CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

MÉTEOALERTA

Diumenge molt plujós a força comarques

Jordi Sànchez no descarta tornar a ser candidat a la presidència de la Generalitat

Ha sortit a la llum aquest dilluns
Jordi Sànchez, en una imatge d'arxiu | Cedida

 

Jordi Sànchez no descarta tornar a ser candidat a la presidència de la Generalitat després que les Nacions Unides demanessin garantir els seus drets polítics.

 

Així doncs, el seu advocat, Jordi Pina, ha assegurat que el seu client es «replanteja» la renúncia a ser candidat a la presidència de la Generalitat. Pina va parlar amb Sànchez aquest passat dissabte 24 de març a Soto del Real i va sortir aquesta possibilitat, així com la de no renunciar a l'acta de diputat. 

Tampoc descarta renunciar a l'acta de diputat

Cal recordar que Jordi Sànchez va ser designat candidat a la presidència de la Generalitat després que Carles Puigdemont fes un pas al costat. No obstant això, la setmana passada, Sànchez també va renunciar per facilitat la formació d'Un Govern a Catalunya, proposant Jordi Turull com a nou candidat a la presidència.

 

«Si Roger Torrent no considera idoni que torni a ser proposat per ser investit, no ho serà», ha volgut recalcar l'advocat de Sànchez, que ha indicat que mantindrà l'acta de diputat. 

 

 

L'ONU insta l'Estat a garantir els drets polítics de Sànchez

Tanmateix, Pina avisa que si l'Estat no garanteix els drets polítics de Sànchez després de la imposició de mesures cautelars per part del comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, estarà incorrent en una «violació» del dret internacional. 

 

En aquest context, també s'ha volgut expressar l'advocat de l'equip internacional de defensa, Nico Kirsch, el qual ha recalcat que les mesures cautelars imposades per l'ONU no són gaire freqüents en països de l'Europa Occidental. «Espanya té l'ocasió de demostrar que compleix amb la llei i que no és hipòcrita», ha manifestat Kirsch. 

 

Així doncs, l'equip de Sànchez ja ha presentat l'escrit sobre la decisió de les Nacions Unides davant del Jutge del Suprem, Pablo Llarena.