ÚLTIMA HORA

🚨 Els sindicats dels Mossos demanen a la Generalitat que convoqui la Junta de Seguretat

ÚLTIMA HORA

🚗 SEAT atura la seva planta de Martorell per la vaga general de demà

La Guàrdia Civil senyala bombers, estudiants i figures polítiques com participants dels 'escraches' a l'1-O

L'Institut Armat documenta més de 100 'escraches' durant la jornada del referèndum d'octubre
Imatge dels agents de la Guàrdia Civil durant l'1-O | Catalunya Diari

 

La Policia Judicial de la Zona de la Guàrdia Civil a Catalunya ha inclòs al seu informe del 15 de desembre remés al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena un annex sobre el centenar d'«accions de desafecció» cap a l'Institut Armat per part dels bombers de la Generalitat, estudiants, regidors de formacions com la CUP i grups de ciutadans descontents amb les actuacions policials per fer front al procés i el referèndum l'1 d'octubre, mentre complien amb la mandatària judicial.

 

A un dels annexos de l'informe la Guàrdia Civil comptabilitza 117 accions de grups independentistes contra les seves actuacions a Catalunya des del passat mes de setembre: 61 a la província de Barcelona, 26 a Tarragona, 13 a Girona i 17 a Lleida.

 

Al document apareixen els coneguts episodis d' 'escraches' que es van fer als hotels on estaven els agents dels pobles de Barcelona com a Calella, però també a altres localitats com Vic, Manresa, Igualada, Canovelles, Reus, Tortosa, Girona, Figueres o Ripoll. Davant l'escalada de tensió, el Ministeri de l'Interior va tornar a localitzar en altres instal·lacions als agents i va obrir els procediments per rebre les denúncies per aquests 'escraches'.

 

La Guàrdia Civil identifica davant del jutge del Suprem les matrícules de quatre vehicles dels bombers de la Generalitat de Catalunya que, per exemple, el 3 d'octubre entre les 17.20 hores i les 17:53 hores «fan ús de les sirenes a manera intimidatori i desafiant Cap als guàrdies civils i les famílies dels guàrdies civils passant per davant de l'aquarterament amb rètols i cartells en els Vehicles dels bombers». Els rètols detallen: «feien referència al referèndum».

 

L'Institut Armat relata com menors d'edat i grups d'estudiants es concentren davant diferents instal·lacions per mostrar rètols i proferir crits, de vegades de nit, quan els agents descansaven. Els agents van sentir crits com «fora les forces d'ocupació», «independència», «feixistes» o «espanyol el qui no boti».

 

El 4 d'octubre, un grup d'independentistes es dirigeixen a l'hotel del Bruc (Barcelona) on s'allotgen Membres del GRS amb una «actitud extremadament hostil». Dos dies abans, el director de l'hotel «havia convidat a abandonar l'hotel» als guàrdies civils.

Imatge d'un concentrat amb un agent policial | Catalunya Diari

 

Els mossos no van fer res

Una cosa semblant va passar a l'Hotel Vila de Calella, on l'informe assenyala que unes cent persones van bloquejar l'accés a un agent del GAR i que, «davant la inacció dels Mossos d'Esquadra», els agents de l'Institut Armat «van haver d'obrir-se pas».

Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil enfrentats davant un col·legi electoral l'1-O | Cedida

 

«Mentre esperaven, persones no identificades que es trobaven dins de la massa van llançar diversos gots, un dels quals va impactar sobre un guàrdia civil, que va haver de ser assistit en el servei d'urgències», assenyala sobre el que ha passat l'1 d'octubre a Calella , on a més «els panys de les portes dels vehicles oficials apareixen segellades amb silicona».

 

A Igualada, el 2 d'octubre a les 12.00 hores es convoca una concentració davant l'aquarterament de la Guàrdia Civil. Hi assisteixen membres uniformats de bombers d'aquesta localitat, que van amb «un camió de servei amb llums d'emergències posades i senyals acústics enceses, mentre un dels bombers grava l'aquarterament».

 

Les cassolades i pintades amenaçadores s'esquitxen per Catalunya després de l'actuació de la Guàrdia Civil –la policia— per complir amb el mandat judicial d'impedir el referèndum de l'1-O. «Visca la Terra Lliure», criden a Manresa el 3 d'octubre, amb grups d'independentistes al·ludint a aquesta organització terrorista. "Fora Guàrdia Civil" o "Policia assassina" són les consignes a San Pau.

 

Estudiants i professors van protestar junts

Tortosa (Tarragona), la Guàrdia Civil comptabilitza a 15 persones que protesten convocats per la CUP i el Casal Popular Paxampla. «Feixistes», «opressors», els criden a Valls a les 21.15 hores el 20 de setembre. El 2 d'octubre uns 200 estudiants dels IES de l'Ebre i Joaquin Bau, acompanyats de professors, entonen càntics a favor de la independència i contra la Guàrdia Civil. «Intenten penjar banderes independentistes a la porta de l'aquarterament», detalla l'informe.

 

A l'Hotel Gaudí de Reus es va dur a terme una protesta a les 00.00 hores del 2 d'octubre «amb intenció de no deixar dormir» als agents allà allotjats. Els pocs casos en què les autoritats locals criden a la calma també són esmentats, com va passar el 2 d'octubre en una concentració davant de la caserna de Sant Carles de la Ràpita.

 

En Mora l'Ebre el 3 d'octubre es concentren 2.000 persones amb 70 tractors. «Amb banderes estelades, entonen càntics a favor dels Mossos d'Esquadra com a protesta per l'actuació de l'1-O». «No tenim por» i «hem votat per ser lliures» són altres de les consignes més repetides.

 

L'informe de la Guàrdia Civil recull també les pressions que van patir els seus companys de la Policia Nacional. A més del cas de Pineda de Bar (Barcelona), van ocórrer altres 'escraches' com el de l'hotel Gaudí de Reus, on es va llegir un manifest signat pels quatre grups municipals, segons relata l'Institut Armat.

Figures polítiques també van protestar 

A Girona, un dels municipis amb més problemes va ser Figueres. A l'hotel Travé pernoctaven guàrdies civils i policies nacionals. Allà van 200 alumnes de l'IES Moner. El dia 2 és la CUP qui convoca una concentració «a través de xarxes socials». «La direcció de l'hotel va presentar un comunicat del desallotjament dels agents per a l'endemà», asseguren.

 

A Salt, l'amo d'un hotel «comenta que ha rebut amenaces telefòniques per facilitar l'allotjament a membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat». El càmping de l'Escala és un dels altres dels llocs amb més pressions i a Ripoll la Guàrdia Civil aconsegueix identificar el regidor de la CUP Santi Llagostera Guel entre els que graven en vídeo una protesta davant la caserna en la qual es col·loquen «dues plaques de l'antic Institut Nacional de l'Habitatge amb simbologia falangista, així com un ram de flors».

 

El 25 de setembre, és a dir, dies abans de l'1-O, una concentració impedir a agents i les seves famílies sortir de l'aquarterament de la Seu d'Urgell (Lleida). En aquesta província també es documenten protestes d'estudiants, menors d'edat i l'ús de tractors davant d'hotels on s'allotgen guàrdies civils. El 6 d'octubre a les 6.30 hores, es registren «llançament de taronges a la sortida dels cotxes del Cos de l'Hotel Real».

actuació de la guàrdia civil a mont-roig | Twitter @africapages

 

 

🔴 Ara pots rebre els avisos del tall de carreteres al teu correu. Fes clic aquí!

Comentaris