Catalunya Diari

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

La jutgessa deixa en llibertat al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero

Aquest matí ha deixat en llibertat amb mesures cautelars lleus a la intendent dels Mossos, Teresa Laplana
Trapero entrant aquest matí a l'Audiència Nacional. | CatalunyaDiari.cat

 

Després que la Fiscalia demanés, aquest migdia, presó sense fiança per Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra, per un presumpte delicte de sedició en entendre que existeix risc de reiteració delictiva, la jutge encarregada del cas, Carmen Lamela no ho ha acceptat i ha decidit finalment deixar-lo en llibertat. Ara bé, el major dels Mossos haurà de comparèixer cada 15 dies als jutjats, no podrà sortir d'Espanya i ha de lliurar el passaport, les mateixes mesures que se li han aplicat a la intendent Teresa Laplana. A més, haurà de facilitar un número de telèfon, estar localitzable i fixar una persona de contacte per rebre qualsevol notificació. En una interlocutòria, la magistrada adverteix que l'incompliment d'alguna d'aquestes mesures pot comportar l'agreujament d'aquestes mesures, podent arribar a decretar la presó provisional. La jutgessa limita per ara la investigació als dies 20 i 21 de setembre i assenyala els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural com a principals responsables de les protestes d'aquells dies.

 

Trapero ha arribat a l'Audiència Nacional a les 09.27 d'aquest matí vestit de paisà i acompanyat i com estava acordat ja, ha sabut la sentència a les 18 hores, moment en què estava previst que Lamela prengués la decisió sobre el major. Aquest matí, la Fiscalia també demanava presó, en aquest cas amb una fiança de 40.000 euros, per la intendent dels Mossos Teresa Laplana, que finalment ha estat deixada en llibertat amb mesures cautelars lleus, que l'obliguen a complir amb un seguit de compareixences periòdiques i li prohibeixen sortir d'Espanya.

Lamela qualifica de «molts greus» els fets del 20 i 21 de setembre, que considera que es poden emmarcar en un delicte de sedició, però al mateix considera que l'actuació de Trapero en aquelles jornades «no apareix encara suficientment perfilada fins al punt de poder-lo vincular a aquests fets tan greus», tot i que no descarta fer-ho en un estat més avançat de les investigacions. A més, afegeix que Trapero ha donat algunes explicacions sobre el dispositiu d'aquell dia que «coincideixen en part» al que han manifestat els dos agents de la Guàrdia Civil i la lletrada del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona que aquest dilluns han declarat com a testimonis. «Ha assenyalat que es van obrir passadissos per als detinguts i per a la sortida de la comissió judicial que després no van ser utilitzats en els moments en què estaven previstos» i que «no van actuar contra els concentrats en estimar que, donat el volum, podria haver generat una greu alteració de l'ordre públic sense conseqüències pràctiques», relata la jutge.


«Part d'aquestes declaracions coincideixen amb el que han declarat els testimonis», rebla, «a través dels quals s'ha tingut coneixement que al llarg de la jornada es van anar enviant unitats de mediació dels Mossos i també agents d'escolta que van ser precisament els qui finalment van acompanyar a la lletrada» en la seva sortida del Departament d'Economia. La jutgessa valora que Trapero i Laplana tenen residència i domilici coneguts i feina estable, i afegeix que, com que la investigació se centra en els dies 20 i 21 de setembre, «la possibilitat de reiteració delictiva» no apareix «delimitada».

 

Tot i això, la jutgessa remarca que «existeixen elements» que vinculen Trapero amb una «estratègia d'actuació amb finalitat separatista». En aquest sentit, cita el contingut del document 'enfoCAT' trobat al domicili del secretari general de la Vicepresidència, Josep Maria Jové, o «la passivitat, encara per investigar, que s'atribueix als Mossos d'Esquadra» en els fets de l'1 d'octubre, o bé «el contingut de converses obtingudes com a conseqüència de les observacions telefòniques autoritzades pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona», en la que «es deixa veure una activitat de contra vigilància per protegir a determinades persones davant de possibles actuacions» de la policia espanyola o de la Guàrdia Civil.
 

En el relat dels fets que fa la jutgessa dels dies 20 i 21, la jutgessa recorda que les concentracions van ser promogudes per «diferents associacions sobiranistes», però situa com les «més destacades» l'ANC i Òmnium. Lamela afegeix que es van fer una crida era la «protecció» de governants i institucions, en alguns casos «per aturar la Guàrdia Civil». La jutgessa descriu fets d'aquell dia, com ara que alguns dels concentrats «van punxar rodes i van destrossar diversos cotxes patrulla», altre van impedir els agents i integrants de la comitiva judicial abandonar els edificis que s'estaven escorcollant, i altres «es van asseure sobre l'asfalt davant de cotxes i furgonetes de la Guàrdia Civil per impedir la seva mobilitat». També afegeix que altres van «empentar als agents i bloquejar la sortida d'un vehicle de la Guàrdia Civil». També xifra en més de 135.000 euros els danys causats a tres vehicles de la Guàrdia Civil. 

 

Segons la jutgessa, Sànchez i Cuixart «es van erigir com a interlocutors de la concentració, afirmant que podien moure als membres de la concentració per als seus fins, intentant negociar durant almenys cinc vegades amb les forces de seguretat», però «plantejant diferents opcions que els convenien exclusivament per a les seves finalitats polítiques». «Però mai van acceptar aquelles opcions que els especialistes de seguretat ciutadana proposaven per evitar o disminuir riscos», afegeix, i «aquest control mai el van utilitzar per desconvocar o diluir una concentració que havien convocat i que estava coaccionant i impedint als agents investigadors complir les ordres del jutge». En la interlocutòria, la jutgessa recull declaracions de Sànchez d'aquelles jornades com ara «que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa», o que tan ell com Cuixart van fer una crida a «la mobilització permanent» pujats a dalt d'un cotxe de la Guàrdia Civil.

 

 

 

Comentaris