Un document revela quines competències de l'Estat havia d'assumir cada conselleria una vegada declarada la independència

El Govern de Carles Puigdemont va dissenyar una quarantena de decrets per trencar amb el marc legal espanyol
Imatge del Govern de la Generalitat al ple del Parlament | CatalunyaDiari.cat

 

El Govern de la Generalitat de Catalunya ho tenia tot preparat per separar-se d'Espanya i esdevenir una República després de la declaració unilateral d'independència. Segons publica 'El Confidencial', l'Executiu català va confeccionar un document on s'establien els decrets que havia de tramitar, amb caràcter urgent, cadascuna de les conselleries perquè la Generalitat envaís totes les competències de l'Estat i forçar així una ruptura amb el marc constitucional. 

 

El primer esborrany que la Guàrdia Civil va requisar el passat 20 de setembre del correu del llavors secretari d'Hisenda de la Generalitat, Josep lluís Salvadó, i que ara està en mans del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, constava d'una llista de 41 decrets dissenyats pel Govern per apropiar-se de les atribucions estatals.

 

Ara, una segona llista descoberta en l'ordinador de la secretaria de Salvadó, revela que l'Executiu de Puigdemont va arribar a perfilar inclús quins decrets havia de tramitar cada departament de la Generalitat per a desenvolupar la Llei de Transitorietat Jurídica de la República (LTJR), la norma aprovada per Junts pel Sí i la CUP la matinada del 7 de setembre, on s'establia la ruta de creació de l'Estat català. 

 

Imatge d'un dels documents requisats per la Guàrdia Civil | El Confidencial

 

Dins l'ordinador de la secretària de Salvadó s'han trobat quatre documents relacionats amb aquest repartiment, tots ells modificats el 18 de setembre.

 

Tràmits per departaments

Aquests últims documents revelen que el Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda liderat per Oriol Junqueras havia de tramitar els decrets de llei per crear el «Banc Central de Catalunya», l'«Autoritat Catalana d'Inversions i Valors», el «Fons de Garantia de Dipòsits, Inversions i Assegurances» de la república, l'«Autoritat Catalana de la Competència i dels Mercats», l'Agència Tributària Independent i els decrets llei «general tributari» i de l'«impost sobre la renda de les persones físiques no residents». 

 

Per la seva part, el Departament d'Educació, dirigit per Clara Ponsatí, havia de promoure cinc decrets d'urgència: «sobre beques i ajudes d'ensenyament no universitari», de «regulació d'accés al cos d'inspectors d'educació», de «creació del registre de títols acadèmics i professionals no universitaris», de «regulació del procediment i les condicions per a l'expedició de títols acadèmics i professionals no universitaris», i de la «regulació del funcionament i l'organització del Registre de la Propietat Intel·lectual». 

El Departament de Governació, Administració Pública i Habitatge, liderat per Meritxell Borràs, havia d'aprovar els cinc decrets d'urgència perquè els funcionaris de l'estat espanyol passessin a ser competència de la República: decrets per a la «integració del personal de les administracions de l'estat espanyol en les administracions de Catalunya, d'incorporació de nou personal i de creació del Registre de Treballadors Públics» i de «creació dels cossos de funcionaris en l'àmbit del poder judicial i l'administració de Justícia, inspecció del Treball i Seguretat Social, relacions exteriors, docència universitària, i la marina mercant». 

 

En la Justícia, capitanejada per Carles Mundó, havia d'impulsar el decret per a «la transformació del Col·legi de Notaris de Catalunya en el Col·legi de Notaris i Registradors de Catalunya, i adoptar altres mesures extraordinàries i urgents en l'àmbit notarial i registral de Catalunya»; el «decret d'urgència per a la creació de l'institut de Medicina Legal i Toxicologia de Catalunya, el «decret d'urgència per regular el Registre d'Entitats Religioses», i aprovar els acords per a convocar «places de magistrats per a l'ingrés provisional a les sales Civil, Penal, Social i Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem» de la República. 

 

En total, el Govern de Carles Puigdemont havia de posar en funcionament 41 decrets per a poder desenvolupar la República el dia següents a la DUI. 

Comentaris