ÚLTIMA HORA

🚑 Sanitat notifica més de 10.000 casos positius a Espanya

Urkullu sobre Junqueras, durant la tardor de 2017: «El pitjor de la política s'ha encarnat en ell»

El lehendakari ho afirma en la documentació sobre el seu paper de mediador durant el procés català, que es pot consultar al Monestir de Poblet

Oriol Junqueras i Marta Rovira.
Oriol Junqueras i Marta Rovira, líders d'ERC durant la tardor de 2017. | ACN

El lehendakari, Iñigo Urkullu, va autoritzar a finals del passat mes de juliol l'accés a la documentació sobre el seu paper de mediador pel procés sobiranista català, que des de març de 2019 està dipositada al Monestir de Poblet. L'arxiu consta de cartes, correus electrònics i diverses anotacions, amb més de 600 folis de documentació. En aquestes notes, Urkullu fa reflexions sobre el procés català, en unes jornades d'alt voltatge durant el mes d'octubre de 2017.

Tot i això, en tota aquesta documentació es troba a faltar la resposta dels seus interlocutors, presentant els fets de manera esbiaixada. Entre les persones que van interactuar amb Urkullu durant la tardor de 2017 hi ha des de Mariano Rajoy, al cardenal Joan Josep Omella, passant per Pedro Sánchez, ministres del PP, Donald Tusk, Oriol Junqueras, Carles Puigdemont o Ximo Puig, entre altres.

Demolidores paraules sobre Junqueras

En una de les anotacions que es custodia al Monestir de Poblet, el lehendakari reflexiona sobre l'eliminació de la CUP del taulell de joc de la política catalana, arraconant-la a l'àmbit municipal i deixar un camp de batalla més tranquil a les dues forces independentistes hegemòniques, ERC i PDECat, tot i que enfrontades entre elles. En aquesta reflexió, Urkullu acaba fent un judici demolidor sobre Oriol Junqueras: «Tot i això, aquesta suposada feroç batalla potser ja no seria tal perquè Junqueras l'ha guanyat en un joc on el pitjor de la política s'ha encarnat en ell».

En aquest mateix judici, posa sobre la taula els dos grans problemes que poden trobar-se els republicans. D'una banda, escriu el lehendakari, «un procés de reagrupació del centre polític que té en ERC al seu enemic i no al seu adversari» i, per una altra, «el reagrupament de l'esquerra urbana catalanista que gira sobre els ‘comuns’ i a sectors que queden en el PSC».

Les conseqüències del procés català al País Basc

A banda de les peticions per fer de mediador en el conflicte, Iñigo Urkullu tenia especial interès en el fet que la proclamació de la independència tirés endavant. Segons es després de les seves anotacions, el lehendakari temia que l'aplicació de l'article 155 fos un precedent que s'utilitzés com a advertència a altres autonomies.

Així mateix, Urkullu era conscient que la proclamació de la República Catalana suposaria una querella contra el Govern català amb conseqüències imprevisibles. L'estabilitat del Govern basc també el preocupava, perquè Podem i Bildu podien aprofitar per fer trontollar el pacte PNB-PSE, sense oblidar també alguns sectors dins dels nacionalistes bascos que apostaven perquè el Parlament basc fos el primer a reconèixer una Catalunya independent.

«Jo no podia votar a favor de reconèixer la República catalana. No podia fer-ho per coherència. No només perquè no sóc partidari de les vies unilaterals i menys de les que es gestionen fracturant la societat. Per coherència, perquè a mi el mateix Puigdemont em va sol·licitar ajuda perquè ell no volia procedir a la declaració unilateral d'independència. El mateix que la coordinadora del PDECat —Marta Pascal— i de manera indirecta el president d'ERC —Oriol Junqueras—», reflexionava el mateix 27 d'octubre el lehendakari.

Fil directe amb el Govern català i el PDECat

Durant tot el procés català, Iñigo Urkullu tenia fil directe amb dos membres destacats del PDECat, Marta Pascal i Santi Vila, que el tenien informat de les discrepàncies entre el partit postconvergent i l'aposta unilateral del Govern Puigdemont. Entre les idees anotades pel lehendakari, hi destaquen entre altres: «Descomposició del PDECat, trencada pela DUI», «PSC trencat pel 155» o «Govern dividit».

Urkullu va ser requerit des de diversos àmbits per tal de fer de mediador entre el Govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy, i el Govern català, amb Carles Puigdemont al capdavant. Els seus intents, però, no van reeixir, el Govern va tirar pel dret, 'proclamant' la República Catalana i la resta ja és història.


Comentaris

envia el comentari