Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

La Guàrdia Civil parla de «violència» en un informe sobre el procés

S'ha presentat un informe al Tribunal Suprem 315 que recull el presumpte comportament del sobiranisme
Imatge d'una manifestació sobiranista a Reus | CatalunyaDiari.cat

 

La Guàrdia Civil s’erigeix com un factor clau en la causa de Pablo Llarena contra el procés. El jutge del Tribunal Suprem continua dibuixant els punts de la causa independentista però necessita arguments i proves sobre violència per confirmar el delicte de «rebel·lió» que diu tenir el procés sobiranista.

 

Si bé és cert que divendres passat —el mateix dia que Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa van ingressar a presó— Llarena va redactar una interlocutòria que assentava les bases per un hipotètic delicte de rebel·lió, ara la benemèrita aporta proves al Tribunal Suprem 315 de «violència» que podrien ser claus per la justícia espanyola.

La Guàrdia Civil parla de «violència» i de 122 agressions

Els agents de la Guàrdia Civil que han redactat l’informe recollit per ‘El Mundo’, parlen de «violència i agressions» per part dels manifestants independentistes al llarg de les manifestacions dutes a terme aquests darrers anys.

 

Al·leguen també, d’altra banda, que han rebut «cops, amenaces, empentes, insults», així com el llançament d’algun artefacte que ha danyat als agents del cos policial espanyol.

 

De fet, segons l’informe presentat al mitjà citat anteriorment, es documenten un total de 122 «agressions» i 200 talls de vies catalanes. Quelcom que, de fet, podria entrar a l’informe de Llarena per mostrar la «rebel·lió» que té la voluntat d’apuntalar la seva causa contra el procés sobiranista català.

 

Agents de la Guàrdia Civil, en una imatge d'arxiu | CatalunyaDiari.cat

 

Els líders independentistes haurien mobilitzat la població

No se’n salven, segons la Guàrdia Civil. De fet, haurien estat els mateixos polítics —nou d’ells es troben a presó i set a l’exili— que haurien provocat una mobilització massiva i «violenta» dels catalans.

 

Aquests, de fet, van instar a la «població» a sortir al carrer per «encoratjar actes van encoratjar actes d'insurrecció pública, de desobediència i de resistència col·lectiva a l'autoritat legítima de l'Estat, ocupant carreteres i carrers», i també «bloquejant edificis públics i sotmetent les autoritats judicials i els agents de les Forces i Cossos de Seguretat a un incessant assetjament».