Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÉTEO

Temperatures cap amunt amb ambient càlid aquest divendres

ÚLTIMA HORA

Desallotgen un edifici de Badalona per un resident electrocutat

Hisenda denuncia Puigdemont perquè pagui amb el seu patrimoni les despeses de l'1-O

També s'ha demanat determinar els fons públics utilitzats, inclosos els destinats a les organitzacions ANC i Òmnium Cultural
Carles Puigdemont | cedida

 

El número 2 de Cristóbal Montoro ha remès un informe al Tribunal de Comptes demanant que es determinin els fons utilitzats per sufragar el referèndum català de l'1 d'octubre perquè siguin Puigdemont i els seus consellers els que paguin amb el seu patrimoni personal les despeses derivades de la seva organització. Segons ha avançat 'El Español', el secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, ha denunciat la utilització de fons públics per part del govern català i ha demanat al Ministeri Públic «iniciar les actuacions oportunes» per concretar la quantitat de diners destinada al referèndum.

La mesura és equivalent a la qual es va exigir a Artur Mas i els seus exconsellers, als qui reclamen una fiança de 5,2 milions d'euros per sufragar les despeses que en el seu moment va originar l'organització de la consulta del 9-N. En la denúncia presentada s'exigeix també que s'incloguin els fons destinats a les associacions ANC i Òmnium Cultural, els líders de la qual segueixen empresonats per ordre de l'Audiència Nacional i a l'espera de judici com a presumptes autors de delictes de sedició.

 

L'escrit remès al Tribunal de Comptes es refereix a la Llei 4/2017 de Pressupostos de Catalunya, on s'establia que el govern català havia de «garantir la dotació econòmica suficient per fer front a les necessitats i requeriments que es derivin de la convocatòria del referèndum sobre el futur de Catalunya», i als decrets aprovats posteriorment que establien la convocatòria oficial del referèndum i les mesures adoptades pel govern per a la seva organització. Fernández de Moya senyala que «amb aquestes normes, estem en presència d'una actuació conscient d'utilització de mitjans humans i materials, de recursos públics dirigits a la consecució d'una finalitat manifestament coneguda i reconeguda judicialment com a il·legal».

La denúncia també exposa que «no resulta en aquest moment possible la definició certa de la quantia dels danys produïts» per l'«ànim d'ocultació» que hi ha hagut per part del govern, i per això insta a iniciar una recerca que determini la quantitat exacta de recursos gastats pel govern català per a la celebració del referèndum. Així i tot, l'escrit fa esment a les campanyes pel referèndum que es van publicar a la web oficial de la Generalitat i en alguns mitjans de comunicació, així com la despesa de les urnes, la utilització dels més de 2.300 col·legis electorals per tota Catalunya o els mitjans informàtics, com els canals de Telegram, Twitter i de correu electrònic creats per facilitar informació sobre el referèndum.

 

Hisenda també recorda el «paper principal» de les associacions ANC i Òmnium Cultural en la celebració del referèndum, per la qual cosa també demanen que «es procedeixi a la definició de les responsabilitats que correspongui exigir a tots els membres del govern català, així com als responsables d'Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana». L'actuació del Tribunal de Comptes respecte a aquesta denúncia podria demorar-se més del previst, ja que actualment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja té obertes diligències contra diversos càrrecs de la Generalitat per un presumpte delicte de malversació en la celebració d'aquest referèndum, motiu pel qual encara no existeix una acreditació judicial de les despeses ni del finançament d'aquesta votació.