Després de les eleccions del 28-A, VOX ha entrat al Congrés per primer cop en la seva història, convertint-se en la cinquena força amb 24 diputats. Un d’ells és Ignacio Garriga, el número u del partit ultradretà a Barcelona que destaca per ser català i d’origen guineà. Nascut a Barcelona el 1987, és el primer diputat que VOX ha aconseguit a Catalunya i el seu objectiu és suspendre l’autonomia catalana per acabar formant una Espanya sense comunitats autònomes.
VOX ha aprofitat els orígens del seu número u a Barcelona per combatre a tots aquells que els acusen de ser racistes, ja que Ignacio Garriga és el cinquè fill d’una família de Barcelona formada pel pare català i la mare nascuda a Guinea Equatorial. En aquest sentit, ell mateix va assegurar en una entrevista a ‘el Mundo’ que «VOX no és racista. Només cal veure'm a mi i que algú tingui la gallardia de, mirant-me als ulls, dir-me si jo puc menysprear la meva mare o la meva àvia que són negres».
La carrera professional de Garriga es basa en l’odontologia, carrera que va estudiar a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Després va realitzar un postgrau en estètica dental avançada per la Nova York University i actualment és professor en la UIC, així com director metge d'un centre dental.
El diputat de VOX va començar el seu camí polític militant en les Noves Generacions del PP català, coincidint amb David Mejía, actual diputat de C’s al Parlament de Catalunya. Va ser el 2015 quan Garriga va convertir-se en el president de VOX a Sant Cugat i a partir d’ara és diputat al Congrés, encapçalant, a més, la llista per les eleccions municipals de Barcelona del 26-M.
Destaquen els seus missatges a les seves xarxes socials a favor de les accions de Franco. Sota l’etiqueta «18 de juliol», any rere any dona suport al cop d’estat perpetrat pel dictador el 1936, moment en el qual va començar la dictadura a Espanya, que va durar fins al 1975.
En aquest sentit, l’any 2016 Ignacio Garriga va voler mostrar agraïment als seus avis: «Avui agraeixo als meus avis que en un dia com avui van alçar-se a defendre els nostres principis». I al següent va publicar: «Per endavant la meva condemna a les morts ocasionades per ambdós bàndols, però celebro que els valents ens alliberessin del jou comunista», referint-se a la Segona República.