Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Interroguen 25 agents dels Mossos d'Esquadra per presumpte espionatge a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O

Durant el referèndum els mossos va comunicar de forma constant la seva posició i els seus moviments als seus superiors
Els Mossos d'Esquadra, en una imatge d'arxiu | EFE

 

La Policia Nacional ha interrogat en els darrers dies un total de 25 agents dels Mossos d'Esquadra, per presumpte espionatge a policies nacionals i guàrdies civils durant el referèndum del passat 1 d'octubre. En concret, segons assenyala 'El Mundo', amb aquesta nova estratègia s'intenta determinar qui va donar aquestes ordres, per a les quals es va arribar a crear tot un llenguatge en clau, i que es creu que va facilitar la consulta. 

 

Els interrogatoris van començar el divendres 27 d'abril, i van continuar el dilluns dia 30. En tots els casos, segons el mitjà citat, els Mossos han estat citats per detallar les seves actuacions durant l'1-O. I el que més crida l'atenció és que tots coincideixen a parlar sobre una reunió col·lectiva que es va celebrar abans de la consulta, en la qual van rebre diverses ordres, les quals en cap moment parlen de forma directa d'aturar el referèndum. 

No es va ordenar el precinte dels col·legis electorals

En concret, durant la reunió no es va ordenar precintar preventivament els col·legis electorals la mitjanit abans de la consulta, quan entrava en vigor la prohibició judicial, sinó que les instruccions van ser que es limitessin a aixecar actes per comprovar si els col·legis estaven oberts o tancats.

 

Sobre el presumpte espionatge tot els interrogats coincideixen que no es va ordenar en aquella reunió, però que durant la jornada de l'1 d'octubre es va comunicar en tot moment la posició de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. Cal recordar que, en l'últim informe entregat pels investigadors a la jutgessa Carmen Lamela ja es parla de l'important paper que va tenir el CECOR, el centre de Coordinació dels Mossos, en les seves comunicacions.

 

Agents de la Policia Nacional en un col·legi electoral durant un referèndum | cedida

 

El document posaria en evidència que les instruccions que van rebre els agents no anaven encaminades a impedir la votació, sinó a consentir-la i espiar els moviments de la resta d'agents de la Policia i de la Guàrdia Civil. En concret, s'explica com la direcció dels Mossos va donar una «atenció prioritària» als seus moviments, amb desenes de comunicacions de la policia catalana enregistrades al CECOR. 

Exemples de comunicacions realitzades

De fet, el mitjà citat assegura que exemples d'aquest tipus de comunicacions es van trobar en els documents que diversos agents dels Mossos d'Esquadra tenien pensat destruir en una incineradora a finals del mes d'octubre. Per exemple, a Girona es va informar que «70 vehicles de la Guàrdia Civil» es trobaven «a l'aparcament de l'aeroport», mentre que a Barcelona es va dir que començaven a haver-hi «moviments de la Guàrdia Civil per tot el territori català». 

 

Amb tot, alguns exemples del llenguatge clau utilitzat en les mencionades comunicacions són que als guàrdies civils se'ls anomenava «banderins», i als policies nacionals «escuts». Finalment, també hi va haver ordres perquè els mossos s'allunyessin de les entrades dels col·legis electorals. Per ara, han estat citats als interrogatoris alguns dels agents que han pogut ser identificats com a autors de les comunicacions, que en cap cas són investigats. Els que hauran d'assumir responsabilitats d'aquest tipus seran, en tot cas, els seus caps.