l'antic Govern d'Artur Mas. Unes setmanes després que el Gabinet Jurídic de la Generalitat intervinguda interposés una demanda contra l'expresident, la Fiscalia del Tribunal de Comptes assegura en un informe que pel procés participatiu del 9-N es van dedicar 4,99 milions d'euros dels pressupostos de la Generalitat. Una notícia que ha caigut com una galleda d'aigua freda entre els afectats.

 

El fiscal en cap Miguel Ángel Torres va elaborar un informe – avançat pel diari 'El Mundo' – que assegura que la campanya de publicitat institucional dedicada al procés participatiu es va pagar amb diners del Fons de Liquiditat Autonòmica. Segons el mateix informe, la Generalitat va seguir amb els seus plans malgrat la suspensió del decret de convocatòria que havia fet prèviament el TC.

 

Torres demana als exconsellers que tornin els 4,99 milions que deuen més interessos, tot i que els investigats ja han dipositat 4,8 milions d'euros més 422,000 € d'interessos, el que suposa un total de 5,27 milions d'euros. Del total de la quantitat a tornar, una part anirà a parar al CIRE – Centre d'Iniciatives per a la Reinserció – i al CTTI – Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació –. Amb tot, i malgrat que el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ha negat sempre que s'hagin realitzat pagaments directes per a consultes il·legals, Torres diu que existeix una factura que va ser abonada directament per l'administració general de l'Estat.

Miguel Ángel Torres considera que la culpa no només és de Mas

El fiscal, tot i considerar que Mas és el responsable directe dels fets, també acusa Francesc Homs, Joana Ortega, Irene Rigau i sis exconsellers més. L'operació més important fou l'adquisició de 7,000 ordinadors valorats en 2,8 milions d'euros, una despesa duta a terme pel Departament d'Ensenyament per tal d'utilitzar-los a les meses de votació. Tot i així, Rigau ja va explicar al seu dia que aquells ordinadors tenien una funció més enllà del 9-N, i que per tant no existia malversació.

 

Per altra banda, s'acusa Francesc Homs de destinar 727,600 euros a l'adquisició d'elements de suport informàtic, tals com: “call centers”, l'aplicació pel registre de votants, les despeses de creació i manteniment d'una web, suport tècnic i registre de voluntaris, de resultats i de participació.

 

A Joana Ortega se li imputa el pagament de 163,953 euros utilitzats per fabricar, emmagatzemar i transportar el material necessari als locals de votació. Però no és tot, a l'informe també hi consten unes despeses de 307,000 euros per l'enviament d'informació electoral, així com 21,767 euros destinats a la campanya informativa i 144,000 euros del centre de premsa a la Fira de Barcelona. L'assegurança dels voluntaris pels dies 9 i 10 de Novembre s'eleva fins a una xifra total que supera els 26,000 euros.

 

Per acabar-ho d'arrodonir, el fiscal explica que la condemna rebuda pels exmembres del Govern està relacionada amb el delicte de desobediència, i que per tant la responsabilitat comptable no queda obstaculitzada. És a dir, que s'apropen temps difícils tant per Artur Mas com per als seus col·legues.