CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

PREVISIÓ MÉTEO

Les pluges aniran a més a mesura que avanci el cap de setmana

Hisenda ha enviat cinc informes al jutge Pablo Llarena sense detectar malversació en l'1-O

Tot ells enviats entre el gener i l'abril d'aquest 2018
Imatge d'arxiu del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. | CatalunyaDiari.cat

 

Hisenda ha enviat entre el gener i l'abril d'aquest 2018 fins a cinc informes amb explicacions de la Intervenció general de la Generalitat al jutge número 13 de Barcelona —i al seu temps al jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena— tot sense haver pogut demostrar l'existència de malversació de fons públics per a la realització del referèndum de l'1 d'octubre, segona ha avançat 'La Vanguardia'. 

 

Així doncs, el ministre d'Hisenda i Fundació Públics, Cristóbal Montoro, va realitzar fins a 20 requeriments a la interventora de la Generalitat, en els quals va demanar nom, cognoms, DNI i lloc de treball dels funcionaris que poguessin haver realitzat moviments de diners per a l'1-O. 

Sense poder demostrar l'existència de malversació en 1-O

En aquest sentit, el departament d'Economia va respondre al requeriment del jutge que «als directors de servei no els consta que s'hagi realitzat cap tipus de despesa per a la celebració del referèndum», tal com informa el citat mitjà. 

 

Així doncs, i després d'aquestes accions i pressions exercides sobre els funcionaris, el govern espanyol no ha pogut demostrar que el Govern pogués haver comès un delicte de malversació.

 

Tanmateix, i segons informen diversos mitjans, aquesta resposta de la Generalitat no va agradar a Hisenda, que va provar també de fer peticions al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, sobre diverses qüestions, com el pagament d'informes previs a l'1-O, despeses de la tramesa del cens electoral o sobre la publicitat del referèndum, un intent que també va resultar frustrat.

Montoro ja va dir que no s'havien destinat diners públics a l'1-O

I és que Montoro ja va avisar a Llarena que no s'havien destinat diners públics al referèndum de l'1-O. Malgrat les noves proves que la Guàrdia Civil entregava al jutge on es demostrava que el Govern hauria gastat dos milions d'euros per l'1-O, Montoro insistia que no era cert. 

 

D'altra banda, aquest passat dimecres 25 d'abril, l'advocat de l'Estat contradeia les paraules del ministre d'Hisenda en assegurar que sí que es van utilitzar diners públics per a l'1-O. De fet, considerava «acreditada» i «obvia» la «utilització de fons públics per promoure i organitzar el referèndum il·legal».